Des del mes de maig del 2019 –incorporant les darreres factures del mandat passat i les primeres del vigent– fins aquest mes d’abril, l’Ajuntament ha pagat 18,6 milions d’euros en factures sense contracte. La majoria dels pagaments són de serveis que se segueixen prestant fora de contracte a l’espera de la seva internalització o de la nova licitació. També hi ha altres despeses que es van fer sense cap contracte o que sumades haurien precisat d’una licitació pública que mai s’ha fet.

Durant els vuit darrers mesos del 2019 –els primers del mandat–, l’Ajuntament feia un pagament mitjà de 556.000 euros mensuals en factures d’aquestes característiques. Durant els quatre primers mesos d’aquest 2022 la mitjana se situa en 607.000 euros mensuals, és a dir, un 9% més que al principi del mandat. L’increment està marcat pel retard en la regularització d’alguns dels contractes caducats durant el mandat passat així com pel venciment de nous contractes durant el mandat vigent.

Són les dades que s’extreuen de l’anàlisi dels reconeixements extrajudicials de crèdit –el nom tècnic d’aquestes factures– feta per aquest diari. L’anàlisi ha consistit en cercar tots els reconeixements fets per la Junta de Govern local entre maig del 2019 i juny del 2021 i dels reconeixements votats al Ple des del juliol del 2021. S’analitzen aquests dos òrgans ja que al juliol de l’any passat, arran d’una petició del Tribunal de Comptes, els reconeixements extrajudicials de crèdit van passar a fer-se públics al Ple municipal i no a la Junta de Govern, les reunions de la qual no són públiques.

Hi ha una forta variació dels pagaments per mesos ja que hi ha factures que no es paguen mensualment i puntualment hi ha pagaments acumulats de més d’una mensualitat, motiu pel qual és important analitzar aquestes xifres en base a les mitjanes. També cal tenir en compte que a l’agost no hi ha ni Plens ni reunions de la Junta de Govern i, per tant, la despesa corresponent als mesos d’estiu queda distribuïda en els mesos posteriors. Més enllà del gràfic anterior, al peu de l’article pots descarregar-te la taula completa de pagaments distribuïts mes a mes. A l’anàlisi s’han incorporat tots els pagaments de l’Ajuntament, excloent els de l’Organisme Autònom Municipal del Centre Cultural (OAMCC; Teatre-Auditori i biblioteques) ja que no tots s’han fet públics.

Clece, Suara Serveis i El Cedre Jardineria, les empreses amb més pagaments

Hi ha tres empreses que superen amb escreix el milió d’euros en reconeixements de crèdit durant aquest mandat. En primer lloc, Clece, una empresa del grup ACS del magnat Florentino Pérez, encarregada de la neteja dels equipaments municipals. Ha rebut 9,4 milions d’euros fora de contracte des del principi del mandat, quan es restava a l’espera d’una decisió política sobre el servei, que el govern tripartit pretén internalitzar com a mesura de millorar les condicions laborals de les treballadores. Però la preparació de la internalització és llarga i és per això que al novembre el Ple va aprovar l’inici d’un expedient de contractació que ha de permetre externalitzar el servei durant el 2022 i el 2023, amb un cost de 6,08 milions d’euros i la divisió en vuit lots.

La cooperativa Suara Serveis, encarregada de l’atenció domiciliària, és la segona empresa que més diners ha cobrat fora de contracte; en total 3,9 milions d’euros. El tripartit també ha posat fil a l’agulla d’aquest contracte amb l’aprovació de l’inici de la nova licitació al Ple de març. Es preveu un contracte de tres anys amb una despesa d’11,3 milions d’euros i la possibilitat de dues pròrrogues anuals. Al Ple també es va aprovar un pagament extra a l’empresa per l’increment salarial aprovat amb el nou conveni col·lectiu del sector. Tant en el cas de Sorea com en el de Suara, l’Ajuntament seguirà pagant factures fora de contracte fins que s’adjudiquin sengles concursos.

El Cedre, una empresa de jardineria, és la tercera en nombre total de diners rebuts, amb 1,4 milions d’euros. En aquest cas, però, el primer pagament va ser al juny del 2020 després del venciment del contracte anterior. A diferència de les altres empreses encarregades del manteniment de zones verdes, aquesta empresa segueix cobrant factures fora de contracte en l’actualitat ja que el Tribunal Català de Contractes va anul·lar l’adjudicació d’un dels lots del nou concurs a l’octubre del 2020. El Cedre havia guanyat aquest lot però, arran d’un recurs de l’empresa Espais Verds del Vallès, el tribunal va deixar sense efecte l’adjudicació en considerar que va ser “arbitrària, irracional i incongruent”. Al darrer mes de novembre el Ple va aprovar la licitació que ha de permetre adjudicar de nou aquest lot.

A la taula següent pots consultar el total de pagaments distribuïts per empresa:

Al llistat d’empreses destaquen d’altres com la Fundació Catalana de l’Espai, encarregada del Centre Obert i posteriorment també de la distribució d’àpats a domicili per a gent gran; Veolia Serveis, encarregada dels serveis energètics d’alguns edificis municipals, o Autocares CER, encarregada del servei de transport adaptat. Cal tenir en compte que les empreses no han comès cap irregularitat sinó que és l’Ajuntament el que ha d’internalitzar o regularitzar els contractes amb un nou concurs.

