Empitjora la percepció de la situació general de Sant Cugat i la nota del govern tendeix a la baixa

L'Ajuntament estrena un nou model de recopilació de dades obertes, que es podran consultar al web municipal

per Jordi Pascual Mollá

Drets, Política

Mireia Ingla i Marco Simarro a la presentació de la primera part de la nova onada de l'Observatori Sociològic
Mireia Ingla i Marco Simarro a la presentació de la primera part de la nova onada de l'Observatori Sociològic | Ajuntament de Sant Cugat
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Un 41,6% dels santcugatencs considera que la situació de Sant Cugat ha empitjorat durant el darrer any i un 41,9% creu, però, que millorarà durant els propers 12 mesos. Paral·lelament, la valoració del govern municipal segueix una lleugera tendència a la baixa amb un 5,5 de nota mitjana –un 5,4 per a l’alcaldessa, que a cada increment del grau de coneixement (ara en un 80,8%) baixa unes dècimes de valoració–, xifres que suposen una davallada gradual lleugera durant el mandat present i sense precedents des del 2006 si ens remuntem als mandats anteriors. Tot i això, la satisfacció de viure a Sant Cugat es troba en un 8, una mitjana que es manté des del 2009 i que és superior a la mitjana dels municipis catalans.

Són les dades que es desprenen de la darrera onada de l’Observatori Sociològic Municipal del febrer del 2022, feta pública parcialment pel govern en una roda de premsa aquest dimarts. Es tracta d’una enquesta telefònica encarregada per l’Ajuntament a 1.080 persones de més de 16 anys i ajustant la mostra a la realitat sociodemogràfica de la ciutat (gènere i distribució poblacional per barris). La desviació és d’un 2,96% com a màxim i el nivell de confiança se situa en un 95,5%. elCugatenc ha tingut accés a l’enquesta completa, que el govern seguirà presentant amb noves convocatòries per aprofundir en alguns dels aspectes recollits.

La darrera onada s’ha presentat quan tot just falta un any per a les properes eleccions municipals i, per tant, moltes de les xifres són especialment interessants per als partits polítics que comencen a preparar les candidatures. Per això també són rellevants els indicadors sobre els portaveus dels grups polítics a l’Ajuntament, amb Carmela Fortuny (Junts) com la portaveu més coneguda i més ben valorada –l’única que supera la nota de l’alcaldessa.

Ni l’alcaldessa, Mireia Ingla, ni el regidor de Participació i Barris, Marco Simarro, han entrat a valorar les xifres sobre els portaveus i el govern ja que són algunes de les dades en què aprofundiran properament. Si bé, han explicat que l’Institut Opinòmetre, empresa contractada per l’Ajuntament per fer l’Observatori Sociològic, els ha advertit que després de la pandèmia hi ha una tendència a incrementar les respostes negatives a la majoria d’enquestes. “Tot i això, quan preguntem per aspectes concrets, la valoració és positiva”, ha apuntat Simarro.

Els problemes i els aspectes positius de la ciutat

La 44a onada de l’Observatori Sociològic també pregunta pels problemes i aspectes positius de la ciutat. La mobilitat (29,9%), la neteja dels carrers (18%), la seguretat ciutadana (14,9%), l’habitatge (13,9%) i la manca d’aparcament (11,5%) se situen com els principals problemes de la ciutat. En global, la ciutadania puntua en un 6,7 l’estat general de la ciutat, una nota que tendeix a la baixa per segona onada consecutiva i se situa per sota del 7 per primera vegada des que es va començar a preguntar aquest aspecte (2014).

Els carrils bici (10,4%), les zones verdes (7,8%), la reducció dels vehicles d’altes emissions (4,7%), la disponibilitat d’aparcament (3,4%) i la compra de la Torre Negra (3,3%) se situen com els aspectes positius amb més valoració. En canvi, els aspectes negatius –no confondre amb els aspectes que la ciutadania reconeix com els problemes principals– són: el control de les bicicletes (14,8%), el trànsit (7,4%), la neteja del municipi (7,3%), la gestió de l’aparcament (6,8%) i la Zona de Baixes Emissions (6,7%). S’evidencia així una vegada més la divisió ciutadana que generen les polítiques en favor de la mobilitat activa i per la restricció de la circulació en cotxe.

