Pere Pich, un artista polifacètic i viatger, que ara es reivindica com a editor

L’artista amb estudi a la Floresta ha creat l’editorial ‘Àfriques Edicions’ per a llibres artístics i de viatges sobre l’Àfrica

per Mariano Martínez

Cultura

Pere Pich al seu estudi a la Floresta
Pere Pich al seu estudi a la Floresta | Mariano Martínez
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

DE VISITA A L’ESTUDI. Sortim del centre. L'estudi del Pere és a la Floresta, però fàcil d'arribar, al costat del Pont del Diari. Una sala rectangular, amb altell per al material. Quadres arrambats a les parets, entre altres el material de la darrera exposició, baldes amb escultures, taules, materials diversos. Sobre una de les taules una petita escultura de bronze, un calaix ple a desbordar de llibres i una butaca, translació a volum de les aquarel·les sobre el món de les biblioteques de l'Àfrica subsahariana, i la lluminositat que donen quatre finestrals per on es fica també el paisatge urbà híbrid de La Floresta.

Em trobo amb el Pere Pich, artista polifacètic, dinàmic, de conversa ràpida i contundent que cal seguir amb els cinc sentits, cordial i que aviat es fa proper, amb qui és fàcil empatitzar i travar confiança. Aquí m'envia la Maria Fabre, quina és la relació amb ell? “Vaig exposar a la seva galeria i la conec del poble. Ella ha reinventat el centre d'art per a nens, el Pou de l'Art és un referent”. Es defineix com un “viatger i editor d'art”, el darrer projecte que està desenvolupant.

Perquè viatges ha fet. “Conec millor Marrakech que Lleida, per dir un lloc proper”.

En la seva evolució artística confessa que no té un o uns referents clars. Ha estat una persona oberta i eclèctica per rebre influència d'altes artistes, ha begut de fonts diverses, però sense que cap d'elles li hagi deixat una empremta definida. Però sí que l'ha influït, rajant quasi l'enlluernament, l'Àfrica subsahariana, on ha viatjat en nombroses ocasions, fins que la maleïda pandèmia va interrompre de cop les visites. “Més o menys als 50 anys em vaig plantejar la vida d'una altra manera. Vaig començar a agafar excedències d'un mes i inclús més, i a descobrir l'Àfrica del Nord! Em va atrapar la vida dels nòmades, la resistència que els permet viure a un territori tan hostil com ho és el desert. Em va atrapar la màgia del desert. Després tornes, coneixes gent, fas relacions...” Sempre viatja sol i amb transport públic. “En una ocasió vaig anant baixant des de el Marroc fins Guinea Bisau”. I va descobrir el Sahel i a Mauritània Chinguetti i les famoses biblioteques del desert.

Chinguetti és una aldea medieval fundada al 777 d.C. a una important ruta comercial del desert, també camí de la Meca. En una confluència de camins, era molta la gent que feia la ruta i es van anar creant biblioteques a les cases particulars per donar un servei a les persones de pas. Són les famoses biblioteques del desert, que al 1950 superaven les 30 i ara, malauradament i tot haver estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, només en queden cinc d’obertes. “És una meravella poder tenir entre les mans exemplars com els que guarden aquestes biblioteques i la perseverança, els esforços, de la gent per conservar aquest valuós patrimoni. És com entrar en un altre món i veure els responsables de la cura que tenen i l'amor que posen en la seva tasca”.

El magnetisme que exerceix el desert sobre el Pere no ha impedit que continuï viatjant inclús durant l'època convulsa que el terrorisme va assotar la zona, amb segrestos de turistes i enfrontaments armats. “Però no he pogut entrar a Tombouctou, en dues ocasions m'han impedit l'entrada”.

Pich és un enamorat de l'Àfrica subsahariana | Mariano Martínez

I tots aquests indrets del desert, la cultura mil·lenària, les tradicions, els seus habitants, la llum i la màgia que es respiren s'ha convertit en una font d'inspiració pel seu treball artístic. Aquarel·les amb una doble missió: obres d'art i testimoni dels llocs que ha trepitjat i conegut. “El llibre s'ha convertit en el fil conductor de la meva obra”.