El servei de grua municipal, en mans de Gruas Pablo, mereix una menció especial ja que es troba caducat des del 2016. Més enllà de la regularització pendent, que el tripartit també pretén fer mitjançant la internalització del servei; un informe de la tinença d’alcaldia de Bon Govern i Transparència apunta a possibles irregularitats per indicis de pagaments de salaris en B i d’una subcontractació no permesa. Aquesta documentació va ser entregada a la Fiscalia perquè s’investigués el cas.

Un pla de regularització que avança lent

Ja al mandat passat, quan l’afer va sorgir a la llum pública arran d’un informe de la intervenció municipal, es va crear un pla per regularitzar els contractes. Al darrer Ple es va donar compte dels avenços d’aquest document, que recull els 10 principals contractes a regularitzar: la neteja de les dependències municipals, la climatització de serveis energètics, la grua municipal, el servei d’assistència jurídica, la publicitat institucional, el transport adaptat, els centres oberts, el servei d’assistència domiciliària, la neteja de l’OAMCC i el lot tres del contracte de manteniment de zones verdes.

Segons l’informe, els serveis tècnics ja avaluen les ofertes rebudes als concursos públics de neteja dels equipaments municipals, dels serveis energètics, de l’assistència jurídica i del lot tres del manteniment de zones verdes. Ja s’han adjudicat i formalitzat els nous contractes de neteja de l’OAMCC i del servei de Centres Oberts. Alhora, encara pendent de la formalització, ja s’ha començat a executar el nou contracte de publicitat institucional, que es va haver de repetir després que l’Autoritat Catalana de la Competència anul·lés el concurs preparat pel govern anterior al qual només es podia presentar el TOT Sant Cugat. El nou concurs es va fer per lots, que es van adjudicar al novembre al TOT (publicitat digital i en paper) i a Televisió de Sant Cugat (publicitat audiovisual).

Queda pendent la preparació del nou concurs de transport adaptat, que es va començar a tramitar però es va desistir al setembre en haver-se detectat errades no esmenables al plec de clàusules; obligant així a reiniciar el procés. La internalització del servei de grua municipal també resta pendent del tràmit iniciat per l’empresa pública Promusa, que serà l’encarregada de fer la gestió directa d’aquest servei, com ja fa amb l’aparcament regulat (zones blava, verda i taronja).

Amb aquesta previsió, durant el propers mesos s’haurien de deixar de fer pagaments fora de contracte a les empreses que més diners han rebut durant aquest mandat. Tot i això, seguiran havent desenes de pagaments més petits que s’hauran de regularitzar, o bé amb licitacions restringides per superar el llindar de contractes menors o bé fent contractes menors i no directament amb factures. Cal tenir en compte que des de principis del mandat hi ha hagut més d’un centenar d’empreses i autònoms que han cobrat els seus serveis mitjançant reconeixements extrajudicials de crèdit.

Un afer que va arribar a la Fiscalia

Aquest tipus de pagament va generar un terratrèmol polític a finals del mandat passat arran de l’informe de la intervenció municipal en què s’apuntava a algunes de les factures pagades mitjançant el reconeixement extrajudicial de crèdit entre el 2017 i el 2019, amb un cost total d’1,4 milions d’euros per a l’Ajuntament. L’afer es va tractar al Ple de març del 2019, quan ni ERC-MES ni CUP-PC es van pronunciar. Dels partits que actualment es troben al govern sí que va parlar Pere Soler (PSC), que va demanar que es fes seguiment de l’informe per regularitzar els contractes.

Va ser llavors que el grup municipal de Ciutadans va decidir portar la documentació a la Fiscalia, que més d’un any i mig més tard va resoldre que no hi havia cap infracció penal en el pagament de factures fora de contracte. Malgrat això, la Fiscalia va apuntar a una “sistemàtica omissió de totes les actuacions de control intern i fiscalització de la corporació local, tant en allò relatiu a la prestació de serveis al marge de la normativa de contractació com a l’emissió d’informes de control intern o a l’elaboració de plans de contingència econòmica”.

“La investigació realitzada revela una preocupant falta de controls interns a la corporació municipal, tant pel que correspon als funcionaris afectats com a qui en aquelles dates ostentaven responsabilitats polítiques de gestió i govern”, s’apunta a l’escrit, en referència al secretari i l’interventor anteriors. Tot i això, tal com queda recollit als informes de la intervenció municipal, el pagament de factures fora de contracte no suposa un perjudici econòmic per a l’Ajuntament ja que no representa un sobrecost.

El debat polític actual

Arran de la petició del Tribunal de Comptes d’aprovar els reconeixements extrajudicials de crèdit al Ple municipal, a cada Ple des del juliol hi ha un petit debat sobre aquest afer. El govern tripartit, representat per Pere Soler com a tinent d’alcaldia d’Hisenda, critica que la situació actual ve marcada per la manca de previsió del govern anterior i assegura que treballen per trobar una solució. Carles Brugarolas (Junts) respon amb el suport del seu grup municipal per regularitzar la situació però, alhora, critica el retard en la consecució i les declaracions en contra de la gestió anterior, especialment les que van rebre arran de l’informe de la intervenció municipal del 2019.

Aldo Ciprian (Ciutadans) és sempre el regidor més crític, apuntant al retard en la regularització de contractes i el possible perjudici econòmic per a l’Ajuntament per mantenir-se els preus i bases contractuals. Tot i que el govern defensa que no hi ha un perjudici econòmic i que treballen en la regularització, el grup taronja vota en contra dels reconeixements –excepte el primer que va passar pel Ple, en què es va abstenir– mentre la regidora no adscrita, Munia Fernández-Jordán, exrepresentant de Ciutadans, opta per l’abstenció –tot i que en els seus dos primers plens com a no adscrita va votar-hi en contra.