El precedent del Ragull Centre: la requalificació de 18.850 metres quadrats de sòl industrial a Can Magí el 2003

L’operació del 2003 també va suposar la construcció d’habitatge públic al costat de la Delphi i de 182 habitatges de promotors privats

per Jordi Pascual Mollá

Política

La pèrdua de sòl industrial al polígon de Can Magí és un dels arguments de l'oposició al Ragull Centre
La pèrdua de sòl industrial al polígon de Can Magí és un dels arguments de l'oposició al Ragull Centre | Lali Puig
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

D’ençà del sorgiment de la proposta del Ragull Centre, les veus contràries –tant l’oposició política com la plataforma ciutadana sorgida ad hoc– l’han criticat, entre d’altres, per la pèrdua de sòl industrial i per posar en relació el teixit empresarial preexistent amb l’ús residencial, amb un accent especial als habitatges de protecció oficial. Però no és la primera vegada que el polígon de Can Magí viu una situació com aquesta. Al 2003 una modificació urbanística va eliminar 18.850m2 de sòl industrial, una operació que va servir, entre d’altres, per fer 203 habitatges, 21 dels quals a una promoció de venda de Promusa.

Va ser una modificació urbanística impulsada sota l’alcaldia de Lluís Recoder, que governava amb un pacte entre CiU i PP, i aprovada al Ple de juny del 2002 amb els vots favorables del govern i les abstencions de PSC, ICV i ERC. Joan Carbó era el tinent d’alcaldia de Ciutat Sostenible, àrea que incorporava les accions d’urbanisme. Tot i que la tramitació de l’Ajuntament va ser al 2002, la modificació urbanística que permetia fer aquesta operació no va ser aprovada definitivament per la Generalitat fins el 31 de juliol del 2003, un cop passades les eleccions municipals.

L’operació s’emmarcava en la reordenació del barri després del tancament de l’escorxador municipal que estava ubicat a l’avinguda Ragull per traslladar-lo al polígon de Can Calopa, on va iniciar les activitats al 2005. La modificació urbanística iniciada al 2002 preveia millorar la connexió amb el barri del Monestir i modificar la qualificació de bona part dels terrenys del triangle comprès pel carrer Borrell, l’avinguda Cerdanyola i la rambla del Torrent d’en Xandri, urbanitzada durant els anys previs després de soterrar el torrent.

Transcripció del PGM de l'any 2002 que mostra l'abast del sòl industrial al polígon de Can Magí | Registre Urbanístic de Catalunya

L’operació suposava eliminar 18.850m2 de sòl industrial i convertir-lo en sòl residencial (8.739m2), i terciari (1.535m2). La modificació no afectava a l’espai de davant de l’antiga Delphi on actualment hi ha un concessionari i un taller ni a l’edifici d’oficines de la cruïlla del carrer Borrell i l’avinguda Cerdanyola –davant de l’antic espai del casal okupat la Xesca–, que hores d’ara mantenen la qualificació de sòl industrial. També es generaven noves zones verdes (8.398m2), s’ajustava la xarxa viària (3.895m2) i es preveia un equipament públic (1.614m2), anunciat com a escola bressol que mai es va arribar a fer i que actualment té ús d’aparcament a l’aire lliure.

Un debat polític que va obviar la pèrdua de sòl industrial

Aquella operació va suposar perdre 8.000m2 de sòl industrial més que els que es requalificaran en l’operació del Ragull Centre però això no va suposar cap debat polític. L’oposició es va centrar en la manca dels perceptius estudis de mobilitat durant la tramitació, una mancança que Carbó va reconèixer en l’aprovació provisional al Ple: “Aquests estudis de mobilitat el que han de fer és justificar o no justificar el disseny presentat i, per tant, si es necessari dins l’aprovació provisional presentarem les modificacions que calguin”.

L’oposició ho advertia, també en forma d’al·legacions, per la mobilitat generada per una nova zona residencial i d’oficines, tot advertint que planta baixa +4 potser era excessiu en termes de mobilitat –argument d’Eduard Pomar, d’ERC, al qual es va sumar Joan Balada, d’ICV– i que caldria acabar la connexió dels carrers Orient i Monestir fins a la rambla del Torrent d’en Xandri –argument de Jordi Menéndez, del PSC. La diferència respecte al Ragull Centre és que els estudis de mobilitat són obligatoris en el marc de la tramitació de la modificació del planejament, un punt al qual encara no ha arribat la proposta actual.

El polígon de Can Magí va perdre així la seva continuïtat que el vinculava amb la trama urbana del barri del Monestir, tal com s’explica a la documentació de la modificació: “L’ús industrial està desapareixent d’aquesta zona i mantenir la qualificació faria difícil la integració amb els teixits residencials existents de l’entorn”. El Ple va prioritzar alguns dels valors explicats al projecte per davant de la preservació de sòl indutrial: la connectivitat del verd urbà, ajustar-se a la diversitat tipològica de la zona, donar resposta a la necessitat de nous usos residencials, incloure usos terciaris per consolidar l’edificació existent i dotar el sector d’ús comercial.

