Aquest dimarts a la sala Calvé de la Unió s'ha iniciat el cicle de conferències sobre els drets socials. La tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, Núria Gibert, n’ha fet la presentació dient que el projecte és fruit de la preocupació de l'actual equip de govern per els problemes que afecten les classes més desfavorides en uns moments en què la bretxa econòmica s’amplia i en què els pobres estan doblement estigmatitzats i, a sobre, tenen dificultats per arribar a les prestacions que les pertoquen. Quan sembla que la famosa escala d'ascens social s'ha trencat, les institucions han d’intervenir per revertir la situació, per millorar el repartiment de la riquesa, fer que les coses siguin més fàcils per la gent que ho està passant malament. Un exemple, s'han de millorar els canals d'informació de les ajudes disponibles i fer més àgils o fàcils els tràmits per obtenir-les. “El pacte de la societat del benestar s'ha trencat” i s'han d'implementar els mitjans per tornar a una societat més justa. En aquest camí està l’organització d'aquest cicle, amb la conferència sobre la Renda Bàsica Universal com acte inicial.

Sergi Raventós n’ha estat el ponent, cap de l’oficina de la Generalitat del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal i doctor en sociologia per la UAB amb la tesi doctoral Desigualtat socioeconòmica i salut mental: la proposta d’una renda bàsica per a protegir i promoure la salut mental.

Raventós ha iniciat la seva intervenció presentant la Renda Bàsica Universal (RBU) com una eina per enfortir l’estat del benestar que hem aconseguit al països del primer món. La defineix com “una transferència monetària periòdica pagada per l'Estat de forma incondicional a totes les persones de forma individual sense cap requisit ni condició”. És diferent de les ajudes que actualment les institucions proporcionen als ciutadans més necessitats, les rendes mínimes garantides, sempre condicionades a situacions de pobresa extrema i a una sèrie de requisits, variables i a vegades complicats. Generalment aquestes ajudes resulten insuficients i per gestionar-les, els tràmits que s'han de complimentar, resulten lentes i complexes, més tenint en compte que es tracta d'una població vulnerable i que sovint no te les habilitats o els mitjans per fer front a la burocràcia.

I una dada preocupant, més si tenim en compte que vivim en la societat de la comunicació: ara entre el 40 i el 60 % de les rendes garantides oferides dins de la Unió Europea (UE) es perden. Les causes, falta de informació en molts casos, després els complicat processos per demanar-les o l'estigmatització que comporta ser perceptor d'aquestes ajudes.

També és preocupant que Espanya es troba a la cua de la reducció de la pobresa entre els països amb una economia semblant i a la vegada som del grup que encapçala la precarietat laboral, els treballadors amb jornada completa i salaris per sota del nivell mínim i decent per viure. D'una altra manera, els indicadors de la pobresa, com és l’índex Gini, denuncien que el nivell de pobresa roman estancat, no hi ha millora apreciable.

Un cop feta la presentació, Raventós ha passat a uns dels temes més controvertits: Com es pot finançar un pla com la RBU? Hi ha uns eixos bàsics, com són:

– Una adequada reforma fiscal.

– L’eliminació de totes les prestacions inferiors a la RBU.

– Combatre amb més eficàcia el frau i la evasió fiscal.

– Crear nous impostos, com als articles de luxe o al turisme.

Però partint d'una base real, amb el dèficits i vicis del sistema, planteja que s’hauria de començar per objectius més modests, com maximitzar els recursos existents, reduir despeses, la casa reial o inversions en armament. I després d’avaluar els beneficis agregats, la millora de l'estat de salut de les persones afavorides, que repercutiria en la descongestió del sistema sanitari; millora de l’autoestima, de la capacitat per relacionar-se amb la societat, entre altres.

Sergi Raventós, com cap de l’oficina de la Generalitat del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal i vint anys estudiant el tema, diu que el projecte en estudi serà un dels més complets, amb una mostra entorn a 5.000 persones i una aportació entre els 700 i 900 euros. El pla estè encara en fase d’estudi i falta determinar quina serà la població d'estudi i el territori físic on s'ubicarà. La creació d'un consell assessor, com el comitè ètic i el comitè científic són tasques pendents.

Precs i preguntes

En resposta a les preguntes del públic, destaquem alguns aclariments de Raventós. Per exemple, que la RBU per si sola no és suficient per combatre i eliminar la pobresa i la desigualtat social. No es pot mirar com un tema aïllat, aquesta seria una dintre d'un paquet de mesures globals. Confessa que les perspectives no són un camí lliure d'obstacles, però els problemes que té el sistema i els que s'apropen, obliguen a prendre mesures radicals o col·lapse serà inevitable. I no pot aclarir quines seran els municipis escollits, ni l'àmbit físic o social.

Xerrada final amb Núria Gibert

Una vegada acabada la conferència hem tingut uns minuts amb la tinenta d'alcaldia de Drets Socials i Igualtat. Ens explica que la idea de debatre sobre els drets socials és fruit de la sensibilitat d'aquest equip de govern, principalment de la seva àrea, davant de la problemàtica de pobresa i exclusió social a la ciutat. Com fins ara Sant Cugat era un referent de municipis rics, de rendes altes, li preguntem si la pobresa és tant problema a la nostra ciutat: “Des de la meva àrea hem pogut detectar greus problemes, per exemple, famílies que viuen en una habitació. Segurament fins ara ha sigut un tema poc visible i nosaltres hem vingut per resoldre els problemes, no volem gestionar la misèria. Volem donar solucions als problemes que ens arriben i democratitzar l'accés a les ajudes”. Perquè la informació arribi a tothom o que es facilitin els tràmits requerits també està sobre la taula. Posa un exemple que es troben a serveis socials: les dones i homes que fan de cuidadors, amb la RBU aquesta gent “tindria més capacitat de negociació amb els contractants”.

Sembla una mica complicat posar en peu la RBU a un món on les forces oposades són tan poderoses, on el liberalisme i l’individualisme triomfen. Però ella està convençuda que no hi ha marxa enrere i “que ser optimista és una obligació”. I requisit imprescindible per abordar projectes com eliminar la pobresa o almenys reduir-la.