Sergi Turch: “Tenir producte ecològic va molt més enllà dels fitosanitaris que empres”

L’Ortiga, que ha estat reconeguda amb el Premi Torre Negra, se suma al projecte d’EcoAteneu amb una parada al mercat de pagès de Mira-sol

per Jordi Pascual Mollá

Ecologia, Economia social i solidària

Sergi Turch és el responsable de producció agrària de la cooperativa l'Origa
Sergi Turch és el responsable de producció agrària de la cooperativa l'Origa | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Article patrocinat per l’EcoAteneu. L’Ortiga se suma a l’extensió dels mercats de pagès de l’EcoAteneu amb una parada al mercat de Mira-sol. Pioners de l’agroecologia a nivell local, la cooperativa tot just acaba de rebre el reconeixement del Premi Torre Negra en defensa del Medi Ambient. En parlem amb el responsable tècnic de producció agrària a la cooperativa l’Ortiga, Sergi Truch.

Què suposa per a vosaltres el Premi Torre Negra?

– Ens va agafar de sorpresa i ens va fer molta il·lusió. La protecció de la Torre Negra és una lluita històrica. És molt bonic que se’ns reconegui la feina d’aquest 12 anys. A nivell veïnal la gent ens té molt presents.

No ha estat un recorregut fàcil.

– Vam començar l’activitat al 2009 però fins al 2017 no vam aconseguir la concessió per ser a Can Monmany. Durant tot aquest temps érem un projecte en precari i carregat d’incertesa. Des del 2017 hem pogut apostar de forma més clara pel projecte, amb molts canvis. Hem guanyat molt espai agrícola.

Ara us sumeu al mercat de pagès de Mira-sol.

– Sí, als inicis del mercat de pagès del centre no hi vam voler entrar perquè ja hi havia molts pagesos. El de Mira-sol ens agrada. Amb la Rural ens vam partir Volpelleres per a ells i Mira-sol per a nosaltres.

Quin bon rotllo!

– Treballem plegats en moltes coses. Més d’una vegada hem parlar d’ajuntar-nos en un únic projecte però està bé que hi hagi diversitat. Són projectes diferents. La Rural, per exemple, ha iniciat la recuperació de Can Farriol amb l’objectiu de tenir ús d’habitatge també. És, potser, un projecte vital d’una colla d’amics. Nosaltres, tot i que també vam néixer així, som un projecte empresarial cooperatiu que ens porta a tenir una mirada de viabilitat econòmica constant, arriscant-nos molt però sense passar-nos. Ara hem obert una hectàrea i mitja per plantar vinya. Ja veurem com surt.

La recuperació de la vinya s’ha posat en valor tant com a memòria del passat vitivinícola de Sant Cugat com per la seva utilitat en la creació d’un mosaic agroforestal per prevenir incendis.

– Clar, però nosaltres som a una finca municipal i no sabem si renovarem el conveni. Fem activitat d’horta perquè el retorn de la inversió és més ràpid. A Collserola, a més, la inversió és més alta que a altres indrets perquè has de posar tancats per evitar que hi accedeixi el senglar. Durant els primers anys de la vinya, enterres diners, i després trigues molt a recuperar la inversió. En canvi, amb l’horta diversa que fem nosaltres ja sabem que si un any no ens va bé una cosa, funcionarà una altra.

Teniu la concessió a 10 anys. Després s’haurà de fer un nou concurs?

– Tenim l’opció de renovar per a 10 anys més però no està assegurat, dependrà de la decisió de l’Ajuntament. Hem de tenir-ho en compte per a les inversions.

L'Ortiga explota els camps de Can Monmany amb una concessió a 10 anys | Jordi Pascual Mollá

La vostra activitat és allà. Què passarà si no us renoven la concessió?

– L’Ortiga ha crescut moltíssim i a nivell de comercialització estem molt per sobre de les dues hectàrees d’horta que tenim a Can Monmany. El nostre repte de futur és portar l’horta a una altra finca més ben preparada i recuperar gradualment la vinya a Can Monmany, retornant-li així el seu ús històric. Ho veiem clar perquè ens estimem molt la finca però qui hi ha d’apostar és l’Ajuntament ja que la finca és municipal. No veiem clar què vol fer l’Ajuntament.

Com es compagina la presència al mercat de pagès amb les cistelles, el subministrament als menjadors escolars..?

