L’actuació per renaturalitzar el torrent de Can Badal, un exemple a seguir per al Parc Natural de Collserola

L’EMD va fer el projecte que pretén afavorir la connexió de la fauna i que les persones passegin pels vorals i no pel cor del parc

per Jordi Pascual Mollá

Barris i EMD, Ecologia

L'arranjament del camí i de la riera de Can Badal a Valldoreix
L'arranjament del camí i de la riera de Can Badal a Valldoreix | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L’EMD de Valldoreix ha renaturalitzat un tram de la riera de Can Badal, a l’extrem sud-est del Parc Natural de Collserola; una actuació que el Consorci del Parc ha posat en valor com a exemple de les propostes recollides del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge (PEPNat) en el marc d’una visita per explicar el document a la premsa.

El pla especial es va aprovar ara fa un any, de la mà d’una modificació urbanística, esdevenint així un document que analitza la situació actual del parc per preveure’n noves actuacions. A la proposta es recullen propostes clau per a la gestió com la creació d’illes de calma en què es reduirà el nombre d’activitats, la creació d’un mosaic agroforestal que afavoreixi la biodiversitat i redueixi el risc d’incendi i la interconnexió de la biodiversitat interna i externa, aprofitant també la xarxa hídrica.

La riera de Can Badal és part de la xarxa hídrica recollida al PEPNat i per això el Consorci reivindica l’actuació de renaturalització com una de les accions realitzades durant el primer any de vigència del document. L’objectiu, segons expliquen fonts de l’EMD de Valldoreix, administració que ha pagat i fet l’actuació, era donar solucions a diverses problemàtiques de la riera.

D’una banda, es pretenia millorar la qualitat paisatgística i ambiental de l’àmbit per evitar el deteriorament per l’ús social. Això ha suposat la millora del camí mitjançant un anivellament i la instal·lació d’una passarel·la, restaurada i delimitant el camí. D’altra, s’ha reparat el marge de la riera, malmès pel pas de persones, i per recuperar el bosc de riera.

El Consorci del Parc Natural de Collserola reivindica el PEPNat com a guia de les actuacions a fer durant els propers anys | Jordi Pascual Mollá

Una de les claus ha estat tallar les canyes de l’entorn, una actuació que s’haurà de repetir cíclicament ja que l’espècie invasora creix molt amb l’expansió de les seves arrels. Segons el Consorci, la recuperació de l’ambient de ribera suposa afavorir la connexió de la fauna i també que el veïnat de Valldoreix faci ús d’aquest espai, reduint així el nombre de persones que s’endinsen al parc. El torrent de Can Badal també és clau, un cop unit amb les rieres de Can Cabassa i de Nonell, perquè és l’únic connector que resta amb la part del Parc Natural que queda a l’altra banda de l’AP7.

Aquest és només un dels aspectes plantejats pel PEPNat, que un any després de la seva aprovació segueix pendent de concreció d’algunes mesures. Per exemple, encara no s’ha resolt l’actuació a fer a cada barri de muntanya qualificat com a no urbanitzable i reconeguts com a Espais de Regulació Especial (EREs), com ho són Sol i Aire i Mas Fortuny a Sant Cugat. Tampoc s’han aconseguit noves hectàrees agrícoles per afavorir la creació d’un mosaic agroforestal tot i que, segons el nou gerent del Consorci, Raimon Roda, al proper consell general s’aprovarà el contracte agrari que ha de permetre finançar una part de les tasques de gestió de la biodiversitat que fan els pagesos del massís.

La roda de premsa de la setmana passada, on a més de Roda van acudir Eugènia Vidal, arquitecta, i Laura Cid, ambientòloga, que han participat en la redacció del PEPNat i Seán Cahill, biòleg del Consorci, va esdevenir una presentació del pla tal com s’havia plantejat ara fa un any i, per tant, sense gaire més informació que la que ja va explicar aquest diari.

Ja llavors diversos actors es mostraven crítics amb el document no només per les limitacions d’activitats i l’afectació sobre els barris de muntanya sinó també pel nivell de protecció. És el cas de la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, que demana més criteris de seguiment, especialment a nivell hídric, i la unificació de la reserva natural parcial de la Riera-Can Balasc, entre d’altres.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article