Cal tenir en compte que el consens per no perdre sòl industrial a Can Magí sí que es va complir al 2016, quan totes les forces polítiques de l’Ajuntament van fer costat al govern de Mercè Conesa (CiU) per aconseguir la reindustrialització de la Delphi, una empresa que es va deslocalitzar. La planta va mantenir l’activitat i un 40% dels llocs de treball gràcies a un acord amb les empreses J.Juan, Gutmar i Guilera, agrupades sota el paraigües del consorci empresarial AMTA. L’Ajuntament hi va aportar un milió d’euros.

Un any després el Ple va aprovar una moció del Centre Delàs d’Estudis per la Pau que hagués dificultat la reindustrialització ja que demana rebutjar la instal·lació d’empreses relacionades amb la producció i venda d’armament, com el cas de Gutmar, tal com consta als informes del mateix centre. PDECAT-Demòcrates, CUP-PC, ERC-MES, ICV-EUiA i el PSC van votar a favor i Ciutadans i PP en contra de la proposta del Centre Delàs.

L’HPO, al costat de la Delphi

Un altre paral·lelisme de la modificació del 2003 amb la proposta del Ragull Centre és la ubicació dels habitatges protegits. Les veus crítiques amb la proposta denuncien que els 77 habitatges públics (42 HPO i 30 dotacionals) previstos al conveni es concentren a l’edifici que es farà a la banda més propera a l’antiga planta Delphi mentre els de propietat privada es faran a l’altre extrem de la futura plaça.

Al 2003 va passar exactament el mateix. Els 21 habitatges HPO –en aquest cas de venda– que es van construir gràcies a aquella modificació es van fer a la parcel·la més propera a la planta Delphi. En aquest cas es generava una zona verda al seu voltant per donar continuïtat a la ja existent entre el carrer Ildefons Cerdà i la rambla del Torrent d’en Xandri. La diferència entre totes dues propostes és que la promoció d’HPO de venda nascuda de la modificació del 2003 i acabada, segons el Pla d’Acció de Promusa 2030, l’any 2007 tenia un carrer de separació amb la planta industrial.

La proposta del Ragull Centre agafa una parcel·la industrial que fa any que no té cap activitat | Lali Puig

També al 2003 els terrenys de la modificació eren majoritàriament privats, en concret un 81,35% dels 24.181m2 de superfície que estaven distribuïts entre Nella, Parking Julia, Vallès Finques i Corporación Gran Montaña. Al Ragull Centre Ferrer podrà construir 42 habitatges mentre els promotors del 2003 en van poder fer 182.

El moment actual del Ragull Centre

Des que el govern municipal va anunciar la seva intenció de fer el Ragull Centre a l’abril del 2021, encara no s’han fet passos ferms que dibuixin la construcció de l’espai durant els propers anys. Des de llavors només s’ha aprovat un conveni entre la farmacèutica Ferrer i l’Ajuntament que posa les bases de l’operació, prenent compromisos que els opositors al projecte consideren que s’haurien d’haver acompanyat d’un estudi econòmic per saber si són viables. Entre l’aprovació inicial i definitiva del projecte es van aprovar canvis, principalment rebaixar els edificis de planta baixa +10 a planta baixa +7.

Aquest document, aprovat definitivament al febrer passat, és un pas previ a la modificació urbanística que ha de permetre seguir concretant la proposta amb la requalificació dels terrenys compromesa al conveni. Abans de començar-se a construir s’haurà d’aprovar la modificació urbanística i la reparcel·lació. El promotor privat haurà de demanar una llicència d’obres i la part pública s’haurà de projectar i licitar.

Actualment el projecte del Ragull Centre es troba pendent de la via judicial iniciada per Junts per Sant Cugat, un contenciós administratiu acceptat a tràmit i pendent de si s’aproven les mesures cautelars demanades pels denunciants. El grup municipal denuncia irregularitats en el procés com la no resposta a algunes al·legacions i la manca d’informes, entre d’altres.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris

Roser Casamitjana Abellà
Felicitats per l'article. De vegades el perdre la memòria pot conduir a fer el ridícul. Certament, alguns s'ho haurien de fer mirar.
En resposta a Roser Casamitjana Abellà
Jordi Pascual Mollá Sant Cugat
2.

Moltes gràcies, Roser; és un plaer revisar documentació d'anys enrere que explica qui som actualment com a ciutat.

Roser Casamitjana Abellà Sant Cugat del Vallès
1.

Felicitats per l'article. De vegades el perdre la memòria pot conduir a fer el ridícul. Certament, alguns s'ho haurien de fer mirar.

Comenta aquest article