Refem el Centre Direccional apunta als abocadors, la biodiversitat, la mobilitat i l’habitatge per guanyar el contenciós

Les entitats ecologistes no han demanat mesures cautelars, el que podria suposar l’inici d’implementació d’un Pla Director Urbanístic impugnat al TSJC

per Jordi Pascual Mollá

Ecologia

D'esquerra a dreta: Joan Carles Sallas, Mercè Cisneros i Míriam Robles a l'acte d'aquest dimarts a la Biblioteca de Cerdanyola
D'esquerra a dreta: Joan Carles Sallas, Mercè Cisneros i Míriam Robles a l'acte d'aquest dimarts a la Biblioteca de Cerdanyola | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Un any després d’haver recollit els fons per interposar el recurs contenciós administratiu en contra de l’aprovació del Pla Director Urbanístic (PDU) de Cerdanyola, els terrenys entre Cerdanyola i Sant Cugat, Refem el Centre Direccional ha donat a conèixer l’estat de la via judicial en un acte a la Biblioteca de Cerdanyola aquest dimarts a la tarda. Les integrants de Refem Míriam Robles i Mercè Cisneros, acompanyades de Joan Carles Sallas, de l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC), han apuntat als abocadors, la biodiversitat, la mobilitat i l’habitatge com els temes tractats als documents tècnics i peritatges presentats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Segons les entitats ecologistes, el contenciós es troba a mig camí i podria resoldre’s en un any i mig. Una de les claus és que no van demanar mesures cautelars perquè encaria el procés i, per tant, amb el plantejament aprovat, es pot començar a desenvolupar en qualsevol moment. Les entitats van impugnar l’aprovació del PDU gràcies a les aportacions de Refem, l’ADENC, la Plataforma Cerdanyola sense Abocadors, la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola, ERC, Guanyem Cerdanyola i En Comú Podem així com a l’aportació de 140 persones i entitats a través del micromecenatge. Tot i això encara necessiten 1.600 euros mes abans d’acabar l’any per poder culminar el procés.

Els abocadors

Pel que fa als abocadors, recorden que diverses zones de l’àmbit són terres que cobreixen residus llençats a antigues argileres, el que suposa l’exposició a sòls contaminats i inestables. Cisneros ha parlat específicament dels abocadors Elena i Can Planas per l’emissió de gasos i substàncies contaminants per les reaccions químiques dels productes que hi contenen. Tot just la setmana passada el Consell Metropolità va aprovar destinar 21 milions d’euros per ressegellar l’abocador de Can Planas, evidenciant així que mai havia estat clausurat de forma correcta. Sallas també ha denunciat que es destinin 21 milions d’euros mentre a l’abocador de Vacamorta es preveu destinar prop de 188 milions per descontaminar-lo per complet.

El PDU vigent i recorregut per les entitats ecologistes preveu que a sobre de Can Planas es faci un parc i equipaments sense sostre. El mateix passa amb els terrenys d’altres abocadors clausurats de la zona. Ens els documents presentats al tribunal apunten la incoherència de no considerar Can Planas com a sòl contaminat mentre hi ha alguns informes de parcel·les en què sí que s’especifica aquesta condició. També denuncien la previsió de fer habitatges a 50 metres de l’abocador mentre, segons la legislació vigent, les explotacions ramaderes a un mínim de 1.000 metres de distància. Finalment, explica Cisneros, les entitats consideres que hi ha hagut una manca de control meteorològic i ambiental perquè caldria haver agafat un període de temps més elevat i amb més variabilitat meteorològica per treure conclusions concloents.

La biodiversitat i la connectivitat natural

Sallas ha denunciat que el PDU del Centre Direccional contradiu el PEPNat (pla especial per la protecció de Collserola), que preveu unes franges de protecció a l’entorn del parc per garantir la connectivitat natural. Assegura que l’espai de protecció es contempla com a zona verda per incrementar l’edificabilitat al Centre Direccional, dificultant així la permeabilitat dels espais lliures amb l’entorn natural. També considera que el corredor verd entre Collserola i Sant Llorenç no serà una realitat mentre no es proposi una actuació per reduir l’impacte de les vies de Renfe i s’elimini la carretera de Bellaterra, que considera que pot ser substituïda per l’eix de la Ciència, el carrer que uneix la UAB amb el Sincrotró.

El PDU preveu concentrar l'edificabilitat a Cerdanyola per evitar la continuïtat urbana amb Sant Cugat | Jordi Pascual Mollá

“La no continuïtat urbana amb Sant Cugat no garanteix la connectivitat ni és una bona estratègia de biodiversitat”, ha dit Sallas a l’acte de Refem el Centre Direccional d’aquest dimarts per la tarda a la Biblioteca de Cerdanyola, on també ha advertit del risc d’inundabilitat de Monflorit per la construcció al voltant del torrent de Can Magrans. Entre d’altres aspectes tècnics, les entitats ecologistes també han apuntat a la manca del càlcul de diòxid de carboni que generarà l’espai i al mecanisme de tramitació que, asseguren, ha provocat que els informes de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental (OTAAA) no hagin arribat a temps.

L’habitatge

El PDU preveu construir 5.377 habitatges en un nou barri que quedarà enganxat a la trama urbana de Cerdanyola, una previsió que Robles denuncia que no està recollida ni al pla local d’habitatge de Cerdanyola ni al territorial de Catalunya. Les entitats ecologistes han denunciat que, d’aquesta manera, no queda justificat el nombre d’habitatges previst i alhora denuncien que es prevegi un 31,9% d’Habitatges de Protecció Oficial (HPO), una xifra que consideren baixa tenint en compte que l’Institut Català del Sòl (Incasòl) és el propietari majoritari. Per això han demanat una justificació del motiu pel qual no s’ha previst un percentatge major.

Robles ha criticat que els equipaments sense sostre i els parcs es concentrin a sobre dels abocadors i en zones inundables i ha lamentat que no s’hagi fet una previsió de l’ús de cada equipament: “Si fas un barri nou és important saber on anirà l’escola, el CAP, la llar d’avis...” Finalment també ha criticat que no van rebre resposta a les al·legacions presentades, un altres dels aspectes que argumenten a la documentació presentada al tribunal.

El mateix error en mobilitat?

El PDU anterior, revocat per una sentència judicial, va ser suspès per no haver fet una bona previsió de la mobilitat. “Ara es comet el mateix error, fer una previsió de mobilitat a 10 anys quan el desenvolupament del Pla es preveu a més llarg termini”, adverteix Sallas, que defensa que hi ha molts motius per pensar que les entitats ecologistes aconseguiran novament tombar el planejament aprovat. A més, es preveuen els espais d’equipaments però no l’ús, el que consideren una mancança per estudiar realment els recorreguts de mobilitat i, especialment, per introduir la mirada de gènere del pla –tenint en compte la diferència de mobilitat d’homes i dones–: “A Barcelona ja hi ha una sentència que ha tombat un planejament per motius de gènere”.

El representant de l’ADENC també explica que al contenciós han apuntat a aspectes com la incongruència entre el Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV) i del Pla Territorial Metropolità de Barcelona pel que fa al túnel ferroviari, previst al primer document per Sant Cugat i al segon pel Centre Direccional. També denuncien que no es preveuen actuacions de millora a la Renfe ni a la R8 per absorbir la mobilitat generada pel pla ni es preveu la implementació d’una Zona de Baixes Emissions (ZBE) al barri de nou creixement.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article