En aquest sentit, l’alcaldessa defensa que el govern fa una aposta per una mobilitat sostenible, el que ha de ser compatible amb permetre la mobilitat amb vehicle privat per a qui hores d’ara no té cap altra alternativa. “Hem de preparar la ciutat per als reptes del segle XXI”, defensa Ingla, “no hem vingut a amargar la vida a ningú sinó a fer un canvi d’hàbits que impacta sobre la salut de les persones”.

L’enquesta també pregunta per algunes de les actuacions concretes en matèria de mobilitat. La ZBE aprova amb un 5,4 tot i que un 32% de la ciutadania que diu conèixer l’actuació la valora negativament. Els carrils bici de Rius i Taulet i de la rotonda de l’Hipòdrom suspenen amb un 4,99 i un 4,75 mentre la pacificació dels entorns escolars és l’actuació de mobilitat amb una puntuació més elevada, un 6,79, alhora que és la més desconeguda.

Un 18,6% de la ciutadania diu tenir dificultats per arribar a final de mes

Per aprofundir amb les problemàtiques detectades, l’enquesta planteja diverses preguntes al voltant de l’habitatge, que tot i mantenir-se com un dels principals problemes de la ciutat, ha caigut del segon al quart lloc respecte a l’onada anterior. Un 10,1% de la ciutadania té dificultats per pagar el lloguer o la hipoteca, vuit punts menys que al 2019 (quan es va preguntar per darrer cop). La davallada també es registra en les preguntes sobre la dificultat de fer front a les despeses de la llar i de l’alimentació, el que es trasllada a la pregunta general sobre la dificultat per arribar a fi de mes: un 18,6% de la ciutadania afirma tenir dificultats, 11,8 punts menys que al 2019.

En cas de tenir dificultats econòmiques, un 68,3% acudiria a la família mentre els bancs se situen com a segona opció (15,7%), seguits dels amics (9,7%) i de les administracions públiques (9,4%). És una situació plausible per al 30% de la ciutadania que assegura no poder tenir cap estalvi a final de mes i per al 16,1% que diu que no podria fer front a una despesa imprevista de 700 euros amb recursos propis.

La millor percepció de seguretat des del 2015

Tot i que la seguretat ciutadana es manté al top 5 dels problemes de la ciutat i, de fet, n’escala una posició; també és un indicador que evoluciona favorablement. La ciutadania valora en un 7,1 el nivell de seguretat del municipi, la millor dada des del 2015. La millora és especialment significativa en el nivell de seguretat a casa, puntual amb un 7,7, la millor dada des del 2013. Tot i això, un 26,8% de la ciutadania considera que la seguretat ha empitjorat bastant o molt a la ciutat durant el darrer any.

Un nou sistema de recopilació de dades

La presentació de la primera part de la darrera onada de l’Observatori ha servit també per anunciar el projecte de Dades Obertes de Ciutat (DOC), una aposta per la producció constant de dades obertes que han de permetre tenir un coneixement més ajustat de la ciutat. A DOC, que es pot consultar al web municipal, es recolliran les dades d’estudis ja existents com les onades de l’Observatori Sociològic i del Baròmetre Inclusiu així com d’enquestes ciutadanes específiques tot i que hores d’ara no se’n preveu cap.

És en el marc d’aquesta iniciativa que les dades de l’Observatori Sociològic passen a presentar-se per parts, amb la voluntat de desenvolupar més concretament les dades de la mà de les regidories afectades. Per això properament l’Ajuntament farà una nova convocatòria per explicar amb més detall les dades sobre habitatge i sobre seguretat recollides en aquesta onada de l’Observatori.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article