Nataniel Hernández: “A Mèxic han assassinat nou periodistes entre gener i febrer”

L’activista i advocat del Centre de Drets Humans Digna Ochoa de Xiapas (Mèxic) ha visitat Sant Cugat en el marc del programa Ciutats Defensores dels Drets Humans

per Jordi Pascual Mollá

Drets

Nataniel Hernández ha visitat Catalunya en el marc del programa Ciutats Defensores dels Drets Humans
Nataniel Hernández ha visitat Catalunya en el marc del programa Ciutats Defensores dels Drets Humans | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Activista, advocat i director del Centre de Drets Humans Digna Ochoa de Xiapas, Nataniel Hernández treballa fent suport a les caravanes de migrants que travessen Mèxic per arribar als Estats Units. L’activista ha visitat Sant Cugat en el marc del programa de Ciutats Defensores del Drets Humans, moment que hem aprofitat per entrevistar-lo. El programa està coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. Hi participen prop d’una trentena d’ajuntaments –entre els quals, el de Sant Cugat. L’objectiu d’aquesta iniciativa és la visibilització de les històries de defensors dels drets humans, que recorren ciutats de tot el país per explicar la seva lluita i la persecució a què estan sotmesos.

El teu pare ja va ser perseguit quan eres petit.

– Era un lluitador social que va conformar una organització de base per defensar els drets humans. Va estar amenaçat, perseguit i empresonat. Es va implicar en la democratització del sindicat de mestres a Xiapas, que també havia estat perseguit. Llavors el Partido Revolucionario Institucional (PRI) era al govern, que repetia uns patrons de repressió molt forts: presó o mort. No és un context gaire diferent a l’actual pel que fa al model de repressió. Quan era molt petit vaig haver de sortir del meu territori després de les amenaces que va rebre el meu pare. A partir d’aquesta experiència, em vaig involucrar pels drets humans.

La repressió és igual però els interessos que hi ha al darrere també ho són?

– Sí, un sistema de capital en què les empreses i el govern s’alineen per defensar interessos de poder polític i econòmic. Vam sortir de 70 anys de domini del PRI per entrar a un govern conservador del Partido Acción Nacional (PAN) durant dues legislatures i ara ens adaptem a un nou sistema de govern d’esquerres, que repeteix els mateixos patrons que el PRI o el PAN.

Llavors, la resposta no pot ser electoral?

– No hi ha sortida.

A Xiapas hi ha una llarga història de lluita, emmarcada en l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN, en les seves sigles en castellà). Com es viu allà aquesta situació?

– Hi ha hagut moltes resistències i lluites des de fa anys. Podem posar la mirada a dos llocs: al poder, creient que podem canviar les coses en base al vot, o amb la construcció d’alternatives a una realitat que no ha canviat significativament. Hem decidit posar la mirada a sota per sobreviure i que a dalt es reparteixin els càrrecs, facin acords amb grups d’interès...

És una organització, fins i tot a nivell territorial, al marge de l’Estat.

– Exacte. El plantejament és d’accions civils i pacífiques, evitant que arribi el narcotràfic i els grups criminals. Hem aconseguit que no triomfi el terror.

Des del 1994 els zapatistes mantenen l'autoorganització i lluita sense emprar les armes | Jordi Pascual Mollá

Vau tenir un temps de lluita armada però al 1994 vau decidir deixar les armes tot i que les vau entregar.

– Clar, sense armes perquè vèiem clar que no era una via per construir la pau. Volem viure de forma tranquil·la.

Exposats a moltíssima repressió.

– A l’Amèrica Llatina el dret a defensar els drets humans no està garantit per l’Estat. Malgrat que molts estats tenen mecanismes de protecció a persones defensores i periodistes. Entre gener i febrer a Mèxic nou periodistes han estat assassinats malgrat haver una llei que els protegeix. Alhora, el president dia rere dia estigmatitza les persones que fan aquesta tasca.

Però llavors feu una lluita de resistència, no per un canvi estructural...

– Hem de seguir pressionant l’Estat perquè s’integri en la política pública amb un enfocament més integral de protecció dels drets humans. Hores d’ara per a nosaltres és molt difícil asseure’ns amb l’alcaldia d’un municipi i és impensable que ens reconeguin la tasca. Per això el programa de Ciutats Defensores és tan important, perquè ens reconeixen, ens reben... A Mèxic és impensable i si algun cop passa és perquè hem pressionat molt.

Ser a Catalunya serveix per pressionar els governs d’allà?

– Sí però sobretot serveix per teixir llaços de solidaritat.

A la pel·lícula mexicana Nuevo Orden [Teorema i les Films d’Ici, 2020], en forma de distopia, es fa un retrat molt crític del classisme i del poder a Mèxic. Tot i que alhora va ser criticada per racista i classista. Hi ha espais d’expressió cultural que esdevenen escletxes de contrapoder?

– Ens agrada veure’ns reflectits en caricatures per poder riure’ns d’una realitat que vivim cada dia. El problema és què genera una pel·lícula o un documental. Només serveixen per visibilitzar una situació però no hem aconseguit canviar-la. Com podem interpel·lar la gent que la pot canviar?

