El canvi climàtic estressa el bosc de Collserola i incrementa el risc d’incendi

Experts en prevenció d’incendis demanen millorar la gestió forestal com a clau de la prevenció

per Jordi Pascual Mollá

Ecologia

Marc Castellnou, cap del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals
Marc Castellnou, cap del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L’actual bosc de Collserola es va començar a conformar als anys 30. 90 anys després el clima és molt més sec i, en conseqüència, el bosc està més estressat. La desaparició de bona part dels terrenys agrícoles i la manca de gestió forestal han deixat més combustible al massís, el que suposa un increment significatiu del risc d’incendi. Així ho han explicat diversos experts en prevenció d’incendis a la jornada La gestió multifuncional dels boscos i el canvi climàtic celebrada dimecres per la tarda a la Unió en el marc de les jornades sobre biodiversitat i ciutat saludable anunciades per l’Ajuntament.

Marc Castellnou, cap del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals, ha advertit que en les condicions meteorològiques òptimes un incendi de sisena generació podria cremar en sis hores, un incendi poc probable (0,7% de probabilitat) però molt destructor: “El problema és que no tenim capacitat d’extinció ni per protegir les persones, bens i la biodiversitat”. L’expert explica que els grans incendis generen núvols de tempesta cada cop més habituals a Catalunya que agreugen les condicions meteorològiques i afavoreixen la propagació del foc. A Collserola un incendi d’aquestes característiques segurament començaria pel Papiol empès pel vent de ponent per Valldoreix i la Floresta.

En aquest sentit, “la gestió forestal és important perquè hi hagi menys combustible”. Això s’aconsegueix potenciant la gestió forestal, que passa per construir un mosaic agroforestal i per entendre de la pagesia com a sector terciari, és a dir, com a prestadora d’un servei de seguretat. Aquesta és la voluntat del contracte agrari, que preveu pagar els pagesos del massís per aquesta gestió tot i que està pendent d’aprovar-se al Consorci del Parc Natural. A pregunta d’aquest mitjà, el gerent del Consorci, Raimon Roda, ha reconegut el retard pel tràmit burocràtic i pel control que precisa la gestió de diners públics, precisant també el vistiplau de la Generalitat.

Paral·lelament, entitats com Collserola Paisatge Viu demanen la creació de plans d’autoprotecció per als barris de muntanya de Sant Cugat, uns documents que han de recollir com ha d’actuar el veïnat en cas d’incendi. La comissionada per l’emergència climàtica de l’Ajuntament de Sant Cugat, Alba Gordó, preguntada per aquest mitjà, ha explicat que com que alguns dels barris de muntanya formen part de la trama urbana, el govern ha demanat un informe per saber l’obligació legal o no de fer aquests documents.

Tot i això, ha avançat que el dimecres de la setmana vinent l’Ajuntament es reunirà amb el veïnat dels barris de muntanya per parlar d’aquest afer, amb la possibilitat d’afegir-ho com a annex al Document Únic de Protecció Civil (DUPROCIM), aprovat inicialment al Ple de març. Castellnou ha dit que, més enllà de l’obligació normativa o no de tenir plans d’autoprotecció, aquests són essencials per ajudar la tasca d’extinció quan actuen els bombers.

Guillem Canaleta, membre de la Fundació Pau Costa | Jordi Pascual Mollá

Un estudi per detectar les àrees estratègiques

A la sessió d’aquest dimecres també ha participat Guillem Canaleta, tècnic de la Fundació Pau Costa, que ha elaborat un estudi de les zones estratègiques per a la prevenció d’incendis. L’expert explica que la manca de gestió forestal i de recursos econòmics han estat clau per incrementar el risc d’incendi. A Collserola, explica, les zones més vulnerables són a la solana del massís i a l’entorn de les vies de comunicació, amb un risc incrementat als mesos de juny, juliol i agost.

La Fundació ha fet una anàlisi dels punts amb més combustible, dividint el massís per polígons i detectant les zones per on potencialment s’estendria un incendi a més d’un polígon. La singularitat de Collserola és que s’ha acumulat molt combustible, que hi ha molta continuïtat boscosa, que hi viuen 190.000 persones (25.000 al cor del parc natural) i que rep 6,5 milions de visitants anuals. Aquest pla no protegeix dels petits incendis, ni dels incendis d’interfície ni de sisena generació.

L’Ajuntament treballa en projectes de pastura

La primera intervenció de la sessió ha estat a càrrec de la cap de servei de Sostenibilitat i Medi Ambient de l’Ajuntament, Gemma López, que ha explicat que treballen de la mà del Consorci amb un conveni que suposa l’aportació de 9.000 euros anuals. Ha posat exemples que considera de bona gestió, com la concessió agrícola de la finca de Can Monmany a la cooperativa l’Ortiga, que ha passat de tres a nou hectàrees cultivables des del 2012.

Un dels propers reptes, diu, és la finalització de diversos projectes de construcció de coberts per a ramats per a la silvicultura. Hores d’ara hi ha un conveni amb un pastor del Papiol que puntualment utilitza el cobert de Can Monmany per pasturar les franges de protecció de Valldoreix. També ha anunciat la propera activació de subvencions a privats per a la protecció de franges i l’elaboració de plans d’autoprotecció, una convocatòria curta però que comptarà amb una campanya de comunicació específica.

Gemma López, cap de servei de Sostenibilitat i Medi Ambient de l'Ajuntament | Jordi Pascual Mollá

 

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article