El contracte agrari, un reconeixement oficial i econòmic als serveis ecosistèmics dels pagesos de Collserola

L’aprovació de les bases desbloqueja quatre anys de feina de la pagesia, que demanava compensació per les tasques que beneficien la biodiversitat del parc

per Jordi Pascual Mollá

Ecologia

Els pagesos de Collserola troben dificultats afegides per fer agricultura de muntanya
Els pagesos de Collserola troben dificultats afegides per fer agricultura de muntanya | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

“Ara ningú podrà negar que els pagesos prestem un servei ecosistèmic”. Alfred March, membre de la cooperativa la Rural de Collserola i de l’associació Collserola Pagesa, que agrupa els pagesos del massís, celebra l’aprovació de les bases del contracte agrari (CAC) per part de l’assemblea general del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola el passat 19 de maig. Aquest projecte pretén compensar en forma de subvenció les tasques en benefici de la biodiversitat i de la cura de l’ecosistema que fan els pagesos amb explotacions al parc natural i al seu entorn immediat.

Les bases d’aquesta primera edició, que es troben en exposició pública i es preveuen aprovar definitivament al mes de juliol, contemplen un import màxim de 3.000 euros per pagès. Finalment s’ha incorporat una acció específica per instal·lar tanques cinegètiques per protegir els camps dels porcs senglars, una acció subvencionable amb 3.000 euros més.

“És una prova pilot i l’any vinent s’haurà de convocar amb una part fixa de 2.000 euros i una variable de 3.000 i, per tant, esperem que l’ajut específic per a les tanques del senglar es convoqui al marge del CAC”, explica March, que reconeix el retard en la implementació del projecte, que es va començar a idear ara fa quatre anys, però es mostra comprensiu amb els esculls burocràtics que s’han trobat pel camí, “hem fet molta feina per arribar fins aquí i ara hauríem d’aconseguir que el tràmit fos senzill perquè els pagesos no tenim temps per estar redactant subvencions cada any”. De fet, com a servei ecosistèmic, March considera que són tasques que es podrien facturar com un contracte sense recórrer a la concurrència pública de subvencions.

Tot i el marge de millora, el CAC és una esperança tant per l’ajut econòmic com pel reconeixement oficial que suposa. És la culminació de quatre anys de feina que havien generat recel entre alguns pagesos pel retard en la implementació. Així ho va explicar Sergi Turch, membre de la cooperativa l’Ortiga, en una entrevista a aquest mitjà: “No tenim temps infinit i, per tant, si no s’activa ja, deixem-ho estar”. Ara la prova pilot és una concreció que permetrà veure errors i encerts del procés. La pagesia és conscient que el CAC permet compensat els desavantatges competitius de l’agricultura i la ramaderia de muntanya però difícilment servirà per fer grans inversions, comprar nova terra o apostar per la mecanització.

El gerent del Consorci, Raimon Roda, va defensar en una roda de premsa el mes passat que es pretén trobar mecanismes de gestió per preservar els entorns agrícoles ja que aquests són claus per dibuixar un mosaic agroforestal que serveixi per tenir una bona gestió de la biodiversitat i prevenir incendis: “Al PEPNat [el pla especial de protecció de Collserola] es delimiten àrees on potenciar l’agricultura per donar facilitats com ara amb permisos per construir casetes d’eines. La idea és no perdre més superfície agrícola i intentar recuperar-ne”. El Consorci ha rebutjat fer noves declaracions fins que les bases del CAC no estiguin aprovades definitivament i la convocatòria s’hagi obert.

Raimon Roda és el gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola | Jordi Pascual Mollá

El CAC preveu set línies subvencionables:

– La biodiversitat: amb accions com la neteja, reconstrucció i manteniment de murs de pedra seca, el conreu de varietats locals, la tinença de caixes d’abelles, la plantació de tanques vives i el control biològic.

– La prevenció d’incendis: amb accions com la neteja i la pastura del bestiar.

– La infraestructura agrària: amb accions com la rehabilitació del patrimoni, la restauració d’elements etnològics hidràulics i la instal·lació d’energies renovables.

– Els aliments de qualitat: amb accions com la certificació ecològica i la recepció de visites de col·lectius i accions de voluntariat.

