Màrius Roqué, Guillem Baldi i Marcel Castella han guanyat el premi que el Memorial Manuel Vázquez Montalbán atorga anualment al millor treball de recerca de batxillerat. Els tres alumnes de l’institut Angeleta Ferrer han creat Controlaire, un dispositiu per mesurar i monitoritzar la qualitat de l’aire a les aules; una proposta sorgida en el marc de la pandèmia però que té aplicació tot l’any tenint en compte com la concentració de diòxid de carboni afecta a la concentració de l’alumnat. Un cop tancada l’etapa com a treball de recerca (TdR), els tres alumnes instal·len els aparells a les aules del seu institut.

– La idea sorgeix de la pandèmia?

– Màrius Roqué [MR]: Vaig veure un vídeo d’un suís que explicava el sensor específic que hem fet servir per a Controlaire. Arran d’això va sorgir la idea de desenvolupar-ho a l’institut com a TdR perquè tot just buscàvem tema.

– Marcel Castella [MC]: De sobte ve un dia i ens diu que podríem fer el treball sobre ventilació a l’institut! [Riu]

– Guillem Baldi [GB]: Vam pensar que l’aplicació a les aules era interessant tant per la Covid-19 com en general. Quan no hi ha pandèmia les aules estan tancades i es ventila poc. L’alta concentració de diòxid de carboni afecta a la concentració de l’alumnat i, en nivells elevats, a la salut.

– Ho heu calculat?

– MR: Hem detectat nivells que afecten a la concentració de l’alumnat però no hem pogut fer un estudi complet perquè no hem tingut temps. Hem fet l’eina i hem vist uns pocs resultats però no hem pogut fer tants mesuraments ni controlar el temps de forma exacta, tenint en compte el número d’alumnes, la meteorologia quan obres la finestra... Tot això ho hem deixat en mans d’altres alumnes amb un altre TdR perquè el nostre era fer el mòdul de sensors.

– Què diferencia la vostra idea de l’explicada al vídeo que us va inspirar?

– MR: El disseny i l’aplicació a l’institut. A més, el vídeo se centra en el component del censor. Nosaltres hem creat l’aparell, encapsulant el censor, la pantalla, el mòdul de wifi i el xip Arduino. Amb aquest censor creem un aparell per mesurar el diòxid de carboni amb unes capacitats superiors i un preu més baix que molts dels que hi ha al mercat. Volem que sigui molt durable, uns 10 anys, i reparable canviant només una peça o un component. La filosofia de disseny és la durabilitat i la senzillesa de la reparació, que pot fer-la qualsevol alumne de l’institut.

– GB: També la facilitat del sistema, que permet recollir les dades de manera automàtica a un servidor. És a dir, el sensor serveix perquè el mestre vegi el nivell de concentració de diòxid de carboni per obrir la finestra en un moment determinat però també per tenir un monitoratge continuat que permeti veure la progressió.

– La idea sorgeix amb la pandèmia i precisament per això vau haver de desenvolupar el projecte amb restriccions. Com va ser el treball?

– MC: Les primeres reunions van ser telemàtiques però ens vam repartir la feina inicial per després ajuntar-la i fer ajustos.

– GB: El dia que vam quedar per unir-les va ser molt bonic: per fi tenia un aparell on posar el codi que havíem desenvolupat el Marcel i jo. La meva preocupació era que per provar els censors havíem de tancar les aules. Per sort va ser prou tard com per tenir una estona les finestres tancades sense que fos il·legal! [Riu]

– MR: El moment d’ajuntar-ho tot va ser important perquè suposava tenir un primer prototip per presentar a l’equip directiu de l’institut per demanar pressupost per fer més mòduls i instal·lar-los a les aules.

– Que és el que feu ara.

– MR: Sí, ens ho van aprovar l’estiu passat i al setembre vam muntar la majoria dels dispositius. Com que ho havíem d’entregar al desembre, ens vam trobar desbordats per acabar-ho de polir.

– MC: Clar, és que fèiem això però havíem de preparar la memòria escrita, que és el que s’entrega!

– A l’entrega dels premis el vostre tutor, Pere Capdevila, va dir que teníeu el desenvolupament molt avançat i la memòria per escriure.

– MR: Vam tenir sort amb el tutor, que va confiar amb nosaltres tot i incomplir alguns terminis. Teníem un mòdul molt muntat però la memòria estava buida, només l’índex. Per a mi era l’oportunitat de crear l’aparell amb la impressora 3D que vaig demanar als meus pares a principis de l’ESO. En un principi no ho veien clar però al final els he demostrat que ha servit perquè he après a fer disseny 3D pel meu compte fins al punt de poder desenvolupar aquest projecte. El Jaume Fernández, director de l’institut, també ha estat clau per al TdR tant pel seu suport per al pressupost com per donar-nos consells com presentar-nos al premi.

