Sant Cugat després de l’anul·lació de la llei de contenció de rendes

El moviment per l’habitatge pressiona per una llei espanyola similar a la catalana mentre el sector immobiliari demana “estabilitat”

per Jordi Pascual Mollá

Drets

El moviment per l'habitatge assegura que moltes immobiliàries no complien la llei perquè esperaven l'anul·lació del Constitucional
El moviment per l'habitatge assegura que moltes immobiliàries no complien la llei perquè esperaven l'anul·lació del Constitucional | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Gairebé dos mesos després de l’anul·lació de la llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en contractes d’arrendament d’habitatges per part del Tribunal Constitucional arran d’un recurs del PP, la ciutat s’afronta al final de la congelació dels lloguers. Encara sense dades comparatives suficients, el Sindicat de Llogateres i la tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, Núria Gibert (CUP-PC), consideren que l’impacte de l’anul·lació és difícil de preveure perquè fins i tot amb la llei vigent hi havia molts incompliments.

La normativa preveia que no es pogués incrementar el lloguer a 60 municipis catalans de més de 20.000 habitants en què es considerava que hi havia un mercat tens i, per tant, ja tenien uns preus molt elevats. Sant Cugat estava inclòs en aquest llistat de municipis. Des de l’aprovació, el 18 de setembre del 2020, i fins a l’anul·lació, el 10 de març del 2022, els propietaris santcugatencs no podien incrementar els preus del lloguer, alhora que s’havien d’ajustar a l’índex de referència del preu del lloguer com a topall màxim en el cas de nous contractes.

Hi havia dues limitacions bàsiques, tal com va explicar Èric Gómez (ERC), cap de l’oficina de Relacions Institucionals del Departament de Justícia, en una entrevista a aquest diari: “La primera és que no pot llogar-se per més del preu del contracte anterior, actualitzat amb l’índex de garantia de competitivitat. Aquesta és la limitació que té més impacte. El segon topall és que no pot superar el preu de referència per al lloguer d’un habitatge anàleg”. Hi havia excepcions com ara les reformes integrals o la variació d’un 5% del preu en funció d’algunes prestacions de l’habitatge (ascensor, aparcament, piscina comunitària, jardí comunitari, calefacció, consergeria o vistes especials).

La llei va ser ben rebuda pel Sindicat de Llogateres ja que va néixer de la pressió social de diversos actors del moviment per l’habitatge. Però també es mostraven crítics perquè la llei preveia una congelació de rendes i només una rebaixa dels lloguers que superaven l’índex de referència. El moviment per l’habitatge demanava mesures més contundents com una rebaixa generalitzada del 30% i concretar què passava en els habitatges que es lloguen per habitacions. Ja llavors advertien que caldria pressionar per aplicar el règim sancionador (amb sancions entre 3.000 i 9.000 euros en infraccions lleus i entre 9.000 i 90.000 euros en greus) i que calia una llei estatal que blindés la catalana en cas d’una anul·lació com la que finalment s’ha produït.

Però les crítiques més dures van venir del sector immobiliari, que veia amb mals ulls la legislació aprovada pel Parlament perquè consideraven que empitjoraria el mercat del lloguer. Les queixes també van ser en clau local: “Sant Cugat Empresarial mostra el seu desacord, ja que aquesta proposta no ajudarà al mercat de lloguers, més bé reduirà l’oferta disponible d’habitatge per la falta de seguretat dels arrendadors, perjudicarà encara més els sectors més vulnerables, i allunyarà les inversions”.

El sector immobiliari va ser crític amb la llei catalana, finalment anul·lada pel Tribunal Constitucional | Jordi Pascual Mollá

L’anul·lació, però, no va venir de la mà de les immobiliàries, sinó d’un recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP, que considerava que la legislació catalana envaïa competències estatals. Finalment el Tribunal Constitucional els va donar la raó. És per això que, expliquen Mariona Bota i Francesc Dalmau, membres del Sindicat de Llogateres, l’única via legislativa possible és que la llei espanyola que tot just es debat s’assimili el màxim possible a la catalana anul·lada: “Per ara és una llei menys ambiciosa”.

Reactivació del mercat?

Segons Maria Andreu, directora de la immobiliària Feliu & Franquesa, membre de Sant Cugat Empresarial, l’anul·lació és una oportunitat perquè el govern de la Generalitat promogui “mesures efectives que creïn seguretat, estabilitat, i que permetin recuperar la confiança en el lloguer, i no mesures coercitives que demostren un evident desconeixement del mercat de lloguer”. La immobiliària pren les xifres d’Idealista per dir que des de l’aprovació de la llei Barcelona havia registrat una reducció en les seves rendes del 8,2% i una disminució d’un 42% de les ofertes d’habitatges en arrendament.

L’avanç de dades de l’informe sobre el sector de l’habitatge a Catalunya del 2021, elaborat per la Generalitat, contradiu les xifres facilitades per les empreses del sector. Si bé és cert que al 2020, l’any de l’aprovació de la llei, el conjunt de nous contractes a Catalunya va caure en un 16,6% fins situar-se en 135.509, al 2021 es va registrar un increment del 23,9% fins arribar als 167.842 nous contractes, una xifra que supera els 162.520 contractes signats al 2019.