Les caravanes de migrants que travessen l'Amèrica Central per arribar als Estats Units tenen pas per Xiapas, on el Centre de Drets Humans Digna Ochoa treballa per garantir-los els drets bàsics durant la migració | Jordi Pascual Mollá

Al Centre de Drets Humans Digna Ochoa us heu centrat en el suport a les caravanes migrants.

– Hem hagut de posar atenció al procés migratori perquè som una zona de pas, molt a prop de la frontera amb Guatemala. Durant els darrers anys hi han passat més de 300.000 famílies en condicions deplorables. No podem ser aliens a aquesta realitat.

En un principi vam organitzar les comunitats de base per poder allotjar la població migrant, amb un espai per a dormir, aliments i aigua, que és una obligació de l’Estat però no es compleix. Hem vist moltes detencions arbitràries, abusos, assassinats... per part de l’Estat; especialment a persones negres. Per canviar la realitat ens hem hagut de posar a documentar les vulneracions de drets humans i a acompanyar les caravanes.

L’entrada de Biden a la presidència dels Estats Units ha canviat en alguna cosa les caravanes?

– El problema és als països d’origen, amb uns fluxos migratoris molt grans marcats per un context de violència, crim organitzat, desigualtat, manca d’oportunitats laborals... Tot i el canvi de govern, els Estats Units mantenen un mur físic a la frontera nord i un humà a la frontera sud de Mèxic. El govern mexicà ha enviat l’exèrcit a la frontera sud per controlar les migracions. És a dir, la frontera es desplaça cap al sud. Als Estats Units li costa menys pagar la contenció al sud que rebre els migrants a la frontera nord.

La migració és en grans grups. Com es prepara una comunitat per poder acollir tota aquesta gent?

– Són grups de 15.000 o 20.000 persones que migren. Com a societat civil hem de garantir-los la seguretat i fer suport perquè mengin i beguin. És desbordant perquè cal una organització molt gran. Ho hem aconseguit però és molt difícil i cada cert temps arriba una caravana nova. Ho sabem perquè s’anuncia abans d’entrar a Mèxic i es fa seguiment per poder acompanyar la migració.

Quina resposta rebeu?

– A l’Estat generalment li és igual. Creiem que les accions que fem nosaltres són una obligació de les autoritats. Es gasten diners en altres afers però no en coses essencials com el dret a la vida.

La gent que es troba en el procés migratori, que ha entrat al territori mexicà sense condicions, s’emociona quan es troba una comunitat organitzada disposada a ajudar. Se senten segurs i tranquils. Poden descansar després dels grans trajectes caminant. Però després segueixen la ruta i es poden trobar situacions molt diferents.

Nataniel Hernández, tot i el risc de repressió, demana pressió internacional al govern mexicà per garantir els drets dels defensors dels drets humans i dels periodistes | Jordi Pascual Mollá

Les dones s’exposen a més violència, violacions... Tampoc és el mateix migrar en família que sol. Què us trobeu a les caravanes?

– Tenen en comú la negació de l’ajut humanitari, especialment a les persones negres. Ara bé, les persones amb més recursos tenen menys dificultats per demanar l’asil. També ens trobem que no hi ha garanties al procés de seguretat jurídica ni es garanteix el dret d’audiència: no hi ha traductors, assistència legal, no es notifica al consolat per tenir assistència consolar, no es compleix el protocol... No és un problema de la llei sinó com s’aplica.

No es pot instar a organismes internacionals?

– Sí que es pot acudir a instàncies de pes internacional però la resposta del govern mexicà és parlar d’invasió de competències. Podem recórrer a instàncies internacionals però em genera dubte perquè poden acabar agreujant encara més la situació.

Quin tipus de repressió trobeu quan feu la vostra tasca?

– Amb la policia ens obstaculitzen la documentació de la vulneració de drets humans. A més, estem estigmatitzats als mitjans i a les xarxes socials. També hi ha agressions i assassinats de periodistes.

S’investiguen?

– Queden en la impunitat. Sabem que és l’Estat de forma directa o indirecta, amb complicitat amb el crim organitzat.

Què es pot fer des d’aquí per ajudar-vos?

– La societat pot crear accions de solidaritat. Ho dic als joves a les escoles: que utilitzin les xarxes per fer denúncia. També es poden crear comitès de suport més permanents per fer accions com enviar cartes a les autoritats internacionals perquè facin un toc d’atenció a l’Estat mexicà, fer campanyes de sensibilització, visites a Mèxic... Es tracta de tenir llaços de solidaritat i posar l’atenció en les persones defensores de drets humans que es troben en risc. Perquè ara hi ha plans d’acollida però duren sis mesos i acabes tornant a una realitat que no ha canviat.

S’ha d’aconseguir un asil més permanent?

– Potser però és evident que tard o d’hora hem de tornar al nostre país, així que cal pressionar el govern mexicà. Si es pronuncien molts ajuntaments, parlaments... es pot aconseguir una repercussió política important.

Però denuncies que el govern parla d’invasió i incrementa la repressió. És un peix que es mossega la cua.

– Sí, però és important que ho denunciïn actors externs perquè té un impacte polític. Per a nosaltres és molt important que la Unió Europea es pronunciï a favor d’una persona represaliada, per exemple.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article