Un nou atac al patrimoni: apareixen pintades al Monestir

Un acte vandàlic fa ressorgir el debat sobre la protecció patrimonial d’espais a l’aire lliure

per Jordi Pascual Mollá

Cultura

Els tècnics, cridats pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, intenten esborrar les pintades aparegudes al Monestir
Els tècnics, cridats pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, intenten esborrar les pintades aparegudes al Monestir | Albert Canalejo (@albert_canalejo)
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Des de “fuck Mossos” a “he sido yo” amb un número de telèfon. El Monestir ha sofert un seguit de pintades que representen un nou atac al patrimoni del conjunt monumental quan no fa ni un any de la caiguda de la creu de terme després que un home s’hi enfilés. Així ho ha denunciat l’Ajuntament, encetant de nou el debat sobre la cura patrimonial dels espais monumentals a l’aire lliure.

Aquest matí només s’havien pogut esborrar les pintades fetes sobre el ciment tot i que el tècnic en conservació i restauració de béns culturals Dídac Sarri, cridat pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), explica que s’intentaran eliminar la resta de grafits amb vapor d’aigua a pressió. En funció del grafit i de la pedra, potser caldrà projectar àrid controlant la pressió per no fer malbé la pedra. “En un principi la problemàtica és mínima perquè és una cosa puntual que intentarem resoldre avui mateix”, apunta el tècnic, “és una intervenció normal a un preu assequible”.

La tinenta d’alcaldia de Cultura, Esther Madrona, explica que es van detectar les pintades el dimecres al vespre i que la Policia Local ja ha iniciat la investigació, amb dues imatges que poden servir per esbrinar-ne l’autoria. A les pintades hi havia un número de telèfon: “Em consta que la Policia Local ha estirat aquest fil. També amb l’ajuda ciutadana espero que puguem donar finalment amb els autors d’aquest acte vandàlic”. La regidora diu que per ara s’ha prioritzar fer una actuació ràpida i que passada la setmana santa es debatrà si cal prendre alguna altra mesura com un tancament perimetral: “El Monestir és un espai de tots i totes, un espai públic”.

Consciència ciutadana per a la cura del patrimoni

“Als països nòrdics tenen espais patrimonials brutals defensats a mort per la ciutadania, amb persones fent de voluntàries per conservar-los”, va explicar Helena Minuesa, responsable del servei educatiu dels Museus de Sant Cugat, a una entrevista a l’especial FOCUS sobre patrimoni local publicat per aquest diari el mes passat, “en canvi, no m’imagino la gent de Sant Cugat restaurant la muralla del Monestir; al contrari, fins i tot una persona va pujar a la Creu de Terme i la va tombar”.

Les pintades aparegudes al Monestir situen de nou la cura del patrimoni al centre del debat, conscients que la millor manera de protegir-lo és tenir una ciutadania conscienciada. El repte és majúscul perquè el grau d’implicació de la ciutadania en la protecció patrimonial és baix i les institucions que poden incentivar aquesta relació compten amb un pressupost baix, tal com van denunciar Àngels Solé, exdirectora del CRBMC; Mireia Gallego, divulgadora històrica, i Alba Rodríguez, del servei de Patrimoni Històric i Museus de Sant Cugat, a una taula rodona organitzada per aquest diari sobre els reptes de la conservació patrimonial.

Ho explicava Rodríguez en un article arran de l’atac a la creu de terme: “Aquest malaurat incident ens recorda que el patrimoni històric és un bé vulnerable i irreemplaçable. El Monestir és un element inqüestionable, el bé patrimonial més rellevant i valorat de Sant Cugat, però no per això està exempt de riscos en una ciutat que creix i intensifica l’activitat al seu voltant. Ha de seguir sent proper i ben present al dia a dia a de la ciutat. Però cal protegir-lo i conscienciar sobre els seus valors i la necessitat de cuidar-lo entre tots més enllà de les campanyes de restauració, essencials, del monument. Si no, anirem perdent poc a poc una peça important del nostre bagatge cultural, i això no ens pot passar”.

La referencialitat del Monestir i el grau de protecció patrimonial

Els atacs el Monestir tenen un impacte especial a nivell social ja que és el principal monument de la ciutat, primer al catàleg de patrimoni i qualificat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), una catalogació que a nivell municipal només tenen el Monestir, el Pont de Can Vernet i el Castell de Canals (Valldoreix). El govern no descarta demanar aquesta qualificació per a la Torre Negra i l’EMD es proposa demanar-la per a Can Monmany un cop enllesteixin la qualificació com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) tot i que la decisió final depèn de la Generalitat.

Però les qualificacions com a BCIL i BCIN, aquestes darreres amb accés a subvencions per part d’administracions superiors, no necessàriament són suficients per garantir la protecció. Ho explicava Solé en una entrevista a aquest mitjà: “El patrimoni ha de combinar les perspectives, cosa que té en compte la diferenciació entre BCIN i BCIL. El més important no és l’etiqueta sinó que sigui un patrimoni protegit, és a dir, reconegut. A Catalunya, els catàlegs de patrimoni dels ajuntaments s’han fet tard i, pel camí, s’ha perdut molt patrimoni”.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article