El barri és escola i l’escola també és barri

El trencament dels centres educatius com a espais tancats i la implicació de la ciutat en l’educació dels infants esdevé un repte i una oportunitat d’enxarxament

per Jordi Pascual Mollá

Economia social i solidària, Drets

Infants treballen amb el mapa del seu barri
Infants treballen amb el mapa del seu barri | Cedida per Arqbag
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L’escola és només una part de l’aprenentatge dels nostres infants, que tenen molts altres inputs al seu entorn a través del qual aprenen. El barri té, per tant, un rol indispensable en el seu creixement i és per això que cada vegada sorgeixen més projectes que desdibuixen la tanca dels centres escolars perquè l’alumnat surti al carrer i el barri entri a les aules.

L’ús de parcs i equipaments públics per fer activitats n’és una mostra. Però també ho és la participació en projectes que uneixen actors diversos com la creació de menús amb productes ecològics de proximitat als menjadors escolars, l’ús de plànols del barri per fer exercicis de matemàtiques o geografia o emprar les pròpies instal·lacions per preparar projectes d’eficiència energètica, optimització de l’ús dels espais o transformació dels patis amb la participació dels infants mitjançant activitats vinculades als coneixements de les assignatures.

Amb la voluntat de repensar els espais d’aprenentatge i posant d’exemple el seu projecte Energia Escolar sobre habitabilitat, eficiència energètica i aprofitament pedagògic i social dels espais escolars, la cooperativa santcugatenca d’arquitectura Arqbag amb la també santcugatenca Pol·len Edicions ha publicat L’escola expandida. Repensem els espais d’aprenentatge [2021]. El llibre esdevé un compendi de propostes i iniciatives que van molt més enllà de la mirada arquitectònica.

“Tendim a parlar de sostenibilitat en base a l’edifici però allò sostenible ha de ser l’ús que se’n fa i per això redefinint la gestió i els horaris d’ús, amb molta menys inversió, es té molta capacitat de millora”, expliquen Simona Cerri i Adrià Vilajoana, membres d’Arqbag, “la transformació dels espais es pot transversalitzar com a projecte i aprofitar-ho per introduir les competències de les assignatures, per exemple, fent una enquesta a través de l’assignatura de matemàtiques sobre l’ús dels espais”.

L’enquesta pot ser intramursde l’escola i també amb la mirada oberta al seu entorn. Al llibre es recullen els resultats d’una enquesta que es va realitzar realitzar a 25 escoles i instituts del Barcelonès, el Vallès, el Baix Montseny, el Baix Llobregat, el Baix Camp, el Maresme i Osona amb xifres rellevants com ara que un 68% dels centres consideren que els espais d’aprenentatge no acompanyen el projecte pedagògic o que els parcs i els equipaments públics són espais potencials per a l’aprenentatge. És una enquesta realitzada per Arqbag amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya.

El repte de la participació dels infants

La participació de l’alumnat en la presa de decisions sobre el propi centre i la relació d’aquest amb el seu entorn és clau perquè sentin les propostes com a pròpies. Ara bé, la participació dels infants sempre és complicada, tal com explica Germán Llerena, educador del Servei d’Educació de l’Ajuntament i autor d’un dels capítols de L'escola expandida: “La participació ha de ser guiada perquè així els infants arriben molt més lluny”.

La participació i el vincle dels centres educatius amb el seu entorn acostuma a tenir les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFAs) com a protagonistes ja que la majoria d’elles són veïnes del mateix barri on està l’escola. Això ha permès impulsar moltes reivindicacions escolars com la pacificació dels entorns o la transformació dels patis tenint en compte les necessitats dels infants, un afer que ampliarem més a fons en un segon article aquest divendres.

Sant Cugat és una ciutat educadora?

Si l’escola no acaba amb la seva tanca i el barri entra a l’escola, els conceptes d’ensenyament i d’educació obren les ales i s’estenen per tota la ciutat. Amb aquesta mirada es reivindica el terme “ciutat educadora”, és a dir, aquella ciutat que forma part de l’aprenentatge a tothora i per a tothom. Els infants aprenen a la seva ciutat però també ho fan els adults, i la relació entre persones de totes les edats és clau en aquest aprenentatge.

El Consell d'Infants és el màxim òrgan de participació de la infància a Sant Cugat | Jordi Pascual Mollá

Dit en altres paraules, la ciutat educa fins i tot quan decideix no educar i, per tant, ser-ne conscients ha de permetre que el conjunt de la societat s’impliqui en el procés educatiu continu. “La ciutat educadora es molt més que l’escola i l’entorn o fins i tot que siguem una ciutat amiga de la infància reconeguda per UNICEF”, defensa la regidora d’Educació, Pilar Gorina, “s’ha de veure en temes transversals com ara l’impuls de l’escola coeducativa o tenir en compte els infants amb Trastorns de l’Espectre Autista (TEA) als actes”.

Per a la regidora, el Consell d’Infants i el Consell de Joves són una bona mostra de la voluntat d’escolta però cal una consciència del conjunt de la societat. Defensa que l’Ajuntament promou iniciatives com el suport als casals d’estiu, l’aposta per tenir escoles bressol municipals o el Pla Educatiu d’Entorn amb propostes per cobrir les mancances educatives que es detecten. Pel que fa a la relació amb el seu entorn immediat, Gorina reivindica la pacificació dels entorns escolars reivindicada per les AFAs, l’ús d’equipaments com biblioteques i espais exteriors i la col·laboració amb altres actors com entitats o l’Escola de Música.

Però no tot és ben rebut. La pacificació dels entorns escolars tot sovint topen amb reticències d’una part del veïnat que veu amb preocupació l’alteració de la mobilitat i, en alguns casos, la pèrdua de llocs d’aparcament. També l’ús d’equipaments municipals és vist amb recel per part d’algunes entitats, com s’ha vist amb les activitats lectives al Casal de Mira-sol mentre es construeix el nou edifici del Catalunya arran de la seva conversió amb institut-escola.

Al darrer Consell de Barri, Gorina va anunciar que els alumnes de PFI que utilitzen el Casal podran tornar a l’institut FP però, en canvi, quatre grups de secundària passaran a fer ús del Casal durant el curs vinent. La regidora es compromet a buscar l’encaix perquè sigui possible desenvolupar l’activitat lectiva alterant el mínim possible l’activitat habitual del Casal.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article