Juank Busquets: “Hi ha gent de Barcelona que ve a la Unió a fer una residència artística; és el futur”

L’entitat ha publicat la segona convocatòria de residències artístiques, que han començat aquest any amb l’acollida de sis propostes

per Jordi Pascual Mollá

Cultura

Juank Busquets defensa que les residències artístiques de la Unió donen opcions a propostes emergents, trencant la lògica de circuits tancats als quals només accedeixen companyies consolidades
Juank Busquets defensa que les residències artístiques de la Unió donen opcions a propostes emergents, trencant la lògica de circuits tancats als quals només accedeixen companyies consolidades | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Juank Busquets s’encarrega de coordinar el projecte de residències artístiques de la Unió, una proposta nascuda aquest any i que ja ha donat els seus fruits amb la finalització de l’estada dels primers projectes. Ara l’entitat ha iniciat la segona convocatòria amb la voluntat d’esdevenir un pol d’atracció i creació artística que vagi més enllà de Sant Cugat.

Quin balanç feu de la primera edició?

– Estem molt contents. No ens ho esperàvem. Hem acollit a sis companyies diferents, tres amb dotació econòmica i tres només amb cessió d’espais. Hem intentat ser flexibles en dates i horaris perquè el procés creatiu no és estanc: hi ha noves idees, gent que marxa o s’hi adhereix... Optimitzar al màxim els resultats i els horaris ha tingut un resultat molt bo. Conèixer els projectes i que siguin part de la Unió és molt bonic i positiu.

A més, les companyies ens ofereixen a canvi propostes de tallers de dansa, mostres obertes, participar a la programació de la Unió... Encara tenim residències pendents de culminar-se. Per ara hem aconseguit que es creï un espectacle sencer de la Companyia Minimíssima que s’haurà de presentar a la Unió passat l’estiu. També que una companyia com Awara Teatre creï una obra de teatre des de zero gràcies a tenir un espai.

La van presentar a la Unió com a assaig general.

– Sí perquè per ara no tenim la capacitat tècnica d’anar més enllà del procés de creació. Quan un projecte artístic requereix de producció no podem arribar-hi. Quan tinguem un teatre en condicions potser ho podrem assumir. Però tot dependrà dels recursos, que són limitats i a nivell econòmic venen de l’Ajuntament. Potser és una mancança però hores d’ara no podem muntar l’estrena ni fer una residència tècnica.

Com és la relació amb l’Ajuntament?

– Molt bona. És un projecte conjunt que treballem amb comissions per parlar de necessitats concretes, valorar les propostes...

El futur teatre de la Unió podrà donar un nou impuls a les residències artístiques i convertir l'espai en un gran centre cultural per a la ciutat | Jordi Pascual Mollá

Dius que quan tingueu el teatre construït potser podreu millorar una mica més les residències. Per ara seguiu pendents de la instal·lació de l’escenotècnia. Què en sabeu?

– El projecte cultural de la Unió està a mitges però no sabem què ni quan canviarà. Des del meu punt de vista com a dinamitzador cultural, la Unió és un projecte molt potent. És un edifici dividit en tres grans blocs: un edifici associatiu, uns espais polivalents i un futur teatre; amb un espai de bar. Si tot funciona, hauria de ser un hub sociocultural referent i necessari a Sant Cugat. A més, públic i amb iniciativa associativa.

De cara a la ciutat és un dels projectes amb més futur que hi ha. Però és cert que l’administració és lenta i troba entrebancs. No puc explicar gaire cosa perquè no és cosa meva.

I això us ajudarà a potenciar encara més les residències?

– És que tampoc esperàvem l’èxit de la primera edició. Vam treure unes bases humils, conscients dels espais que teníem disponibles als matins, quan no hi ha tanta activitat. Vam proposar fer tres residències i ens van presentar 20 propostes! Vam haver de seleccionar. Ara ja estem més preparats.

És important escoltar els primers participants per millorar la proposta.

– Hem rebut un feedback molt bo perquè crec que s’han sentit cuidats. Ens hem fet amics. Per ara la valoració que ens han fet és molt bona i ara ens pregunten si poden repetir. També hem pogut trencar la dinàmica per la qual les subvencions, residències artístiques i projectes de creació acaben recaient sobre les grans companyies, que ja estan dins de la roda. Aportem un gra de sorra a gent que potser gràcies a nosaltres es planteja impulsar alguna cosa.

M’agradaria que creixés moltíssim. Podem ser un referent no només a Sant Cugat, també a tot el Vallès. Hem de saber trencar amb el nostre localisme, sense perdre els valors de la Unió, que és una de les entitats històriques de la ciutat. I ho estem aconseguint perquè els projectes escollits han estat aprovats a l’assemblea. Hi ha gent de Barcelona que ve a la Unió a fer una residència artística; és el futur. La gent està cansada de Barcelona, que té els espais de creació col·lapsats i copats pels mateixos. Aquí, en canvi, donem importància als emergents.

No heu canviat res a la nova convocatòria?

– No. Havíem pensat d’intentar fer suport també a nivell tècnic però no ho podem assumir. Només hem eliminat el límit de residències. Sí que n’hi ha tres que reben una aportació econòmica i que no en poden ser més perquè tenim un pressupost exacte. Però pel que fa a la resta de propostes, sempre que tinguem un espai disponible, intentarem acollir-les. Hi ha gent que potser només necessita una setmana. Els hem de donar l’oportunitat.

La Unió és plena de vida, amb el repte d'organitzar totes les activitats a un calendari d'organització perquè tothom tingui el seu espai | Jordi Pascual Mollá

La Sala Clavé bull amb actes propis i també moltes iniciatives de l’Ajuntament, des de Consells de Barri a conferències sobre biodiversitat. Com es compagina tot plegat?

– La zona comuna està sobreutilitzada! [Riu] Tenim un calendari amb quadrants d’espais per poder organitzar-nos. Així aconseguim que un mateix espai es pugui utilitzar sis vegades en un mateix dia tot i que això ens suposi muntar i desmuntar molt ràpid. En el cas de les residències artístiques és més fàcil perquè les fem als matins, precisament perquè és quan no hi ha activitat associativa ni actes. Puntualment hem pogut allargar algun horari si ho necessitaven.

Com ho reben els socis?

– Potser durant molt de temps de portes enfora s’ha vist la Unió com una entitat centenària i tradicional. En canvi, hi ha molta energia i voluntat que la seu, que és un luxe, s’ompli amb projectes nous. Clar que quan més espais, més recursos..., encara millor. Els socis han de ser exigents amb la seva entitat i no pot parar, no es poden conformar.

Durant els darrers anys no només no teníeu seu sinó que a més bona part de la informació que arribava als socis era sobre les dificultats burocràtiques del conveni amb l’Ajuntament.

– És admirable la tasca que ha fet la junta actual, que ha hagut d’assumir una gestió molt difícil. Ara han pogut veure com la seva feina voluntària de moltes hores dona resultats. Em trec el barret. Quan et poses a una entitat, ho fas de forma voluntària i per gaudi. En canvi, es van trobar amb molts problemes.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article