– La fertilitat i l’aigua: amb accions com l’ús d’adobs locals i la implementació de dissenys per fer un ús de l’aigua més eficient.

– El mosaic agroforestal: amb accions com la rotació de cultius, la recuperació i el tancament de parcel·les i la millora dels accessos a les finques.

– L’impacte sociolaboral: amb accions com l’assistència a cursos, la incorporació de dones treballadores, l’ús de formes jurídiques pròpies de l’economia social i solidària i la participació a organitzacions de productors.

Els reptes del CAC i d’altres administracions

“Cada any ja fem moltes de les accions que es preveuen al CAC i calculo que a la Rural, sense canviar cap activitat, tindrem accés a uns 2.000 euros de la part variable així que simplement haurem de fer algunes accions de forma més recurrent per arribar als 3.000”, valora March, “però hem de tenir en compte que hi ha molts altres reptes que van més enllà del CAC”. Posa d’exemple el manteniment del ramat de cabres de la seva explotació, que hores d’ara no és rendible, motiu pel qual es plantegen renunciar-hi tot i que fa accions essencials per a la biodiversitat i la prevenció d’incendis com la neteja del sotabosc.

A les faldes de Collserola hi ha diverses explotacions agrícoles | Jordi Pascual Mollá

Això significa que han d’entrar en acció altres administracions com l’EMD de Valldoreix o l’Ajuntament de Sant Cugat. “Amb els ajuntaments estem en una fase molt inicial i hem rebut ajuts puntuals com algun suport econòmic puntual, difusió o que ens contractin per fer alguns càterings però a les reunions sempre demanem canvis sistèmics que no arriben”, explica March, que sense menystenir les accions realitzades considera que s’ha d’anar més enllà també en accions més petites com ara amb la millora de la difusió del mercat de pagès de Volpelleres, que troba dificultats per assentar-se al barri. Així ho va evidenciar Marcel Cuesta, membre de l’EcoAteneu, entitat impulsora de la proposta, al darrer Consell de Barri del Centre-Oest en què es va explicar el canvi d’ubicació amb la voluntat d’atreure més persones.

La comissionada per l’emergència climàtica a l’Ajuntament de Sant Cugat, Alba Gordó, reconeix la preocupació de la pagesia i diu que han de tancar un conveni amb el Consorci del Parc Natural que permeti endreçar compromisos i finançament de projectes com el tancat d’ovelles per a la neteja del sotabosc. Sant Cugat ha aportat 45.000 euros al Consorci en matèria de transició agroecològica des del 2018, alguns anys com l’Ajuntament amb més aportació, per sobre de Barcelona del 2018 al 2020.

“Estem en contacte directe amb la pagesia de Sant Cugat i per això preparem una línia d’ajut a projectes agraris com la instal·lació de tanques cinegètiques”, defensa la regidora, que també diu que cal potenciar l’entorn de Can Monmany, on actualment treballa l’Oritga a través d’un contracte amb l’Ajuntament ja que la finca és pública (EMD-Ajuntament).

Susana Herrada, sotspresidenta de l’EMD de Valldoreix, reconeix les limitacions pressupostàries de l’EMD però recorda que com a administració que forma part del Consorci també hi participa econòmicament amb 1.000 euros anuals per a la transició agrocològica des del 2021 que han permès impulsar projectes com Alimentem Collserola, embrió d’iniciatives sobre agroecologia sorgides al massís però sense cap nou productor. També l’Ajuntament aporta diners al Consorci. La transició agroecològica compta amb fons propis del Consorci (47.000 euros des del 2018), dels ajuntaments de Barcelona (62.500), Sant Feliu (20.000), Molins (15.000), Cerdanyola (12.000), Sant Cugat (45.000), el Papiol (4.000) i Sant Just (10.000) i de l’EMD de Valldoreix (2.000).

Un altre dels reptes que afronta la pagesia de Collserola és la convocatòria d’ajuts del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, compatibles amb el CAC però amb algunes limitacions. “Nosaltres no tenim accés a aquestes subvencions perquè no se’ns considera àrea rural perquè Collserola es considera àrea urbana”, es lamenta March.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article