Paral·lelament, segons les xifres del Departament de Drets Socials, el lloguer mensual de Barcelona ha baixat en un 4,8% durant el 2021 fins situar-se en una mitjana de 918,84 euros mensuals. La tendència a la baixa va començar l’any anterior, notant-se també a Barcelona ciutat –la resta del país seguia tenint un increment de preus del 2,1%– amb una davallada d’un 1,4%. Al Vallès Occidental la variació entre el 2019 i el 2020 va ser un increment d’un 1,9%. Encara no hi ha disponible l’informe complet del 2021.

L’Observatori Metropolità de l’Habitatge, a l’informe Anàlisi de l’oferta i la demanda de lloguer durant la COVID-19 (4t trimestre 2021), també ha registrat, a partir de les dades facilitades per Fotocasa i Habitaclia, un increment del nombre d’ofertes de lloguer a l’àrea metropolitana entre el segon trimestre del 2020 i el quart trimestre del 2021 –ara es torna a situar als nivells previs– i una davallada del preu des de l’aplicació de la llei.

Més vulnerabilitat?

L’anul·lació de la llei pot canviar aquestes xifres tot i que des del govern municipal Gibert es mostra prudent: “El mercat és tan ferotge que l’afectació de la llei era mínima. L’accés a l’habitatge segueix sent un element empobridor, tal com va mostrar la darrera edició del Baròmetre Inclusiu (2021)”. La tinenta d’alcaldia diu que tenien previst demanar l’assumpció de la capacitat sancionadora per part de l’Ajuntament a l’Agència Catalana de l’Habitatge però l’anul·lació de la llei ho fa impossible. L’administració local, per tant, s’ha de centrar en ajuts directes, la incorporació d’una treballadora social a l’Oficina Local de l’Habitatge i el punt de mediació de lloguers, iniciatives que Gibert reivindica tot i ser conscient de les limitacions.

Durant les mobilitzacions feministes del Comitè 8M s'ha apuntat les immobiliàries com a responsables d'incrementar la vulnerabilitat | Jordi Pascual Mollá

“El problema és que moltes immobiliàries no complien amb la llei, que s’ha tombat just quan els llogaters coneixíem els nostres drets i començàvem a negociar per ajustar els nostres contractes”, denuncien Bota i Dalmau des del Sindicat, “què passarà ara amb els contractes que no complien la llei tot i haver-se aprovat quan encara era vigent si també s’ha anul·lat l’òrgan sancionador?” Des del Sindicat adverteixen que les immobiliàries que s’havien obert a negociar per incompliments als seus contractes ara es tanquen en banda ja que no hi ha una norma vigent a la qual es poden acollir els llogaters.

Dalmau denuncia que moltes immobiliàries no aplicaven la llei als nous contractes, que no incrementaven el preu de la renda però sí les despeses de comunitat, que no ensenyaven el preu del contracte anterior o incorporaven l’anomenada clàusula berlinesa amb la qual es fixava un preu més elevat en cas d’anul·lar-se la llei catalana. “Des de la sentència hem tingut més consultes per correu electrònic però som conscients que el nostre objectiu no pot ser només legal perquè, quan cau una llei, quines altres eines tenim per defensar els nostres drets?”, argumenten des del Sindicat.

Altres mesures i l’espera de la llei espanyola

Enmig d’aquest context, han sorgit altres mesures per ajudar els llogaters. D’una banda, a l’octubre de l’any passat el govern espanyol va anunciar un ajut biennal de 250 euros per a joves d’entre 18 i 35 anys sempre que tinguessin uns ingressos inferiors a 23.725 euros anuals i que el preu del lloguer no superés els 600 euros. Esdevenia una proposta amb poc impacte a Sant Cugat, on gairebé no existeixen lloguers inferiors als 600€. “És una mesura demagògica i insultant”, critiquen des del Sindicat, “a més, beneficia les immobiliàries perquè els diners es donen als llogaters perquè després es pagui als propietaris”.

D’altra, arran de la crisi d’inflació de la postpandèmia i agreujada per la guerra d’Ucraïna, el mes passat el govern espanyol també va aprovar un topall d’increment dels lloguers. Fins el 30 de juny, les rendes no es podran incrementar més d’un 2%, tampoc en les revisions per actualitzar l’IPC, que en el moment d’aprovació de la mesura se situava en un 7,6%. Des del Sindicat recorden, de cara al venciment de la limitació, que l’increment de l’IPC s’ha de comunicar 30 dies abans de l’aplicació i quan ja ha passat el primer any de contracte. A més, no es pot aplicar amb efectes retroactius sobre rendes ja pagades.

Però la mare de tots els ous a nivells legislatius és la futura llei espanyola, motiu pel qual el moviment per l’habitatge a nivell estatal pressiona perquè s’assimili el màxim possible a la catalana. “Ara la defensem perquè era un lloc on agafar-nos que vam aconseguir gràcies a la pressió de més de 4.000 entitats però no hem d’oblidar que la llei catalana no era prou contundent i no tenia un règim sancionador prou fort”, clou Dalmau.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article