Formació i trajectòria professional

A la Llotja va entrar molt jove, amb 16 anys, completada la seva formació, decantant-se per la escultura amb nous materials. Va treballar uns anys fent motllos i peces per obres de teatre i cinema i va col·laborar amb Subirats, amb Marcelí Antúnez, la Fura dels Baus... Per entrar després al punt de partida, a la Llotja, com a professor d'escultura, especialista en nous materials, fins la jubilació.

En paral·lel a la docència va realitzar una obra sòlida, que ha exposat en diversos indrets, com la sala la Tecla de l’Hospitalet, la biblioteca Jaume Fuster de Badalona, el Centre d'Art la Rectoria de Sant Pere Vilamajor...

Ara el Pere Pich, jubilat i amb disponibilitat de temps per altres ocupacions, s'ha llençat a l'aventura de crear una editorial, Àfriques Edicions, per a la publicació de llibres d'artista i de viatges. Per la qual cosa es troba realitzant un màster específic en edició, per aprendre l'ofici i saber com es munta i porta una editorial. Tot mentre desenvolupa l'ultim projecte, quadres que juguen amb el collage i la pintura, aprofitant elements, trossos de cartellisme urbà combinat amb grafismes o pintura. Una obra plàstica en elaboració, que espera poder exposar properament a Sant Cugat.

L'artista reivindica Sant Cugat a les seves exposicions | Mariano Martínez

La iniciativa de posar en marxa una editorial no és un divertiment de jubilat. Una mostra de la seriositat amb què el Pere s'inicia en el món de l'edició, a més del màster, és que ja s'ha presentat aquest any a Arco (Madrid).

“L'objectiu d'editar és compartir i donar a conèixer l'experiència del viatge i de la vida en general, és escoltar histories i contar-les. Jo creo una editorial per treballar per la cultura des de l'àmbit local, per incrementar el nivell cultural del país”. I comenta amb sorna que va presentar el projecte a l'Ajuntament, perquè tinguessin noticia del projecte, l'única resposta: “No tenim diners”. “Quan la meva intenció era únicament que estiguessin assabentats, que tinguessin notícia de què es fa a la ciutat, una ciutat que jo publicito quan surto. Per exemple, a l’estant de la Feria de Madrid, Arco, jo posava Sant Cugat, no Barcelona”.

Sobre la funció de l’administració pública

El Pere Pich és clar i contundent amb el paper de l'administració en quant a l'art es refereix. La seva tasca ha de ser “molt clara en tot allò que facin o intervinguin. I tenen l'obligació d'explicar els criteris que fan servir en la política cultural, les normes que utilitzen per fer una selecció. En vaig presentar a la convocatòria d'Artista de l'any, per artistes locals, no vaig ser seleccionat, que no hem queixo, però sí que hagués esperat una aclariment sobre quins elements es tenien en compte. A més, una altra tasca de l'administració és cuidar els artistes locals, visualitzar els creadors de Sant Cugat, siguin aquí o fora, perquè és un patrimoni de la ciutat.”

En quan al tema de les ajudes a la creació artística, creu que és important, però a distància: “És el mercat qui ha de crear tendència i posar en valor una obra. Parteixo de la base que la gestió cultural sempre és difícil”, tan difícil com acontentar a tothom.

Al recordar-li la frase “Sant Cugat terra d'artistes” i quina transcendència pot tenir, el Pere és clar i contundent, com respecte a altres temes, “és una frase de consum intern”, no va més enllà del cercle que es mou al voltant del món de l'art.

De nou ha sortit a la conversa el tema de la comunicació i divulgació d'actes i activitats que es celebren a la ciutat i que no arriben als interessats. Perquè no li va arribar la convocatòria dels debats sobre l'art que van tenir lloc al teatre de la Unió el primer trimestre d'aquest any. I com una informació com aquesta no arriba a un artista resident a Sant Cugat? “Hauran de respondre els responsables”. Però és que he sentit parlar d'un arxiu dels artistes que resideixen a la ciutat que hauria de tenir algú de l'Ajuntament. “Sí, jo em vaig assabentar del projecte i vaig contactar amb el consistori, però a dia d'avui no he rebut cap resposta”.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article