– La presència als mercats és important. Vam començar al mercadet de Valldoreix, sent la primera parada en tenir producte ecològic. Els primers anys has de picar pedra fins fer-te un lloc. A Mira-sol fem la mateixa aposta: ampliem la presència de l’Ortiga als barris. És una forma de tenir contacte amb la gent i no només venda en línia. Fins i tot ens visiten clients de cistelles que volen completar la compra.

Pel que fa als menjadors escolars, a través de Paidos, l’associació Collserola Pagesa subministra verdura a vuit escoles de la ciutat. Ens passen una planificació anual del producte perquè els pagesos ens autoorganitzem i repartim la verdura amb un camió que hem comprat entre tots.

És una iniciativa que parteix de no qüestionar el preu al qual podeu vendre el producte i, alhora, afavorint la relació de l’alumnat amb l’agroecologia.

– L’alimentació agafa protagonisme a tots els actors que intervenen al temps de migdia. Difícilment es poden fer activitats formatives si no sabem qui és el productor i d’on ve el producte. Tot plegat permet posar en valor l’alimentació en un moment en què ha perdut pes a les nostres vides; només cal mirar quant gastem en alimentació i quant en altres compres.

En un context en què sembla que tot és ecològic.

– Exactament. Tenir producte ecològic va molt més enllà dels fitosanitaris que empres, també és quant es gasta en la distribució, si tens projectes d’economia circular, si s’és local, les condicions laborals... Als supermercats es troba molt producte ecològic d’Andalusia, tot d’hivernacle. És així perquè les grans empreses que feien agricultura convencional s’han transformat per fer cultiu ecològic però sense renunciar a la producció intensiva amb adobs orgànics i fitosanitaris autoritzats. És un avenç però no un canvi estructural.

Després de dos anys de treball, aquest 2022 s'activarà el contracte agrari amb els pagesos de Collserola | Jordi Pascual Mollá

Enguany s’activarà el contracte agrari?

– Aquest és el compromís després de dos anys de treball. No tenim temps infinit i, per tant, si no s’activa ja, deixem-ho estar. És un reconeixement de la tasca que fem els pagesos i els ramaders. Ens donaran ajuts directes per les tasques no productives que fem els pagesos i que són importants per la creació de franges, prevenció d’incendis, afavoriment de la biodiversitat...

En el nostre cas, per concurs tenim vuit hectàrees però cultivables en són sis i, per tant, tenim dues hectàrees de marges, camins, bosc... Al Llobregat és diferent perquè tot és pla. Per això sempre diem que la viabilitat dels projectes de Collserola és molt més difícil i que cal posar-los en valor.

També s’han recuperat varietats autòctones que permeten vendre a un preu més elevat, sense competir amb l’agricultura tradicionals.

– Sí tot i que les varietats tradicionals tot sovint s’han deixat de produir perquè són poc rendibles. Amb el tomàquet Mandó, per exemple, s’ha aconseguit un bon tomàquet però amb un rendiment baix. Amb el treball amb el Parc Natural i la Fundació Miquel Agustí hem aconseguit millorar la producció. Potser ara, després de cinc anys triant llavors, és més rendible amb un preu assumible per al client.

La unió dels pagesos a Collserola Pagesa i la del veïnat a Collserola Paisatge Viu ha servit perquè el Parc Natural sigui més conscient del vostre paper?

– Per descomptat. Collserola Paisatge Viu ha demostrat una gran capacitat d’incidència. Això ajuda a incrementar la consciència al parc i als ajuntaments. Ara bé, ja prèviament havia hagut moviments, com Alimentem Collserola, d’on sorgeix Collserola Pagesa. El Parc demostrava voler anar cap aquí, potser les associacions ho empentem encara més.

Hi ha hagut un canvi de gerència al Consorci del Parc Natural i també s’ha aprovat el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge (PEPNat).

– El canvi de gerència s’ha notat molt perquè durant els darrers anys hi havia hagut un alentiment de les accions. El PEPNat ara per ara no ha tingut repercussions. Entenem que és un procés lent. Ara s’ha fet una feina de detectar camps a recuperar, per on pasturar...

La part inicial del PEPNat conté l’anàlisi de quantes hectàrees pot recuperar cada municipi. És una declaració d’intencions.

– Cal veure com es tradueix aquesta voluntat. Són recursos a invertir perquè venim de molts anys d'inacció i poca gestió forestal. Ara, de sobte, hi ha molta feina a fer. La voluntat hi és i sembla que es faran passes tot i que els processos són lents.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article