Dolores Mayorga, una artista que atresora la saviesa de l'edat i la tranquil·litat que dona la feina feta

Després d’haver estat en coma i ja recuperada, l’artista santcugatenca gaudeix de la creació al seu estudi

per Mariano Martínez

Cultura

L'artista nascuda a Buenos Aires resideix a Sant Cugat des del 1992
L'artista nascuda a Buenos Aires resideix a Sant Cugat des del 1992 | Mariano Martínez
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

DE VISITA A L’ESTUDI. L'estudi de Dolores Mayorga, el Loft, és la centre i fa honor al seu nom, les instal·lacions són de tipus industrials, grosses i a la vista. És gran i lluminós, espaiós, sense columnes o racons inútils i fa les funcions d'estudi i sala d’exposicions, on ara penja l'última obra de la Dolores. I encara que de la poca visibilitat cap l'exterior, “és un centre de reunió, de trobades i exposicions que els artistes de Sant Cugat utilitzen amb molta freqüència, molt especialment el grup 7xSet”, obert des del 2007. (Catàleg de l'exposició Fins VS. Infinit). A aquest estudi m'ha encaminat la Marta Ballvé: De què la coneix vostè? “Al 2008 vam celebrar un sopar al taller Pou de l'Art amb els artistes que havíem exposat a la sala al llarg dels anys. Després de la sobretaula, amb la Marta, la Maria Fabre i alguna més vam venir a l’estudi a veure una pel·lícula sobre la Louis Bourgeois, una escultora francesa que a mi m'havia agradat. Vam repetir la trobada aquí a l’estudi i al final es va formar el grup 7xSet, tot dones, no vam deixar entrar cap home”.

Al seu Palermo natal (barri de Buenos Aires) va descobrir des de molt aviat la passió pel dibuix i la pintura. “Jo aprofitava les pintures dels meus germans i sempre em sortien dibuixos de colors terrosos. Això sorprenia i inquietava als meus mestres, i la meva mare em deia que per què no pintava coses de nenes”. Però sí que feia els treballs de les seves amigues d'acord a les normes acadèmiques, perquè poguessin passar el filtre i aprovar. I pitjor va ser un dia que se li va ocorre fer un gran mural a la seva habitació: “Jo vaig quedar molt contenta i vaig avisar la mare”. La reacció materna va ser de manual.

I aquella nena que no dibuixava com una nena es va fer gran i va entrar a la facultat de Belles Arts. Però a mitja carrera un esdeveniment va canviar el rumb de la seva vida. Va venir de viatge a Barcelona a visitar la família, perquè d'aquí és la seva mare. A una de les festes amb familiars va conèixer un cosí segon, li va ensenyar la ciutat, ella va tornar a l'Argentina i van iniciar una relació epistolar i un festeig de tres anys, al final dels quals el cosí va viatjar a Buenos Aires i van tornar sent parella, que es va instal·lar a la ciutat comtal. Al 1992 es van traslladar a Sant Cugat.

L'art de compaginar vida i feina

Ella es defineix, en primer lloc, com a gravadora i ens mostra una gran quantitat d'obra gràfica penjada a la paret o en carpetes. I després ens ensenya el regal de noces del seu pare, un tòrcul. Possiblement aquesta peça és l'orgull del seu taller, per la forma de presentar-lo, amb l’afecte amb què explica les seves característiques, la delicadesa del seu funcionament. Perquè no és un tòrcul qualsevol, té nom i cognom; el pare de la criatura és el Carles Ribes, fabricant molt reconegut a Catalunya al seu sector. Per exemple, fabricant també del tòrcul de Casa Aymat.

Tot i un parell d'estades als Estats Units, la carrera de Mayorga s'ha desenvolupat per complet a Catalunya | Mariano Martínez

La seva carrera artística s'ha desenvolupat per complet a Catalunya, ja hem dit que es va casar i va venir a viure a Barcelona. No recorda la primera obra que li van comprar, però sí l'alegria que li produïa veure les seves peces de ceràmica exposades a les vitrines del California College of Arts and Crafts, que era una selecció que la professora dels treballs de classe. Perquè es divertia amb la ceràmica, creant formes imaginatives a les quals ella no donava tant de valor. Al California College va estar tres anys, el mateixos que els estudis de postgrau del seu marit. Allí va completar la seva formació, va estudiar color i composició, il·lustració de contes i gravat, i va treballar amb diversos artistes del Bay Area. Per aquella època ja era mare, dues carreres que ha hagut que compaginar. Allà va descobrir “que la creativitat és un estat d'ànim, que està per sobre del deure d’haver fer això o allò. La creativitat és un don que serveix per a tota la vida”.

Va tornar a Barcelona i havia de guanyar-se la vida. Va entrar a l'editorial Planeta i es va dedicar a la il·lustració de llibres infantils, que es publiquen a diversos països, i és segurament la seva obra més coneguda, almenys a nivell internacional. Però va arribar un moment de replantejament del camí a seguir, degut a les dificultats per atendre la vida familiar, per horaris, desplaçaments, informalitat d'algun editor... Es va plantar i va decidir obrir un taller, un centre de formació en arts i plàstica, el Taller de Sant Cugat, on ha donat classes durant 20 anys a grans i petits.

