Salvador Brotons: “L’Orquestra Simfònica de Sant Cugat mereix ser una de les orquestres de referència de Catalunya”

El nou director titular de l’Orquestra pren el relleu a Josep Ferré, que ocupava el càrrec des del 1990

per Jordi Pascual Mollá

Cultura

Salvador Brotons pren el relleu a Josep Ferré, que ha estat director titular de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat des del 1990
Salvador Brotons pren el relleu a Josep Ferré, que ha estat director titular de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat des del 1990 | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L’Orquestra Simfònica de Sant Cugat ha formalitzat un relleu a la direcció titular. Josep Ferré deixa aquesta responsabilitat que ostentava d’ençà de la creació de l’Orquestra el 1990. Salvador Brotons, que ja havia participat a diversos concerts com a director convidat, n’assumeix la responsabilitat amb el repte d’aconseguir que l’Orquestra sigui referent arreu de Catalunya. Ho fa quan la Simfònica compleix 32 anys de vida però manté al tinter la celebració dels 30 anys, que va caure en ple inici de la pandèmia.

Què suposa per a tu esdevenir director titular de l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat?

– Una gran satisfacció. El mestre Josep Ferré ha mostrat una gran generositat després de 32 anys de feina en què ha creat audiència i fins i tot el Teatre-Auditori. Ha donat una oportunitat a molts músics que surten dels conservatoris. També ha creat cultura i un nucli important per escoltar bona música a Sant Cugat.

L’Orquestra té una organització molt bona al darrere, sustentada per gent que estima molt la música i el país. Sempre que hi he treballat m’hi he trobat bé i l’orquestra m’ha rendit. No podia dir pas que no. És una orquestra que tinc al costat de casa; visc a Barcelona, al costat de Pedralbes.

Per què t’ho van proposar?

– Sempre he tingut molta amistat amb Josep Ferré, que ja fa anys que ha volgut obrir l’Orquestra per incorporar altres visions amb directors convidats. Durant els darrers anys he dirigit un o dos concerts per temporada. Sempre que he fet alguna cosa nova, em proposava fer-la amb l’Orquestra. He pogut tastar-la, veure que tenia moltes possibilitats.

És un projecte molt català, de base, amb gent amb molt bon nivell. Però és molt difícil competir per l’Orquestra del Liceu o l’Orquestra de Barcelona, a les quals ve gent de tot el món. A Catalunya hi ha molta gent que surt molt preparada del conservatori i que permet tenir orquestres amb bon nivell com la de Sant Cugat.

El director Leopold Stokowski deia que no hi ha orquestres bones o dolentes sinó directors bons i dolents. Que no se’m malinterpreti. Si una orquestra té bons músics i l’agafa un bon director, l’orquestra fa una pujada impressionant. Perquè els músics són molt bons i només cal un director que els motivi. També cal una bona estructura, una feinada que han fet Josep Ferré i Flora Puntós.

Bon repte, llavors!

– I tant! No tinc cap dubte que els músics són bons. Hem d’implementar una bona manera de treballar, motivar-nos i aspirar a més. Però hores d’ara no treballem amb unes condicions excel·lents. Assagem a una sala del Conservatori amb mala acústica. Estic intentant poder assajar a l’entrada del Teatre-Auditori, que té un sostre més alt. També vull poder fer dos assajos per concert al Teatre-Auditori perquè ara només en fem un. El lloc on treballes és molt important per a l’orquestra.

El Teatre-Auditori ha estat clau en el creixement de l'Orquestra Simfònica | Jordi Pascual Mollá

Què pots aportar a l’Orquestra?

– Tinc gairebé 63 anys, així que puc aportar la meva experiència. Els directors creixen amb els anys perquè han pogut fer la mateixa obra amb moltes orquestres, el que permet tenir una versió més personal, intensa i saber els perills. Normalment ho faig tot de memòria perquè conec bé l’obra. A més, tinc una passió i un entusiasme per la música que puc transmetre als músics. L’Orquestra Simfònica de Sant Cugat mereix ser una de les orquestres de referència de Catalunya.

Ja ho és força...

– Però pot ser-ho més. Ha de ser present als festivals d’estiu com el Grec de Barcelona, el de Peralada... Hores d’ara encara es considera una orquestra local que no surt del municipi. M’agradaria aconseguir anar més enllà.

