Sant Cugat homenatja Gabriel Ferrater amb una placa a la casa on va viure

En el cinquantè aniversari de la seva mort, l’Ajuntament i l’Associació Gabriel Ferrater han reivindicat el seu llegat poètic

per Jordi Pascual Mollá

Cultura

La placa ha estat elaborada per l'artista Pep Codó
La placa ha estat elaborada per l'artista Pep Codó | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

En el cinquantè aniversari de la seva mort, l’Ajuntament i l’Associació Gabriel Ferrater han reivindicat el seu llegat poètic amb la instal·lació d’una placa commemorativa a la vorera del davant de la casa on va viure els darrers anys de la seva vida. La placa, creada per l’artista Pep Codó simula l’enrajolat del terra amb el lema: “Gabriel Ferrater, poeta i lingüista, visqué i morí a Sant Cugat del Vallès del 1965 al 1972”.

La inauguració de la placa s’ha fet en un acte d’homenatge aquest dimecres per la tarda al número 32 de la rambla Ribatallada. Codó explica que havia estat veí de Ferrater i que havia pogut conèixer la poesia gràcies a ell. Ha aprofitat la intervenció al davant de l’alcaldessa, Mireia Ingla, per demanar que el monòlit instal·lat als Jardins del Monestir en el 25è aniversari de la mort de Ferrater es traslladi a algun lloc més visible, tot recordant que el compromís polític era portar-lo al davant de la futura biblioteca central urbana, un projecte hores d’ara aturat.

A l’acte també ha participat Jordi Cornudella, comissari de l’any Gabriel Ferrater i marmessor de l’obra del poeta; que ha explicat que, des que es va instal·lar al pis l’any 65 fins que es va suïcidar, Ferrater va escriure cinc poemes. Un d’ells està dedicat a la poetessa Marta Pessarrodona, la seva última parella; que també ha acudit a l’acte. Joan Tres, president de l’Associació Gabriel Ferrater, ha celebrat la instal·lació de la placa, una reivindicació històrica de l’entitat, i ha demanat donar més protagonisme a l’itinerari cultural així com dignificar el monòlit.

Ingla ha reivindicat el llegat cultural de Ferrater, tot dient que va ser un símbol literari i un punt d’inflexió per a la seva generació: “Va impulsar un moviment intel·lectual o acadèmic que va donar vida a les nostres places i carrers”. L’alcaldessa ha reivindicat que l’Ajuntament ha estat implicat en la creació dels premis de poesia i d’assaig que porten el nom de Ferrater i va posar el nom del poeta a la seva biblioteca central.

La jornada de memòria pel 50è aniversari de la mort de Ferrater ha seguit amb un visionat dels videopoemes que es van estrenar a la darrera edició del Festival Nacional de Poesia i amb una taula rodona amb la filòloga Mila Segarra, l’editor Jordi Cornudella i el filòleg Enric Sullà. Aquestes activitats s’emmarquen en l’any Ferrater, una commemoració impulsada des de la Institució de les Lletres Catalanes amb motiu del centenari del seu naixement i del cinquantenari del seu suïcidi i amb l’objectiu de visibilitzar l’obra de intel·lectual en totes les seves facetes, incloent la pedagògica, lingüística i poètica.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article