Un estudi demostra la capacitat de captació de partícules i contaminants de l’arbrat santcugatenc

Sant Cugat té un arbre urbà per cada dos habitants i es marca el repte d’incrementar el nombre

per Jordi Pascual Mollá

Ecologia

Manuel Enrique Figueroa, catedràtic d’ecologia i director de l’Oficina de Sostenibilitat de la Universitat de Sevilla, ha explicat l'estudi
Manuel Enrique Figueroa, catedràtic d’ecologia i director de l’Oficina de Sostenibilitat de la Universitat de Sevilla, ha explicat l'estudi | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Un arbre de l’espècie dels plàtans capta de mitjana 0,551 quilograms de coure a l’any, el que significa que el conjunt de plàtans de la ciutat arriben a captar 2,722 quilograms de coure anuals. Aquesta és només una de les mostres de l’estudi elaborat per la Universitat de Sevilla a Sant Cugat per estudiar l’impacte de l’arbrat urbà sobre la salut i el benestar de la ciutadania. Així ho ha explicat Manuel Enrique Figueroa, catedràtic d’ecologia i director de l’Oficina de Sostenibilitat de la Universitat de Sevilla amb la conferència Bioconfort urbano ante el reto de la salud y la convivencia en las ciudades en el marc de les jornades sobre biodiversitat i ciutat saludable de l’Ajuntament.

Aquest mateix estiu, ha explicat el catedràtic, ha evidenciat que l’arbrat santcugatenc és capaç de reduir en un 95-98% la raciació solar, amb un efecte directe sobre la salut de les persones tant per la reducció dels rajos ultravioleta com per la temperatura del sòl. L’arbrat urbà, a més, és clau en la captació de tot tipus de metalls pesats i altres elements nocius per a la salut (plom, coure, sofre...), de micropartícules i del diòxid de carboni; una funció indispensable en un context d’emergència climàtica. Bona part dels contaminants no provenen de la combustió sinó del rodatge dels pneumàtics.

“L’estudi pretén ajudar a millorar la qualitat de l’aire mitjançant la captació de contaminants i afavorir la creació i comunicació d’itineraris amb poques partícules”, ha reivindicat Figueroa, que també ha demanat tenir en compte els carrils bici, camins escolars i recorreguts amb ombra per afavorir la salut de la ciutadania. En aquest sentit, veient l’interès de les administracions catalanes en aquest aspecte, el catedràtic ha animat l’Ajuntament a impulsar una xarxa de municipis preocupats per aquests afers, oferint-se ell mateix a fer suport en la creació amb l’objectiu d’estendre-la a altres països.

El projecte pilot de la Universitat de Sevilla ha fet una avaluació de la qualitat de l’aire a cinc punts de la ciutat, ha analitzar el paper de l’arbrat per a la millora del confort tèrmic i en la captació de partícules. Per al catedràtic és important marcar-se l’objectiu, força assolit a Sant Cugat, d’aconseguir que cada ciutadà pugui veure tres arbres des de casa, que cada barri tingui un 30% de cobertura vegetal i que cada habitatge tingui una zona de verd recreatiu a una distància màxima de 300 metres.

Sant Cugat té un arbre urbà per cada dos habitants, amb 165 espècies diferents, i es marca l’objectiu de seguir incrementant aquests números. Figueroa posa en valor de la nostra ciutat que la distribució d’aquest arbrat és força equitativa entre barris. El repte és adaptar la ciutat i l’arbrat a la crisi climàtica, amb un increment de temperatures que ja és inevitable i, per tant, obligarà a introduir espècies autòctones del sud: “La posició de partida per l’esforç fet durant molts anys és molt bona”.

Així ho ha advertit també Eloi Juvillà, arquitecte i membre del grup de treball d’Entorn Urbà i Salut de la Diputació, que ha explicat que actualment hi ha 400.000 morts anuals a Europa pels contaminants i 120.000 per problemes cardiovasculars. Ha advertit que els problemes de salut vinculats amb el canvi climàtic i la vida sedentària seguiran creixent, especialment amb l’increment de nombre de nits tropicals ja que es preveu que l’escalfament global porti nits més càlides, de mitjana 10 graus més.

Per ajudar a evitar aquestes conseqüències, Juvillà ubica el verd urbà com un element clau per la capacitat de mitigar la contaminació i donar qualitat de vida. Actualment, explica, a Sant Cugat es gasten 27 euros anuals per habitant per gestionar aquesta infraestructura verda. Jordi Maria Mompín, director d’àmbit de Qualitat Urbana, Mobilitat i Transport de l’Ajuntament, ha anunciat que Sant Cugat ha passat la primera fase com a candidata a formar part de les 100 ciutats intel·ligents i climàticament neutres el 2030 a la Unió Europea. Hi ha set ciutats catalanes que es postulen per obtenir aquest reconeixement.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris

XavierB Sant Cugat V.
1.

Tenim contaminació cúprica? Sulfatem massa? Crec que s’equivoca, no son dades d’aquí si no potencialitats de les plantes, que el necessiten per la clorofila. En quant el número d’arbres és el mateix publicat fa 15 anys, amb un arbre per habitant (uns 53 000). Hem guanyat en habitants i formigó, però no amb espais naturals ni amb recuperar les rieres i vegetació de ribera.

Comenta aquest article