Volia preguntar-te pels reptes i ja me n’has dit dos: doble assaig al Teatre-Auditori i ser més presents a Catalunya.

– N’hi ha d’altres. Per exemple, fer produccions amb altra gent del país, el que ens ha de permetre repartir el cost i tenir més rendiment. La sort d’aquesta orquestra és que hi ha una gent molt ferma sostenint-la, amb un despatx, bon màrqueting... Un director i una orquestra no fan res si no tenen aquest suport.

L’Orquestra havia de celebrar els 30 anys i va venir la pandèmia.

– Ara ho celebrarem. El dia 15 fem un sopar. Són molt anys! Van començar de zero, com una orquestra petita. Tot just acabo d’entrar però hem de fer més activitats. No pot ser que l’orquestra acabi els concerts al Teatre-Auditori per Sant Jordi i no en faci cap altre fins a l’octubre. Hem de donar continuïtat perquè permet que l’Orquestra tingui més sentit de grup. També vol dir més pressupost.

És el gran repte de la cultura, sempre.

– Si l’Ajuntament i el Teatre-Auditori creuen en la proposta, podrem aconseguir fer més coses per Catalunya. Hem d’aconseguir ser visibles a fora. Sant Cugat té un distintiu com a ciutat: és culta, amb un Teatre-Auditori, una societat que estima la cultura...

Pel 30è aniversari de l’Orquestra vam entrevistar el llavors director titular, Josep Ferré. Ens deia que un dels reptes és desencasellar el públic: que la música clàssica no és d’elit i és per a gent de totes les edats.

– És un problema d’arreu del món. Costa molt encisar els joves a venir a un concert perquè tenen moltes altres opcions, fins i tot veure un concert al telèfon. Però la música en directe guanya molt! Pel que fa a l’elit, hem de pensar com Beethoven, que deia que amb la seva música volia comunicar-se amb tothom, no només amb l’elit. Tothom pot vibrar amb la seva música. Estic convençudíssim que qualsevol persona que passi pel carrer trempa amb la música si tens un programa adequat. Hem de trencar aquesta dinàmica fent concerts més familiars, propers... En definitiva, fent que la música arribi a tothom.

Al mandat passat l’Ajuntament va arribar a aprovar un Pla Director de Música Clàssica.

– Està molt bé, és una ciutat on té sentit fer-ho.

Brotons es marca el repte d'arribar a la gent que potser no coneix l'Orquestra Simfònica | Jordi Pascual Mollá

Ferré també deia que seria interessant recuperar les audicions en col·laboració amb els centres educatius com una forma de connectar amb els infants.

– Totes les orquestres del món tenen propostes educatives. És molt important perquè d’aquesta manera els infants i els joves tenen la possibilitat d’escoltar què és una orquestra. El jovent ha de saber què és una orquestra i el seu poder. No s’han de conformar escoltant una cançó d’un grup de música moderna però per aconseguir-ho se’ls hi ha d’apropar.

Una cosa no és excloent de l’altra.

– I tant! Ho han de conèixer tot.

Una bona mostra és el concert Música per a la Solidaritat, organitzat pel Rotary. Hi participeu habitualment i normalment hi ha una barreja de repertori clàssic amb música més moderna, de bandes sones de pel·lícules o similar.

– Està molt bé. Hi ha bandes sonores molt bones. Hem de fer de tot!

El Teatre-Auditori està en un moment de provisionalitat perquè cal nomenar un nou director de l’Organisme Autònom Municipal del Centre Cultural (OAMCC), del qual depèn l’equipament i les biblioteques municipals. El govern també va dir que pretén dissoldre l’organisme i crear una altra estructura.

– Només sé que encara han de trobar el nou director. Segur que ens afecta aquesta situació perquè necessitem la col·laboració de tothom. El Teatre-Auditori ha de comptar amb nosaltres, ens ha de facilitar un assaig més per concert i la possibilitat de fer més activitats. Ja sé que en aquest país, quan passa setmana santa, la gent ja no pensa en els teatres perquè prefereix sortir a la platja, a la muntanya...

Però hi ha gent de tota mena i hem de poder seguir fent coses tot l’any, potser a l’aire lliure i gratuït. És una forma d’arribar a gent que potser ni sap que existeix l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat. Apropar-se a la gent sempre és positiu i pot permetre tenir nous públics durant la temporada. Ho hem de fer especialment per als nous veïns de la ciutat.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article