Les AFAs i la reivindicació ambiental, claus en la relació de l’escola amb el seu entorn

Les famílies són indispensables en la creació de projectes que permetin obrir l’escola al barri, amb les propostes ecologistes com la pacificació dels entorns escolars com a protagonistes

per Jordi Pascual Mollá

Ecologia, Economia social i solidària, Drets

La Revolta Escolar ha estat una mostra d'implicació dels infants en la lluita per la millora de la seva quotidianitat mitjançant la transformació dels entorns escolars
La Revolta Escolar ha estat una mostra d'implicació dels infants en la lluita per la millora de la seva quotidianitat mitjançant la transformació dels entorns escolars | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Entendre l’escola en relació amb el seu entorn és un repte i, sobretot, una oportunitat. “L’ús d’espais exteriors per les limitacions de la COVID-19 ha estat potser un revulsiu que ha posat sobre la taula aspectes que feia anys que advertíem des del món de l’arquitectura”, expliquen Simona Cerri i Adrià Vilajoana, membres de la cooperativa Arqbag que amb la també santcugatenca Pol·len Edicions ha publicat L’escola expandida. Repensem els espais d’aprenentatge [2021], un recull d’experiències i aproximacions sobre la transformació dels espais d’aprenentatge i la relació de l’escola amb altres espais que poden formar part de l’aprenentatge com parcs i equipaments públics.

A Sant Cugat la relació de les escoles amb el seu entorn depèn en gran mesura de les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFAs), que com a veïnes del barri juguen un paper clau en la relació i en el foment de projectes que desdibuixin la tanca que separa les escoles del seu entorn. En aquest sentit, les reivindicacions de caire ecologista, amb propostes com els àpats ecològics o la pacificació dels entorns escolars són exponents clars d’aquesta voluntat.

L’agroecologia com a proposta holística

Germán Llerena, educador del Servei d’Educació de l’Ajuntament i autor d’un dels capítols d’Escola expandida, és un ferm defensor de les iniciatives d’agroecologia escolar que han permès instal·lar horts escolars a alguns dels patis de les escoles de la ciutat i que va obrir la porta a l’acord perquè els menjadors escolars servissin aliments de productors locals. Paidos, entitat que gestiona els menjadors de la majoria d’escoles públiques, va arribar a un acord amb l’associació Collserola Pagesa, integrada per productors del massís, per comprar-los el producte i adaptar els menús a la temporada. Actualment prop de 3.700 alumnes reben àpats diaris ecològics i de proximitat.

“En general hi ha por a l’encariment del menú o a la reducció de la carn però quan es fa una feina sobre el menú, amb la participació de l’alumnat i informació a les famílies, és molt més fàcil reduir la carn i apostar per altres proteïnes, avançant cap a un consum ecològic de proximitat”, defensa l’educador, “això permet fer activitats per descobrir varietats autòctones, conèixer els actors que participen a la cadena alimentària i fins i tot definir el menú de forma participada”. Al Pi d’en Xandri aquest procés va permetre plantar tomàquets a l’hort escolar i apostar per les hamburgueses vegetals arran de la petició dels infants de tenir hamburgueses amb quètxup al menú.

També es pot anar encara més enllà i apostar per la creació d’un obrador pagès compartit, una iniciativa que es pretén crear a l’institut Arnau Cadell, de la mà de la cooperativa Doble Via com a gestora de la cuina i amb la cooperativa Jeroni de Moragas com a primera interessada a fer transformació alimentària al centre. “És molt interessant perquè obre la porta dels centres escolars a projectes educatius per fer producció i a productors locals, alhora que obre la possibilitat que els menjadors col·lectius tinguin un ús social”, defensa Llerena.

Horts de l'Ortiga a Can Monmany, una de les cooperatives que proveeix de productes ecològics els menjadors escolars | Jordi Pascual Mollá

“Difícilment es poden fer activitats formatives si no sabem qui és el productor i d’on ve el producte”, defensa Sergi Turch, tècnic de producció agrària de la cooperativa l’Ortiga, en una entrevista a aquest mitjà, “tot plegat permet posar en valor l’alimentació en un moment en què ha perdut pes a les nostres vides; només cal mirar quant gastem en alimentació i quant en altres compres”.

