El Sindicat de Llogateres crida a aturar un desnonament amb data oberta al carrer Oceà Glacial

La propietat presenta una sentència en què queda rebutjada la prejudicialitat mentre les llogateres han engegat una causa per presumpta estafa processal

per Jordi Pascual Mollá

Drets

Concentració del Sindicat de Llogateres al llançament del novembre
Concentració del Sindicat de Llogateres al llançament del novembre | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Del 23 al 27 de maig Núria Soto, Carolina Soto i la seva mare podrien ser desnonades de l’habitatge que tenen llogat al carrer Oceà Glacial, lloc que al novembre ja va viure l’aturada d’un desnonament gràcies a la concentració de desenes de persones cridades pel Sindicat de Llogateres. Ara s’enfronten de nou a una ordre de llançament, aquesta vegada amb data oberta després que al gener se suspengués el primer llançament d’aquesta tipologia. La nova ordre de llançament és la quarta que reben, les dues primeres amb data i hora i les següents amb data oberta.

Cal tenir en compte que els desnonaments amb data oberta contradiuen la normativa processal i el dret internacional dels drets humans, tal com denuncien entitats com l’Observatori DESC. Ara bé, en alguns casos els jutjats situen el dret a la propietat per sobre del de l’habitatge ja que el primer està recollit com a dret fonamental a la Constitució Espanyola. Davant d’un conflicte entre drets, la instància judicial pot prioritzar el fonamental tot i el Decret de mesures urgents de l’accés a l’habitatge de Catalunya del 2019 en què es prohibeixen aquest tipus de llançament.

El jutjat de Rubí dona la raó al propietari i denunciant, José Miguel Torres, president del Club de Golf, que el Sindicat apunta com a desnonador amb una campanya pública sota el lema El desnonament de la vergonya. La sentència reconeix que hi ha una ruïna econòmica –que la rehabilitació de l’immoble supera la meitat del valor total de la construcció–, el motiu esgrimit per la propietat per anul·lar el contracte indefinit de renda antiga signat el 1987. La declaració d’una ruïna econòmica és un dels pocs supòsits en què es pot trencar un contracte d’aquestes característiques.

Però les inquilines fa temps que asseguren que el judici va ser fraudulent, motiu pel qual van recórrer la sentència que ordenava el desnonament per presumpta prejudicialitat. Finalment aquest darrer mes de març el mateix jutjat de Rubí va desestimar el recurs tot dient que el procediment anterior s’havia fet amb totes les garanties. També s’esgrimia que la propietat no és responsable de la ruïna econòmica i que els informes presentats per acreditar-la són vàlids, tal com consta a la documentació facilitada per la propietat a aquest diari: “Si s’analitza la conducta dels demandants des que van adquirir la finca s’observa que en les presents actuacions no existeix constància delictiva que una conducta negligent dels actors hagi repercutit en la situació de deteriorament de la finca”.

Les llogateres denuncien que una part de la documentació presentada per Torres està falsificada. Diuen que la propietat va manipular un informe de l’Ajuntament amb la connivència del tècnic que el va emetre per poder declarar la ruïna econòmica i així fer-les fora de l’habitatge. Com que aquest supòsit no va ser acceptat a Rubí en el recurs per la prejudicialitat, van iniciar una nova demanda per estafa processal que ha estat acceptada per l’Audiència Provincial de Barcelona i on s’ha personat l’Ajuntament.

Les afectades asseguren que el valor real de l’immoble és de més de 205.000 euros i no de menys de 35.000 tal com ha presentat la propietat i que la rehabilitació per la qual es va fer l’informe municipal va costar poc més de 15.000 euros i no 56.000 com apuntava la propietat. “Tenim un informe municipal que desmenteix la ruïna”, va explicar Carolina Soto en la presentació de l’orde de llançament anterior, “si ha de venir un pèrit judicial per fer una nova comprovació, tenim les portes obertes”. L’informe municipal és un document que s’ha incorporat a la querella per presumpte frau documental.

Fonts del consistori confirmen que l’Ajuntament també ha presentat el seu propi recurs d’apel·lació per estafa processal. Així ho va anunciar la tinenta d’alcaldia de Bon Govern i Transparència, Lourdes Llorente, a una entrevista a Cugat Mèdia tot dient que calia investigar el cas per garantir que els informes de l’Ajuntament s’havien utilitzat degudament. És una causa penal acceptada a tràmit per l’Audiència però pendent de l’assignació de la sala, motiu pel qual les demandants no han pogut demanar mesures cautelars.

Carolina Soto explica a elCugatenc que aquesta causa de penal hauria d’aturar el procés civil que ordena el desnonament: “L’Audiència trigarà com a mínim un mes a passar el cas a un jutge així que estem lligades de mans i peus. Sembla que l’objectiu sigui que el desnonament es faci abans que es resolgui la via penal”. Ella mateixa va iniciar una altra demanda, en aquest cas per amenaces, en el marc del que ella mateixa i el Sindicat qualifiquen d’un cas flagrant d’assetjament immobiliari. Segons diu, el judici serà a finals d’agost. Hi han presentat tot tipus de documentació: des de converses per Whatsapp fins a fotografies del canvi de numeració del carrer per, diuen, sostreure’ls la correspondència.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article