Doce galaxias y una corbata de patitos [Valhalla Ediciones, 2022] és la primera novel·la que publica Jordi Brizo, “l’àlies de superheroi de Jordi Cabrerizo”, segons la petita biografia de la solapa del llibre. En aquesta història explica com una nau espacial contracta a la força un humà i un flutty per desenvolupar una missió especial que van coneixent sobre la marxa i que acaba esdevenint clau per salvar el Gran Administrado, l’organització de l’univers comprès per 12 galàxies i controlat per una imperialisme antropocèntric que ha fet dels humans l’espècie majoritària.

Amb ressonàncies als grans llibres i pel·lícules de ficció interestel·lar com Star Wars, Brizo pren la el llapis fi per dibuixar detalls que s’escapen de la lògica interestel·lar. Reflexions sobre el gènere, el col·lectiu LGTBI, la por a la tecnologia o la lògica imperialista humana apareixen com pinzellades al mig d’una història que pretén més evasiva que reivindicativa. Passat l’estrès de Sant Jordi, l’autor atén elCugatenc i avança que properament es publicarà la segona novel·la i ja treballa en la tercera.

– La novel·la sembla evasiva però de sobte comences a dibuixar un Gran Administrado molt humà, amb reivindicació LGTBIQ... Potser no és tan evasiva.

– Jo buscava fer un llibre d’entreteniment però l’humor és una eina útil per parlar de la realitat. He acabat colant moltes coses, reflexions potser superficials però que hi són. És com veig el món i els seus defectes, també dels personatges. No era l’objectiu inicial. Volia una novel·la d’entreteniment, amb capítols molt curts...

– Si els humans arribéssim a l’espai amb la força suficient, tindríem una lògica imperialista?

– Sí però no sé si arribarem o si acabarem amb el planeta abans.

– Com has dibuixat la resta d’espècies?

– Hi ha molts referents, homenatge al gènere. Hi ha que semblen insectes, amfibis... He tirat més de referents que d’una creació des de zero, una paròdia.

– Què ho fa una paròdia i no una còpia?

– Més enllà del toc d’humor, es nota que intento generar complicitat amb el lector, prenent referents comuns per torçar-los. És a dir, no repeteixes, jugues amb els referents.

– Per què vas escollir una temàtica interestel·lar?

– Perquè va ser la primera idea que em va venir al cap. El segon llibre és totalment diferent, una distopia, i el tercer també és diferent a la resta.

– És un llibre llarg! Hauràs estat moltes hores escrivint...

– No m’ho esperava. Pensava que un cop editat serien unes 300 pàgines com a molt i n’han estat 400! L’escriptura va ser llarga però concentrada. Vaig començar a escriure abans del confinament però la majoria de capítols els vaig escriure durant el confinament estricte, dedicant-hi moltes hores perquè no tenia res millor a fer. Sense la pandèmia potser hagués estat un any però amb el confinament ho vaig fer en tres o quatre mesos.

– “No era una cuestión de género. Eso era un constructo humano que la especie flutty –que además tenía un solo sexo biológico– no compartía”. Sense ser constant, vas fent referències al gènere.

– Aprofito per de tant en tant colar alguna d’aquestes. No ho puc evitar perquè són temes que tinc al cap. Escric improvisant. Soc un escriptor de brúixola; tenia els personatges i vaig anar fent. Per tant, la idea que tenia al cap anava a parar a la pàgina fàcilment. Inicialment tenia previst que hi hagués representació LGTBIQ de forma normalitzada.

– És difícil. Pot quedar forçat.

– I potser ho és! [Riu] Crec que el to de comèdia ho facilita.

– Per què una corbata de patitos?

– Quan vaig començar a pensar els personatges, m’imaginava un mercenari que no em convencia. Llavors me’l vaig imaginar amb una corbata d’ànecs i vaig veure clar que aquesta era la via. Era una forma de ridiculitzar el personatge. Tota la novel·la sorgeix de la corbata. El primer capítol del llibre el vaig escriure sense saber que seria una novel·la.

– I una nau espacial que contracta a la força per a una missió?!

– [Riu] És l’ham inicial, un grup de personatges contractats a la força per una nau. Em va fer gràcia i vaig pensar que podia agradar. Després la història es complica, amb uns personatges totalment ineptes i incapaços. Les últimes persones que voldries que tinguessin el futur de l’univers a les seves mans.

– Por tecnològica?

– Sempre humanitzo la tecnologia amb un cert toc malvat, de por. Com que és comèdia, potser fa riure però realment és una mirada funesta sobre la tecnologia.

– Al final del llibre incorpores il·lustracions dels personatges.

– N’hi ha un d’un amic però la resta de gent la conec d’internet o a través de l’editorial. Volia fer les il·lustracions dels personatges principals. Tots els dibuixos s’assemblen molt al que tenia en ment.

– També el flutty? El personatge més desastre!

– És el meu preferit perquè és covard i sarcàstic, el desgraciat del curt. És el que genera més tendresa i la gent recorda més. Suposo que és així perquè també és el que més m’agrada.

– Dediques el llibre als pares?

– Sempre m’han animat a llegir i escriure. La meva casa sempre ha estat plena de llibres i al vespre es posaven a llegir. Els hi dec molt. Sempre han confiat amb mi quan els he dit que estava escrivint. Era important dedicar-los el llibre.

– Han pogut veure els esborranys abans de publicar?

– No, ho compartia amb uns amics, que em retornaven els capítols amb apreciacions. Els meus pares em fan molt suport però segurament aquesta novel·la no és el seu estil.

– Com vas viure el teu primer Sant Jordi com a autor?

– Va ser molt bonic. Vaig poder participar a una tertúlia de Cugat Mèdia que va ser un goig. El Pablo, del Celler de Llibres, tenia el llibre a la parada i l’oferia a tothom. Va ser molt bonic. Em vaig sentir molt ben acollit al meu poble. S’està venent bé tot i tenir una tirada petita i estar editat per una editorial petita.

– Quin feedback?

– Els amics sempre diuen que està bé però també hi ha instagramers que n’han parlat molt bé. He rebut una crítica negativa, que diu que el llibre és caòtic. És cert que hi ha acció constant amb molts personatges. Era la meva intenció, fer un llibre frenètic. Puc entendre que algú el vegi com a caòtic. Però la majoria de crítiques em diuen que és un llibre d’entreteniment i evasió, que és just el que buscava. Ni pretenc ni crec que sabés fer alta literatura.

– Et va fotre la crítica negativa?

– El primer dia sí, però com quan reps comentaris a xarxes. Ja he après a deixar-ho per a l’endemà. El mateix em passava amb el retorn dels capítols que enviava als amics.