Leo Gómez: “Els socis no volem malvendre la seu del Centro Popular Andaluz”

El Centro Popular Andaluz ha escollit una nova junta, de caràcter continuista i presidida per Leo Gómez, que haurà d’enfrontar reptes com la venda de la seu

per Jordi Pascual Mollá

Cultura

Leo Gómez ha estat escollida presidenta del Centro Popular Andaluz, encapçalant així una junta continuista
Leo Gómez ha estat escollida presidenta del Centro Popular Andaluz, encapçalant així una junta continuista | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El Centro Popular Andaluz (CPA) ha escollit una nova junta directiva després de la renúncia del seu president anterior, Miguel Jiménez, que es manté a la junta i a la Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Catalunya (FECAC) però s’aparta del càrrec de màxim responsable de l’entitat santcugatenca. El substitueix Leo Gómez, que ja formava part de la junta anterior, motiu pel qual es presenta com una presidenta continuista. Al nou mandat afronta reptes com el reinici de les activitats que es van deixar de fer per la pandèmia, la recuperació de la caseta per la Festa Major –que haurà d’esperar a l’any vinent– i, sobretot, la possible venda de la seu a l’Ajuntament, de la qual no tenen novetats des d’ara fa un any.

Per què et postulaves com a presidenta?

– Miguel Jiménez va anunciar-nos que no volia seguir com a president, que volia fer un pas al costat. Jo formava part de la seva junta com a secretària. És una junta continuista. Només ens proposàvem un canvi de barrets perquè els problemes ja els teníem apamats. Ell ara serà tresorer i serà el nostre vincle amb la FECAC, un paraigua fort i ferm perquè totes les entitats hi siguem i ens ajudem entre nosaltres.

Vau compartir espai amb altres entitats a la Feria d’Abril després de dos anys d’espera.

– La pandèmia ens ha afectat a tots per igual, tancant i no poder fer res. La gent té ganes de reprendre l’activitat i de trobar-se. La Feria va ser un èxit perquè fins i tot en dues ocasions vam haver de tancar les portes perquè havíem superat l’aforament del Fòrum. Ens ha anat molt bé per retrobar-nos. Tot i que és esgotador, és molt valuós. Les entitats ho hem d’aprofitar.

Les entitats andaluses catalanes han tornat al carrer a una Feria de Abril que ha omplert el Fòrum | Jordi Pascual Mollá

I totes les entitats han passat les mateixes dificultats durant la pandèmia?

– Sí, en el nostre cas vam perdre socis perquè hi ha gent que només paga la quota per participar a algunes activitats. En el moment que vam deixar de fer activitats, vam tenir baixes. A més, les entitats andaluses de tota Catalunya volem fer activitats obertes a la ciutadania, no aturar-nos. La pandèmia ens va frenar.

Heu recuperat algunes baixes?

– Sí, a mesura que recuperem les activitats. A més, hem de fer de noves atractives per a la gent de la ciutat, no volem estar tancats en nosaltres mateixos. Fem moltes activitats de cultura andalusa però també d’altres, com dansa del ventre. El Centro Popular Andaluz no només és andalús. Tot i que ja sabem que no podrem fer totes les activitats que tothom voldria.

I la mostra és el bar, que ara és asiàtic!

– Uns xinesos que fan cuina japonesa. Ja no tenim la Jarana i no podem demanar unes braves. Hem mantingut el contracte però han fet una subcontractació. Suposo que amb la pandèmia no van tenir prou marge però no conec els detalls. En tot cas sí que hem pogut arribar a un acord després de la renegociació del lloguer pel tancament de la restauració durant la pandèmia. Estem molt contents amb el nou servei i recomano molt que hi aneu. De fet, de vegades ens truquen a l’entitat per reservar taula i hem de dir que ho han de fer a través del bar.

El CPA no pot fer front a les despeses de la seu, motiu pel qual va oferir vendre-la a l'Ajuntament | Jordi Pascual Mollá

Com que la vostra seu és molt gran i no teniu tan múscul com anys enrere, us trobeu que no podeu fer front a les despeses que suposa mantenir-la. Al desembre del 2020 vau presentar una instància a l’Ajuntament per oferir-los la venda. Al maig del 2021 el govern va fer una roda de premsa conjunta amb l’entitat en què es va dir que es faria una valoració econòmica. Què més sabeu des de llavors?

– Res, tot segueix igual. Estem al mateix punt. La burocràcia és lenta tot i que ens diuen que treballen en la quantificació i l’oferta. Per ara nosaltres només hem parlat. No tenim cap oferta ni compromís per escrit. El més similar a un compromís públic és la roda de premsa del maig de l’any passat.

És una compra total o opteu per alguna fórmula mixta com la divisió horitzontal que s’ha fet a la Unió?

– Nosaltres preferim la divisió horitzontal i proposem que l’Ajuntament compri tota la seu excepte la sala on ara és el bar, que seria de l’entitat. Però tampoc sabem si ho veuen viable.

Prèviament vau rebre una oferta privada. És una via?

– La vam descartar perquè era molt baixa econòmicament. La taxació és d’un milió i mig i la proposta estava molt per sota. Els socis van acceptar que calia vendre la seu perquè veient els números no hi ha cap altre remei però no la volem malvendre.

L'ús de l'espai de la seu és un dels interrogants de la possible venda a l'Ajuntament | Jordi Pascual Mollá

En el cas de la venda a l’Ajuntament, després vindrà el debat sobre la gestió.

– Clar, però depèn de com es formalitzi la compra. Si ho fem amb una divisió horitzontal, no hi ha cap dubte que nosaltres tindrem un espai propi. Precisament per això l’única oferta aproximada que hem rebut de l’Ajuntament és un milió d’euros, entenem perquè no comprarien l’espai del bar. Evidentment, caldria definir també quin ús podrem fer de la resta de l’espai com les aules de dalt o el teatre. Tot dependrà dels convenis d’ús i de compravenda.

Us trobeu en aquesta situació no només perquè no podeu pagar el manteniment de la seu sinó també perquè acumuleu un deute de 130.000 euros. L’heu pogut eixugar una mica?

– Hem renegociat els nostres deutes i la recuperació de l’activitat ens ha permet tenir més ingressos per socis. Treballem per reduir-lo però costa molt.

Sense saber si l’Ajuntament comprarà la seu ni quan ho farà, heu de seguir renegociant el deute. Quant marge teniu? Pot arribar el moment en què hagueu d’acceptar qualsevol oferta i marxar a un altre lloc?

– No puc posar una data límit perquè farem tot el possible per renegociar el deute i mantenir la seu. Pactarem amb el diable, si cal! [Riu] Però evidentment és difícil perquè renegociem deutes des de la pandèmia. L’edifici és molt car. Farem el que el soci ens digui. Serem transparents, passarem totes les dades i totes les opcions per l’assemblea per poder escollir.

Lluitarem contra marea si cal per no desfer-nos de la nostra entitat i, si podem, conservar l’activitat a l’edifici. Marxar totalment de la seu seria molt traumàtic. Perdríem tot l’esforç que els socis fundadors i els nostres predecessors van fer per canviar de seu i tenir un espai com aquest. No volem que això es perdi.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article