Palestines fora del món

La vida entre la marginació i la nostàlgia de les refugiades al Líban

per Joan Cabasés Vega, Andrea López-Tomàs

Drets

Un grup d'infants a Bourj el Barajne
Un grup d'infants a Bourj el Barajne | Nadya Khair Fahd
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Aquest article forma part d’una col·laboració entre elCugatenc i zaura podcast, un projecte periodístic sobre les lluites socials que tenen lloc a l’Orient Mitjà produït des de Beirut per les periodistes santcugatenques Andrea López-Tomàs i Joan Cabasés Vega.

FINESTRA AL MÓN. Mig milió de refugiades palestines resideixen al Líban i gairebé totes han passat per un procés similar. Han fet els seus primers passos a casa seva, envoltades de referències culturals palestines, però han nascut a un país que no parla el seu dialecte àrab i que les força a sentir-se estranyes. Descobrir-ho porta a una submersió que moltes defineixen com una cruïlla d'identitats incompletes.

La Hiba ho recorda i la família riu a la sala d’estar de casa: "Quan jo era petita, pensava que vivíem a Palestina!". La mare exagera i li diu, fent broma, que no va adonar-se que eren al Líban fins els 18 anys. "D’això te n’adones a mesura que et fas gran", es justifica la jove.

La família de la Hiba resideix a Burj el Barajne, un camp de refugiades palestines ubicat al sud de Beirut. Tot i que una minoria viuen integrades a les ciutats, gairebé totes les palestines al país habiten en un dels 12 camps de refugiades que hi ha a tot el Líban. Aquests 'barris' funcionen com a guetos i estan formats per carrerons foscos i insalubres per on corren aigües i pengen xarxes de cablejat. Van ser creats fa dècades com a solució temporal davant la creació de l'Estat d'Israel, que va suposar l'expulsió de milers de persones de la Palestina històrica. Avui, però, les precàries construccions d'aquests camps de refugiades pateixen cada dia més per suportar el creixement demogràfic dels seus residents.

La desocupació i la pobresa cròniques que colpegen la població palestina al país no són casualitat. Les autoritats libaneses els neguen la ciutadania encara que hagin nascut al Líban, els prohibeixen exercir dotzenes d'oficis i els impedeixen adquirir propietats fora dels camps de refugiades.

Les palestines del Líban solen dir que "el govern libanès estima la causa palestina, però odia les palestines", ja que els neguen els drets fonamentals en un intent d'evitar que s'estableixin al país. El motiu rau en el funcionament de les institucions libaneses, que reparteixen quotes de poder a partir del pes demogràfic de cadascun dels grups religiosos. Concedir la ciutadania a milers de refugiades palestines de confessió musulmana sunnita provocaria un gir incert en el fràgil equilibri sobre el qual se sustenta l'estat.

La marginalització, les represàlies i el fet d’haver de canviar de dialecte àrab per passar desapercebudes són elements de la vida quotidiana que forcen les palestines del Líban a mantenir viu el desig de tornar a la seva terra, i abandonar un país que no senten seu. La llei internacional els reconeix el dret al retorn, però les autoritats israelianes, no.

"Les palestines al Líban no és que estiguem encallades entre dos mons. Estem fora del món", afirma la Nadya, resident de Burj el Barajne i mare de dues petites: "Em trenca l'ànima que això passi de generació en generació". La seva àvia va fugir de Palestina per salvar la vida, però no va poder morir a la seva terra, tal com hauria volgut: "Va haver de fer-ho al Líban. La van enterrar com a refugiada i estrangera".

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article