Les AFAs com a impulsores de les transformacions i la relació escola-barri

Precisament la participació de famílies de l’escola Turó de Can Mates als horts urbans del costat de l’escola ha estat una de les mostres de vincle entre l’escola i el barri. Elena Albereda, mare de l’AFA de l’escola, explica que les famílies són clau en l’enxarxament, permetent iniciatives com la dels horts o l’ampliació del pati de l’escola fent una mossegada al parc del Turó de Can Mates, una operació que tot just s’ha enllestit durant les darreres setmanes col·locant la nova tanca i obrint un procés de participació dels infants amb l’acompanyament del personal docent per definir com ha de ser el pati.

De la mà de l’escola Ciutat d’Alba i de l’institut-escola Catalunya organitzen una rua conjunta per Carnaval, permetent unir el barri, i com a iniciativa pròpia fan una manifestació pel dia del medi ambient. Hi tenen altres iniciatives com ara la participació en activitats culturals com contacontes a la biblioteca de Mira-sol, fer activitats en relació amb l’entorn com menjadors d’ocells o la neteja del parc, la reserva de carmanyoles per a famílies que ho necessitin amb els àpats sobrants del menjador i, arran de la guerra d’Ucraïna i de la mà d’altres escoles del municipi, una recollida de material.

Una mirada similar planteja Eduard Pla, membre de l’AFA de l’escola Joan Maragall, que conjuntament amb l’AFA del Collserola va ser impulsora de la Revolta Escolar, les mobilitzacions de famílies i alumnes per la pacificació dels entorns escolars. Aquesta ha estat una de les grans lluites a l’escola del centre de la ciutat, amb la recuperació de la placeta Joana Raspall com a lloc de trobada de les famílies. Just allà llueix una capsa de fusta amb llibres a mode de punt d’intercanvi, una de les darreres iniciatives de l’AFA en relació al barri.

El Maragall també ha acollit entitats com l’Esbart i l’Escola de Música Tradicional a les seves instal·lacions i ara es proposa recuperar l’antiga casa del conserge com a local obert a les entitats del barri. Com al Turó de Can Mates, la transformació dels patis ha estat una de les grans activitats amb escolta als infants, amb la voluntat de treure protagonisme a la pilota i així fomentar la diversitat: s’hi va fer un rocòdrom alhora que hi ha entitats esportives que fan ús de les pistes de l’escola. Ara es marquen el repte de crear espais amb més ombres per als mesos més calorosos.

La pacificació de l'entorn de l'escola Collserola ha estat una reivindicació històrica de les famílies | Cedida per l'AFA

La manca d’ombres és, de fet, un dels grans reptes dels patis catalans. Encara ara alguns centres escolars nous es fan amb poc arbrat i amb protagonisme de pistes esportives sense cap ombra –només cal veure el pati de l’institut Leonardo da Vinci, el darrer centre educatiu construït a la ciutat–. En conseqüència, moltes escoles es marquen el repte de crear refugis climàtics als seus patis, més encara en un context d’emergència climàtica.

“Els temes de sostenibilitat són molt interessants perquè interpel·len molt als infants”, explica Maria Mir, membre de l’AFA del Collserola, escola que té un jardí de les olors –amb plantes aromàtiques– que s’obrirà al barri a la propera jornada Fem Barri! de la Xarxa Sant Francesc - Monestir. Una de les victòries de la reivindicació ecologista dels infants i famílies, defensa Mir, ha estat la vianantització del carrer Abat Escarré, una petició iniciada al 2017 i resposta pel govern anterior amb la introducció d’un carril bici i assolida finalment durant les darreres setmanes, obrint a més un espai de vianants més ampli a la plaça de l’Abat Donadeu.

La reivindicació ecologista neix del propi alumnat amb un comitè ambiental escolar on participen ecodelegats –des d’i5 a sisè de primària–, mestres, representants de l’equip directiu, de Paidos i famílies. “Hem fet una diagnosi de l’escola i els alumnes han fet propostes concretes com substituir els films de plàstics per silicona al menjador escolar, revisar les fuites d’aigua de les aixetes, aplicar la recollida selectiva de residus...”, explica Mir, “gràcies al consell l’activitat de neteja de zones naturals Let’s clean up Europe va ser un èxit en la primera edició”.

El repte de la participació dels infants ha estat resolt d’aquesta manera al Collserola, conscients que la participació sempre ha de comptar amb l’acompanyament adult i, a ser possible, de l’equip docent. És una de les reflexions que extreuen Cerri i Vilajana després d’haver publicat L’escola expandida: “No hem fet una traducció pedagògica perquè això depèn de l’equip docent, amb qui treballem de la mà, però alhora cooperatives com la nostra poden ser agents externs que estimulin i aportin idees per a processos participatius interns sobre la definició d’usos o l’assoliment de més eficiència energètica”.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article