CONTRACRÒNICA. Entre queixes pel retard en la tramitació i sense novetats respecte als posicionaments inicials. El tripartit ha aprovat definitivament el pressupost municipal del 2022, de 134,5 milions de despesa ordinària (151 si se sumen les inversions). Ho ha fet sense acceptar cap de les al·legacions rebudes –de Junts per Sant Cugat i Ciutadans i dels sindicats IAC-CATAC i la Intersindical–, la majoria d’elles perquè no es podien acceptar tècnicament. Sense sumar les propostes de l’oposició, el govern s’ha quedat sol amb la seva majoria tripartita per tirar endavant els comptes del 2022, aprovats inicialment al febrer.

Ciutadans, mà estesa

Junts i Ciutadans, repetint el que porten dient des de principis de mandat, han acabat lamentat el rebuig de les seves propostes. Si bé, el tinent d’alcaldia d’Hisenda, Pere Soler, ha estès la mà al grup municipal taronja per treballar algunes de les al·legacions com a propostes a incorporar mitjançant modificacions pressupostàries durant l’exercici. Però aquesta és una proposta que no convenç Sergio Blázquez, el regidor de Ciutadans encarregat dels afers econòmics, perquè suposa una mostra de bones intencions que s’haurà de concretat i, per tant, no donarien el seu xec en blanc davant d’uns comptes que no comparteixen en termes generals.

Les claus del seu desacord són les que ja havien plantejat a les al·legacions: retard en la tramitació, increment de les partides d’assessors de govern, manteniment del projecte de Biblioteca Central Urbana, i no compliment de compromisos de seguretat com la instal·lació de càmeres a Valldoreix o la creació de la subcomissaria per als barris. Per als taronja, el desbloqueig del romanent de tresoreria arran de la suspensió de les normes d’estabilitat pressupostària hauria de servir per fer millores a la ciutat amb propostes com l’increment de la partida per mantenir les voreres.

Junts, mà dura

La mà estesa a Ciutadans no ha estat extensiva a Junts per Sant Cugat, que ha criticat durament la previsió econòmica del govern. Segons Carles Brugarolas, regidor encarregat d’economia al grup municipal, el govern empra diners del romanent de tresoreria per finançar despesa corrent i, alhora, no adapta la previsió pressupostària a les circumstàncies crítiques actuals –la crisi de la COVID-19 i la de la guerra d’Ucraïna. Brugarolas ha començat la seva intervenció interpel·lant directament regidors d’ERC-MES i de la CUP-PC així com a l’alcaldessa: “El seu responsable d'economia sempre va tard i malament”.

Això ha obligat a fer una ronda de respostes per interpel·lacions, amb Esther Madrona (ERC-MES) i Núria Gibert (CUP-PC) assegurant que no han deixat de fer cap política per manca de pressupost. Però la discussió ha estat, com sempre, entre Soler i Brugarolas, que han entrat en una baralla dialèctica entre herències rebudes i mala planificació, depenent dels ulls amb què es miri. “Podríem haver fet tot el que no van fer en 32 anys però només en portem tres”, ha dit Ingla, contestada per Brugarolas amb un clar: “No els demanpavem que canviessin de cop tot el diuen que no s’ha fet en les darreres dècades, sí que se’ls hi demana que aprofitin que tenen la normativa d'estabilitat pressupostària suspesa. Quan dèiem que havien de posar tota la carn a la graella, dèiem això!”

La discussió ha amagat segurament el fons de la qüestió. D’una banda, el d’un regidor (Brugarolas) alarmat per l’ús del romanent per pagar despesa corrent, el que augura que acabarà amb retallades quan el romanent no es pugui fer servir, així com crític amb la nova forma de presentar les inversions: sense detallar projectes sinó fent una reserva per àrees. D’altra, el d’un tinent d’alcaldia (Soler) que defensa el que qualifica d’un canvi de paradigma: “Hem fet un esforç en mobilitat i sostenibilitat. I en habitatge, a final de mandat entregarem més d’un centenar de pisos. Creem bosses d’inversions per no hipotecar partides que mai s’aplicaven. Aquest govern rescata partides”.

Regidora no adscrita, sense mà

Munia Fernández-Jordán, exmembre de Ciutadans i ara regidora no adscrita, ha dit que la ciutat està més degradada, bruta i caòtica que a principis de mandat, fent una crítica específica a la manca de promocions d’habitatge pública mentre es mantenen despeses com la proposta de Ragull Centre o la compra de la Torre Negra. Però la seva intervenció no ha tingut una resposta directa, com gairebé tampoc l’han tingut els sindicats, que s’han hagut de conformar amb aquesta explicació: “No es pot incrementar l'acció social respecte a l'any 2021”.

Un pressupost a l’abril

Però d’entre totes les crítiques la més comuna ha estat que el pressupost del 2022 no s’ha aprovat definitivament fins a l’abril, el que l’oposició adverteix que pot retardar un any més l’atorgament de subvencions a les entitats. El govern es mostra satisfet amb la proposta, tot i el retard, i assegura que treballa unit. Però la clau és que cap pressupost del mandat s’ha aprovat abans de començar l’exercici i al tripartit ja només té una oportunitat de preparar-lo a temps tot i saber que els comptes del 2023 potser els aproven amb una majoria d’esquerres i s’executen al partir del maig amb una altra correlació de forces. Això ho diran les urnes i els pactes posteriors.