Sant Cugat acomiada la seva filla predilecta Carmen Rojo amb un acte d’homenatge

Els amics de la fundadora del Mesón han reivindicat el seu llegat amb una trobada al Siglo

per Jordi Pascual Mollá

Cultura

Quadre de Carmen Rojo de jove
Quadre de Carmen Rojo de jove | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Els amics de la fundadora del Mesón han reivindicat el llegat de la filla predilecta de Sant Cugat i fundadora del Mesón, Carmen Rojo, amb un acte d’homenatge celebrat aquest divendres per la tarda al Siglo. Per als participants de l’homenatge, Rojo, que va morir el passat 2 de febrer, va ser una referent per a la ciutat perquè amb el Mesón es va crear un pol cultural i de trobada per on van passar intel·lectuals, professors de la Facultat de Lletres de la UAB i artistes.

Nascuda a Nava de Roa (Burgos) l’any 1930, va arribar a Sant Cugat de petita però no va esdevenir una figura pública fins que al 1964 va obrir El Mesón amb el seu marit, Juan Cervera. El restaurant va ser un lloc de trobada dels alumnes i professors de la Facultat de Lletres, nascuda al 1968 al Monestir. El vincle del poeta i professor Gabriel Ferrater va ser el més significatiu, motiu pel qual l’exconsellera Àngels Ponsa ha reivindicat Rojo com l’ànima de la comissió ciutadana que va reivindicar la recuperació del llegat del poeta. Enguany se celebra l’any Ferrater, amb motiu del centenari del seu naixement i del cinquantenari del seu suïcidi.

L’acte ha estat conduït per Toni Samsó, que ha reivindicat el Mesón com un centre neuràlgic divers i Rojo com una persona polivalent. També ha estat amenitzat pel trio de corda de l’escola Fusió, tot plegat com una mostra del valor cultural que la filla predilecta va donar a la ciutat acollint artistes al seu restaurant; una reflexió que ha fet Ramon Grau, propietari del TOT Sant Cugat i la família del qual va tenir un vincle estret amb Rojo. De fet, el seu oncle va fer un quadre d’ella de jove que els assistents a l’acte han pogut veure a l’entrada de la sala el Siglo.

El periodista Xavier Fornells ha recordat Rojo dient que ha deixat un gran llegat a la ciutat i a la vida de moltes persones, reconeixent el Mesón dels anys 80 com un lloc de debat de persones amb ideologies i pensaments diferents: “El que vam viure en aquesta fase de la història, de llibertats, es va viure a molts altres llocs del món; gent molt antagònica discutint des del respecte”. És una mirada similar a la plantejada per Ponsa, recordant també les trobades al cementiri per recordar Gabriel Ferrater i Ramon Barnils.

Carolina Hernández s’ha definit com la generació d’amistats que van conèixer Rojo ja a casa seva, quan va deixar la gestió del Mesón: “La Carmen obria els braços i a partir d’aquí, sense cap mena de judici envers ningú, deixava que passés tothom”. L’ha recordat també llegint un poema que Ferrater va dedicar-li. La poetessa Marta Pessarrodona també ha posat el toc poètic llegint una prosa poètica que li va dedicar al seu llibre Fauna. Doris Leussler també ha fet una reivindicació en clau artística: “Va comprar obra de molta gent de Grau-Garriga, Casademont le Vieux i altres artistes menys coneguts”.

El Mesón i la familiaritat de Rojo com a clau de l’homenatge

Just quan el Mesón ha deixat d’existir en la seva versió original i ha estat substituït pel bar Mono, que ha conservat alguns elements patrimonials, ha creat un espai d’homenatge al Mesón i a Ferrater i, segons el seu nou gerent, pretén mantenir l’activitat cultural, aquest restaurant ha estat el centre del record a Rojo. La Visa, Doris Leussler i Teresa Vendrell l’han recordat per la seva amabilitat i per la gestió del Mesón, un espai que freqüentaven i que esdevenia un lloc de trobada i debat.

Ponsa ha recordat que fins i tot els hi reservava cada cap de setmana la mateixa taula. Leussler ha recordat que era el primer punt de trobada abans de començar a córrer per diversos bars, per acabar a la discoteca del Xic i al Canela. L’acte ha tingut homenatges intel·lectuals i personals i ha acabat amb música. Sant Cugat acomiada així la seva filla predilecta, nomenada pel Ple a l’abril del 2019.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article