Martina Burón: “Guanyar Objectiu Paki ho ha significat tot, puc dir definitivament que això és el que m’agrada i començo a donar-li forma”

Burón, una jove cantant de Sant Cugat, ha guanyat el concurs de talents Objectiu Paki

per Clàudia Arrufat Serrano

Cultura

La santcugatenca ha guanyat el concurs de talents de Televisió Cardedeu
La santcugatenca ha guanyat el concurs de talents de Televisió Cardedeu | Objectiu Paki (Televisió Cardedeu)
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Martina Burón és una santcugatenca de 18 anys que ha guanyat la segona edició del programa musical Objectiu Paki de Televisió Cardedeu per a la Xarxa. L’artista és fruit d’estius a l’Aula de So de Sant Cugat i d’anys estudiant piano clàssic al conservatori Victòria dels Àngels. La seva trajectòria musical va començar als quatre anys i, de moment, no veu el final. Haver guanyat aquest concurs musical permet a l’artista gravar un single amb la discogràfica Crea Music i farà que pugi als escenaris de la festa major de Cardedeu.

En quin moment decideixes presentar-te a Objectiu Paki?

– Tot va començar amb un anunci d’Instagram. Molt curiós perquè és la manera més aleatòria amb què podrien haver passat les coses. Vaig veure l’anunci i em va cridar molt l’atenció, aleshores vaig entrar-hi i vaig veure què feien i els vídeos de la primera edició. Em van agradar molt i vaig decidir provar sort.

Per què Objectiu Paki i no Eufòria?

– Et seré completament sincera, jo m’hi vaig presentar tant a Eufòria com a Objectiu Paki. El que va passar és que per presentar-me a Eufòria calia enviar un vídeo, cosa que jo vaig fer i després van comunicar que el càsting s’obriria a tothom de manera presencial i jo no m’hi vaig assabentar, després ja no hi tenia res a fer. A Objectiu Paki em vaig presentar perquè la primera edició em va encantar i quan ho vaig veure vaig pensar: tant de bo pogués jo fer alguna cosa així. I mira, al final ho he fet.

Què implica per a tu haver guanyat aquest programa?

– És com l’inici d’una carrera musical, m’ha donat l’empenta que necessitava per seguir motivada amb els estudis i per confirmar que això és al que em vull dedicar. Ho ha significat tot, el poder dir definitivament que això és el que m’agrada i el poder començar a donar-li forma.

Burón diu que haver participat a Objectiu Paki és una empenta per seguir amb els estudis musicals | Objectiu Paki (Televisió Cardedeu)

Quins són els teus plans de futur ara que has guanyat la segona edició d’Objectiu Paki?

– En el futur més proper el meu pla és gravar aquest single del premi, tinc unes ganes increïbles. Després, una vegada hagi fet el concert de la festa major de Cardedeu, voldria tornar a centrar una mica la meva vida perquè ara està tot molt dispers [riu].

Vull intentar entrar al grau superior de piano clàssic perquè és el següent curs del que estic fent. Però tinc molt clar que això no queda aquí, m’agradaria poder-ho compaginar amb altres concerts i altres projectes que vagin sorgint i anar fent camí així.

Ja estàs treballant en el single?

– No encara, aviat ens reunirem amb Crea Music per començar a moure coses, la idea és que surti el single abans de l’estiu. Em va agradar molt perquè ens van dir que no només ells farien la cançó sinó que seria una feina conjunta, jo puc intervenir-hi en el que vulgui sigui amb idees sobre la lletra, comoditat sobre el text la música, la melodia… La idea és fer-ho una mica entre tots.

Sent ambiciosa, quin seria el teu màxim objectiu a assolir com a cantant?

– Si penso molt en gran, home, una Superbowl no estaria malament. Gravar per alguna pel·lícula Disney també seria un gran somni o poder col·laborar amb grans artistes que admiro, amb la Jessie J. seria el top.

Burón ha estat alumna de l'Aula de So i del conservatori Victòria dels Àngels | Objectiu Paki (Televisió Cardedeu)

Quina va ser la primera vegada que vas actuar en públic?

– No ho tinc clar, devia ser molt petita. Al conservatori Victòria dels Àngels, des que som molt petites ens feien sortir a tocar davant dels pares i sento que des de sempre m’he exposat. Amb un públic desconegut seria en actuacions de l’Aula de So o alguna vegada que he pujat a algun escenari de Sant Cugat.

És una cosa que tenies per la mà, doncs.

– [Riu] Bé, penso que com a mínim m’ha donat experiència, sobretot, el fet de pujar a l’escenari amb el piano. Amb el piano encara no m’hi sento del tot segura quan faig una audició i el fet d’haver-te d’enfrontar a aquestes situacions fa agafar bastanta experiència. Aleshores quan has de cantar penses: “Però si només he de cantar”.

O sigui, quan surts com a cantant a l’escenari, els nervis juguen un bon paper.

– Sí, totalment. Ho he notat al programa i m’ha sorprès molt, he tingut uns nervis molt bons. No hauria imaginat mai que reaccionaria així, ha estat una sorpresa en positiu. T’has d’encarar amb una cosa que –ho sembli o no– genera pressió, perquè la gent et mira, però penso que ho he anat encaixant tot prou bé. I tant de bo continuï així, està clar que sempre hi ha dies i dies.

Quines diries que són les claus per ser una bona artista?

– Penso que una de les claus és la il·lusió, o més que il·lusió passió, tenir moltes ganes de fer el que estàs fent. Perquè sense passió no hi ha disciplina, que és el que considero l’altre punt molt important. Hi ha molta feina, s’ha de treballar molt, quan escoltes algú que canta molt bé sembla fàcil, i aquí està la dificultat. En aquesta facilitat que sembla que sigui innata, aquí hi ha molta feina. Per mi aquestes dues coses –la passió i la disciplina– són les claus per ser una bona artista.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article