Il·lustrar el món àrab

Retrats de la vida cotidiana i de les lluites socials realitzats per dones de la regió d’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica

per Joan Cabasés Vega, Andrea López-Tomàs

Cultura

Il·lustració d'Ethar Balkhair
Il·lustració d'Ethar Balkhair
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Aquest article forma part d’una col·laboració entre elCugatenc i zaura podcast, un projecte periodístic sobre les lluites socials que tenen lloc a l’Orient Mitjà produït des de Beirut per les periodistes santcugatenques Andrea López-Tomàs i Joan Cabasés Vega.

FINESTRA AL MÓN. “Tota creació neix de cert desencaix amb el món”, reconeixia l’escriptora Laura Fernández fa uns dies en recollir el Premi El Ojo Crítico de Narrativa. Crear ve d'una absència, de quelcom que encara no existeix però que ens remou per dins i que hem de treure enfora d'alguna manera. Aquestes dones s’ajuden d’un paper, un llapis o una tauleta electrònica per comunicar al món tot allò que les fa vibrar. Ja sigui el reflex mateix de la vida de les àvies o un cartell exigint justícia per a les assassinades, el seu art ens explica aquest racó del món que és Orient Mitjà i el nord d’Àfrica.

Cada cop són més les joves il·lustradores que, gràcies a les xarxes socials, poden catapultar el seu missatge a un públic global. La majoria parteixen de la seva experiència personal a les seves ciutats d'origen, com poden ser Beirut, el Caire o Damasc, i creen a partir de les seves vivències. Per això el seu art és nou. Fins ara, el món de la creació estava copat per homes a totes les seves disciplines. Poder accedir a la visió que aquestes joves dibuixen implica creuar el llindar cap a una narrativa nova.

“A través de la meva feina, retrato les diverses figures femenines de la regió, utilitzo paletes de colors vibrants i elements exagerats per transmetre la força i les emocions intenses, i explicar una història”, explica l’artista i comunicadora visual saudita, Ethar Balkhair. Des de la ciutat de Yeda, al Mar Roig, dibuixa per expressar-se, com feia durant la seva infantesa. Desbordants de natura, el seu pinzell es mou per les seves creacions gràcies a la “passió per la bellesa subtil i l'empoderament de la dona”.

Les seves il·lustracions inclouen dones de totes les generacions que, amb tasses de te que els hi escalfen l’ànima, es troben i intercanvien coneixements. En definitiva, s'expliquen històries. Emparades per la nit i les seves estrelles, celebren la cultura, la diversitat, la imaginació i les emocions propiciades per aquestes trobades. Balkhair reivindica la importància de les ancestres i el patrimoni que ens transmeten. Per això, explora amb estampats tèxtils. Al seu Instagram i a la seva pàgina web podeu trobar part de la seva obra.

Còmic de Nora Zeid.

I de les acolorides il·lustracions de Balkhair al blanc i negre dels paisatges del Caire de la mà de Nora Zeid. Aquesta il·lustradora egípcia i artista visual independent amb seu a Dubai “busca generar converses alhora que inclou el públic en general”. Inspirada pel cinema, l'arquitectura i la història, la seva obra és un homenatge a la seva ciutat natal. La bulliciosa capital egípcia apareix a les seves creacions a través dels petits detalls que formen aquest caos.

“Caminar en un carrer concorregut del Caire és tenir cada centímetre de la ciutat demanant la seva atenció constant”, així descriu Zeid la seva sèrie Caire il·lustrat. “L’ús del blanc i negre simplifica i redueix, mentre que els detalls mantenen les complexitats del moment”, hi afegeix. La presència de les dones és clau a la seva obra. Hi intercala la seva experiència com a dona jove que viu la seva ciutat des de la nostàlgia de la distància amb el record minuciós de l'arquitectura que defineix el Caire. Podeu observar-ho al seu Instagram i a la seva pàgina web.

Il·lustració de Rama Duwaji.

També lluny del seu bressol, crea la il·lustradora i dissenyadora siriana Rama Duwaji. Des de Nova York, utilitza “l'art visual com una eina per examinar temes de germanor i expressió autèntica dins de les comunitats”. Duwaji és originària de Damasc. Potser ha estat la història del seu país el que l'ha fet crear il·lustracions que “critiquen les normes socials actuals i destaquen els rols que juguen les pràctiques comunitàries en la salut mental i el benestar d'una persona”.

La seva experiència com a dona es veu reflectida en el seu art amb una intenció clarament revolucionària. “Creo imatges de dones de color en espais de cures com una manera de canviar la narrativa i visualitzar un futur sense sistemes opressius i sense les pressions per ajustar-se als estàndards occidentals de bellesa”, explica a la seva pàgina web. Les seves imatges, tot i buides de color, expliquen històries de fortalesa i sororitat, com podeu comprovar al seu Instagram.

Il·lustració de Nouri Flayhan.

La libanesa Nouri Flayhan, en canvi, recupera el color per celebrar el llegat de les ancestres i també de les contemporànies. Tota la vida de Flayhan sembla una obra d'art. Aquesta “noia de la muntanya llevantina” no només es descriu com a il·lustradora, sinó també com a “narradora d'històries”. I les seves il·lustracions estan plenes de referències a aquestes muntanyes libaneses, amb desenes de detalls relatius a la natura, el menjar i la cultura d'aquest recés de pau.

“Totes som diferents, comportem les característiques de les nostres avantpassades; nosaltres portem les seves històries i escrivim la nostra pròpia”, deia la seva il·lustració per a la campanya de Gucci del 2018. “Ens van dir que abracéssim les nostres arrels, que fóssim nosaltres i que siguem llum”, afegeix sota el retrat d'un grapat de dones diverses. A través de les seves publicacions a Instagram, també som capaces de veure com és estimar la lírica pàtria des de l'exili emiratí.

Des de diferents racons del planeta, aquestes dones reivindiquen els seus orígens i els utilitzen per projectar-se cap a un futur. Per acompanyar totes aquelles que, igual que les il·lustradores, viuen i somien ciutats que no estan fetes per a elles. El component reivindicatiu és comú a totes aquestes artistes, encara que cadascuna manté el seu estil propi. Les seves il·lustracions en defensa de la causa palestina o pel dia internacional de la dona treballadora són àmpliament compartides. La seva manera de veure el món, encara que desencaixada, és la llavor perquè la sororitat floreixi i perquè el canvi es produeixi.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article