– GB: Per a mi era l’oportunitat d’aplicar un codi dissenyat per mi a un aparell i per això volia que tot fos perfecte però el Pere [tutor] ens va dir que potser mai estaríem satisfets del resultat i que tard o d’hora havíem d’aturar-nos i presentar el treball. Estàvem en un punt en què el treball era molt complet i per això ens va animar a escriure.

– MC: El projecte prometia molt des del principi, especialment quan vam tenir el prototip. Això va fer que hi confiessin molt.

– I ara què?

– MR: Volem deixar el mòdul obert al públic. Tot ho hem après de coneixements disponibles a internet. No pretenem patentar res. És més important que s’estengui al públic com un projecte col·lectiu com és Arduino.

– Que alumnes d’altres instituts ho desenvolupin?

– MC: O una empresa. És un producte que promet i que és atractiu per a les escoles.

– MR: És que ho poden muntar els alumnes! És molt accessible i barat. Es pot crear un quit per a les escoles, per exemple. Però per ara ho deixem obert per si algú vol aplicar més coses.

– GB: També és cert que hi ha certs aspectes que s’han de donar tancats, com el codi, que difícilment un alumne d’institut pot desenvolupar-lo si no ho ha estudiat per lliure.

– Quan serà de domini públic?

– MR: Quan estiguem satisfets amb el resultat final. A nivell físic no podem fer més canvis però sí que hem pogut canviar algunes coses del codi.

– GB: De fet, un dia hauré d’anar a l’institut per incorporar els canvis del codi als aparells que ja hem instal·lat. Potser ara ja estic satisfet amb el codi i el podria fer públic però fins fa pocs dies no ho tenia tan clar perquè encara havia d’aplicar algunes millores. Ara tinc el codi acabat però falta comentar-lo perquè la gent que hi accedeixi l’entengui. Potser quan acabem la selectivitat ho podrem publicar.

– Acabeu batxillerat. Seguireu estudiant al voltant de la tecnologia?

– MR: Jo vaig a una enginyeria. El projecte m’ha fet veure que vull més projectes així o una segona versió de Controlaire que em permeti millorar-lo. A la UPC, on pretenc estudiar, hi ha grups de treball que em permetran seguir desenvolupant la idea.

– GB: A mi m’agrada molt aprendre de manera autodidacta. Durant els darrers anys he après programació i efectes especials. Vull fer un any autodidacta per aprofundir en els coneixements sobre efectes especials per aconseguir alguna feina a finals d’any. Si un cop passat aquest any no ho veig clar, entraré a una enginyeria informàtica per tenir uns coneixements més generals. Quan surti ja veuré on vaig.

– MC: Jo també estudio piano i la meva voluntat és entrar a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Tot i que he fet el batxillerat tecnològic, la meva vida cap a un altre cantó.

– MR: És molt bo! No li agrada tirar-se flors però serà concertista! [Riu]

– Què ha suposat per a vosaltres el premi?

– MR: Reconeixement per les hores de feina que hem posat. També ens fa molta il·lusió que es publiqui el treball. Per a nosaltres el TdR ha estat una cosa molt més gran que un treball obligatori de l’institut.

– GB: Jo només m’he sentit obligat a escriure la memòria! [Riu] Tota la resta ho hagués fet amb les meves hores lliures amb molt de gust. Espero que amb el premi també puguem animar altres alumnes a agafar les seves millors habilitats. És molt gratificant que un jurat amb coneixements amplis hagi escollit el nostre projecte com a guanyador.

– MC: Més enllà del premi, no ens podem queixar de la nota.

– MR: A nivell acadèmic també va ser un repte perquè som alumnes batxibac (doble titulació de batxiller i baccalauréat) i vam haver d’entregar la memòria en francès. Paral·lelament ens hem presentat a un premi europeu de treballs de recerca relacionats amb els objectius de la Unió Europea. Creiem que Controlaire hi encaixa.

– Què recomaneu als alumnes que han de fer els propers TdRs?

– GB: Fer alguna cosa que els apassioni i no passar-se d’ambiciosos. Potser vam apuntar massa alt perquè volíem fer mòduls per a totes les aules i fer l’estudi en base a la monitorització de la qualitat de l’aire. Tot depèn de les hores que hi vulguis dedicar. Si no tens gaire temps no recomanaria fer un treball com el nostre. Al final estàvem estressats i això no és positiu. De fet, el darrer canvi de codi que he aplicat ha estat quan ja teníem el TdR entregat. Feia setmanes que li donava voltes i fins que no vaig estar en fred no vaig trobar la solució. Potser és millor començar amb un objectiu petit i incrementar-lo que no a la inversa.

– MR: Vam haver de reduir les expectatives. Ara tenim quatre mòduls instal·lats i ens falta col·locar la resta. Igualment, fer un únic mòdul ja hauria estat un projecte igual de gran perquè replicar no és gaire difícil.

– MC: I no fer el burro amb la memòria per no córrer al final.