I al cap d'uns anys hi va haver un altre canvi de rumb, arran de reflexions fetes durant el camí de Sant Jaume, que sembla ser una ruta molt propícia a reflexions i retrobaments personals. La Dolores Mayorga es va adonar que, atrapada en la rutina, en el dia a dia, no tenia temps per fer allò que ella volia, dedicar-se a la seva vocació, l'art. I va prendre la decisió de limitar l'horari de classes a la tarda i el matí per a ella, per pintar. En aquest procés introspectiu també va influir la pel·lícula sobre la vida de l'artista Basquiat.

Entremig va fer una estada d'uns mesos a Nova York. Un desig d'experimentar i obrir-se a altres horitzons. Va llogar un estudi al Bushwick Open Studios, una zona industrial reconvertida en zona d'artistes, però els resultats no li van compensar i aquí va acabar l'intent de fer carrera a l'estranger.

Mayorga posa en valor la tasca de l'Ajuntament tot i que diu que es podria fer més suport a iniciatives privades | Mariano Martínez

Participació a la vida artística a Sant Cugat

Dolores pensa que el moviment cultural de Sant Cugat és acceptable, encara que no per llençar coets, perquè observa que hi ha poca participació als actes, “però no només del públic del carrer, ja que no sempre els artistes som presents, no sé si és un error de comunicació, bases de dades incompletes per fer les convocatòries”. I què es podia fer, a més de millorar la comunicació de les activitats? “S'ha d’aprofitar millor el potencial que hi ha, crec que hi podria haver més col·laboració”. Perquè opina que les activitats artístiques promogudes per l'Ajuntament funcionen, estan ben organitzades; ella es mostra molt satisfeta per com van organitzar-li l’exposició Finit vs. Infinit, al 2016 a la Casa de Cultura. Però pensa que no es fa el suport suficient als centres privats i les activitats que promouen aquestes entitats, que són un complement.

La Dolores, de caràcter obert i sociable, es va integrar amb facilitat a la comunitat artística de la ciutat, ha participat en exposicions col·lectives, en conferències, en la Nit de l'Art... Ella ha posat en marxa algunes iniciatives amb la cooperació d'altra gent, com Creativitat de tota mena, Joies de tota mena i Poesia de tota mena, perquè te una estreta relació amb el món poètic de la Sant Cugat.

La vida li va posar un parany al camí

Una vida, la de Dolores Mayorga, que anava sense grans entrebancs però, de sobte, va patir una sacsejada, o més bé una aturada. Al 2018, arran d'una intervenció quirúrgica, va entrar en coma, passant a una altra dimensió, a la no-vida, d'estar dintre a estar fora. Va sortir del coma lentament, sense forces, amb una mobilitat molt reduïda, amb la necessitat d'ajuda per a tot, però amb ganes de viure, de seguir creant, de continuar fent art. Una experiència similar a la que va patir el pintor Perico Pastor dos anys després.

Amb moltes dificultats va reiniciar el treball creatiu, va començar a fer taques, a retallar i fer collages, a reprendre el camí interromput. Poc a poc s'ha restablert, però la seva obra ha experimentat un canvi, ha retornat a la infantesa, ha reprès sensacions antigues i temes oblidats, temes arrelats a les primers èpoques. Va ser com tornar a la vida, un renéixer en tots els sentits.

Ara la Dolores Mayorga, recuperada, ha deixat les classes, però treballa cada dia al seu magnífic estudi, un luxe. És una àvia que desprèn amabilitat i simpatia, que gaudeix amb la trucada diària del net i el fill des de Nova York.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris

Dolores Sant cugat
2.

Gracias Mariano y el mensaje de María!!! Entrañables los artículos y el comentario.
Me llenan el alma !

Marita Bacigalupi Sant Cugat
1.
Hola:
El comentario lo escribo en castellano, pues va dirigido a Mariano Martínez, siendo el castellano nuestra lengua materna, si bien la mía, matizada con alguna palabra y sobre todo entonación, del Río de la Plata, Montevideo, Uruguay ke a veces, se suele confundir con razón, con el acento de Buenos Aires, la orilla de enfrente de ese rio-mar o estuario en lenguaje geográfico ke es el Río de la Plata.
He leído todos los artículos ke has escrito, y, s/todo este último sobre las artistas Santcugatencas y me han sorprendido muy gratamente. Desde el punto de vista artístico, muchas veces no podría diferenciarlas xk de cualkier obra de arte sólo puedo decir la sensación ke me produce a mí. Soy ignorante de estilos y otras cualidades. Ahora bien, desde el punto de vista de su valor social y humano, a estas chicas, del grupo 7xset les pongo un 10 y, a tí y al Cugatenc también x haber difundido su trayectoria, su obra y su existencia, ke, akí en el Pueblo, y, en los otros medios de comunicación locales, no se suelen ver artículos como éste.
Mariano en este caso la felicitación es para tí como "reportero" pero para todo/as los chico/as del Cugatenc x reflejar un aspecto tan importante en cualkier pueblo_ciudad, ke no se reflejan en otros medios xk se "tapan" con anuncios x una razón puramente económica.
Salutacions
La Maria

Comenta aquest article