Un estudi analitza la substitució poblacional de Sant Cugat, marcada pel preu de l’habitatge

L’habitatge esdevé un filtre poblacional d’àmbit metropolità, amb Sant Cugat com a un dels pols d’atracció de població amb rendes altes

per Jordi Pascual Mollá

Drets

Oriol Nel·ljJoan Checa a la presentació que ha fet a les jornades del TOT Sant Cugat
Oriol Nel·ljJoan Checa a la presentació que ha fet a les jornades del TOT Sant Cugat | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

D’ençà els anys 90 Sant Cugat ha triplicat la seva població. Hores d’ara un 15% de la ciutadania santcugatenca és nascuda a la ciutat mentre el 40,6% és nascuda a Barcelona, una arribada de població que ha estat acompanyada de la marxa continuada de persones amb rendes més baixes i menys nivell d’estudis. Aquest fet, argument habitual del debat polític i analitzat pels mitjans de comunicació –a elCugatenc per darrera vegada amb el reportatge Desnonaments invisibles: la ciutat que expulsa, també, la classe mitjana–, ara ha estat refermat per l’estudi sociològic Dinàmiques residencials i riscos de substitució de població a Sant Cugat elaborat per Oriol Nel·lo, geògraf i professor de la UAB, per al TOT Sant Cugat.

L’estudi ha estat presentat aquest divendres a unes jornades de debat organitzades pel mitjà de comunicació. “L’habitatge funciona com un filtre gegantí que permet a alguns assentar-se i a altres no”, ha explicat el professor de geografia Joan Checa, “les persones que poden pagar més es concentren a llocs on hi ha més serveis en un procés de segregació residencial”. És un fenomen d’abast metropolità en què Sant Cugat, amb la dreta de l’Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Sant Just Desvern, juga el paper d’atreure rendes altes mentre la població amb menys recursos es concentra sobretot al Besòs.

La clau d’aquest procés el preu de l’habitatge. Tot i que de mitjana Sant Cugat creix en 2.000 habitants cada any, també són molts els que marxen de la ciutat. Mentre la majoria de persones que venen a viure a la ciutat provenen de Barcelona, els santcugatencs que marxen ho fan sobretot a municipis de l’entorn com Cerdanyola, Rubí i Terrassa. Es dona, per tant, una substitució poblacional i el trencament de les xarxes familiars i socials construïdes a la ciutat.

L’estudi té cinc grans conclusions: (1) que la ciutat ha triplicat la població en 40 anys, un creixement que respon a una dinàmica motropolitana, (2) que aquest creixement s’explica pel saldo migratori i no pels naixements, (3) que el perfil de la migració és selectiu perquè s’atreuen rendes altes amb estudis superiors i s’expulsen sobretot rendes baixes amb baix nivell d’estudis, (4) que la majoria de persones arriben des de Barcelona i les que marxen ho fan a municipis de l’entorn i (5) que el mercat de l’habitatge és el filtre essencial del saldo migratori.

Per fer l’anàlisi, han pres dades com el nombre de població estrangera –més baixa que a la resta del país, especialment pel que fa a la població del sud global– i el nivell d’estudis –molt més elevat que la mitjana comarcal i nacional. Tot i que cada vegada més joves han de marxar, majoritàriament ho fan els que tenen menys nivells d’estudis ja que, segons l’informe, hi ha una correlació directa entre el nivell acadèmic i la renda.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article