Magda Montoro: “La millor manera d’explicar què fem a l’Esbart és ensenyar-ho”

L’Esbart ha escollit una nova junta, encapçalada per Magda Montoro i amb el repte de recuperar les activitats al carrer i cohesionar la comunitat

per Jordi Pascual Mollá

Cultura

Magda Montoro és la nova presidenta de l'Esbart
Magda Montoro és la nova presidenta de l'Esbart | Jord
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L’Esbart ha escollit una nova junta, que substitueix l’equip que feia 10 anys que encapçalava l’entitat. Magda Montoro n’és la presidenta, acompanyada de nou persones més amb diferents tipus de vincle amb l’Esbart (mestres, famílies, sòcies, balladores...). La junta entrant es marca diversos reptes per fer créixer l’entitat, visibilitzar-la i enfortir la relació entre els socis. Ho fan a un mandat de cinc anys en què hauran de preparar el seu 50è aniversari.

La recerca del nou local, que finalment es va inaugurar al 2013, i posteriorment la pandèmia són alguns dels reptes que va assumir la junta anterior. Què n’heu après?

– El canvi de local el vaig viure quan era molt petita i ho recordo llarg i feixuc. Va ser un aprenentatge per a l’entitat. Vam estar molts anys voltant per la Casa de Cultura, el Casal Torreblanca... És potser l’èxit més important de la junta anterior.

La pandèmia va ser l’altre gran repte, certament. Però tenim la sort que l’equip de professors va saber adaptar els continguts per mantenir l’activitat des de casa. Hi va haver un boom inicial i després va costar més mantenir-ho.

Tornar a la normalitat i reprendre l’activitat al local ajuda a un dels vostres objectius: enfortir la comunitat vinculada a l’Esbart.

– Sí. L’entitat està distanciada de la seva comunitat pel trencament de la pandèmia: no poder assajar durant molts mesos però tampoc poder fer el sopar de Nadal, les ballades dels alumnes, que les famílies es trobessin... Recuperar l’activitat al local també ens ha de permetre fer més coses que abans de la pandèmia.

Com quines?

– Totes les tardes tenim moltes entrades i sortides d’infants així que tenim un marge limitat però volem fer activitats fora dels marges estrictes de les classes de dansa. Donar espai a les famílies, als infants i joves de l’entitat, acollir activitats culturals, cinefòrums... Hem de definir-ho encara però va en la línia d’un altre dels eixos de treball: recuperar la presència de l’Esbart a la ciutat.

No teniu prou presència?

– Segurament l’hem anat perdent i la pandèmia n’ha estat un determinant clau segurament. La junta anterior va fer molt bona feina durant 10 anys i ara nosaltres aportem una nova empenta per aconseguir-ho.

Recuperar les activitats al carrer amb altres entitats és un dels reptes de la nova junta després de l'aturada de la pandèmia | Jordi Pascual Mollá

Un dels eixos de treball que us heu marcat és promoure la dansa popular i d’arrel. Què més podeu fer?

– Podem sortir al carrer molt més. La millor manera d’explicar què fem a l’Esbart és ensenyar-ho. Abans de la pandèmia teníem un ritme elevat d’actuacions dels alumnes i ho volem recuperar: Festa Major, celebracions d’altres entitats, tallers i activitats on el poble pugui participar, el dia internacional de la dansa amb el Grup Mediterrània...

Esteu en un bon moment pel que fa a relació amb altres entitats?

– La setmana passada l’Escola de Música Tradicional va inaugurar el seu local. Tenim molt bona relació especialment amb ells. També en tenim amb moltes altres entitats: hem ballat a l’Encabronada dels Diables, a actes dels Caparrots... La Coordinadora d’Entremesos de Cultura Popular ha estat un bon espai de relació i, tot i que amb la pandèmia es van aturar les activitats, es treballa per recuperar-les. La Festa Major serà un bon moment per veure-ho, especialment als seguicis, quan coincidim totes les entitats.

Es va iniciar un procés de reflexió sobre els seguicis. En quin punt es troba?

– La junta anterior ens n’ha fet traspàs però per ara els preparem com els altres anys. És important perquè és l’essència de l’inici de Festa Major.

Us marqueu els objectius de trobar noves vies de finançament i tenir en compte les condicions laborals.

– L’Esbart sempre ha estat condicionat per les subvencions: I si no les aconseguim? I si no podem pagar els treballadors? Trobar un finançament per anar més enllà de les subvencions donaria tranquil·litat a l’entitat. El problema no és que no ens quadri el pressupost, és que hi ha períodes en què ens trobem sense liquiditat. Hem de començar a treballar-hi però poden ser col·laboracions, patrocinis, el lloguer d’espais quan no hi ha activitat...

Darrerament l’Ajuntament paga tard les subvencions...

– I nosaltres hem de pagar el local, els treballadors... Tenim unes despeses fixes molt elevades. És molt difícil treballar sense patir pels diners.

Al febrer les entitats de cultura popular de Sant Cugat es van reunir amb els diputats Juli Fernández i Irene Aragonès al Parlament en el marc de la tramitació de l’avantprojecte de llei del Patrimoni Cultural Immaterial Català i de l’Associacionisme Català. Allà es va evidenciar que el problema del finançament és generalitzat a totes les entitats i, alhora, que un dels reptes és la burocràcia que implica presentar-se a convocatòries de subvencions.

– És farragós i suposa tenir algú pendent i encarregat de fer-ho, el que també és una despesa. Per això tenim ganes d’anar més enllà de les subvencions.

L'Esbart estrena una junta plural i àmplia | Jordi Pascual Mollá

Haureu de preparar els actes del 50è aniversari de l’entitat.

– És el moment de ser més presents que mai al carrer. I ser els pregoners de la Festa Major! [Riu] Ens dona forces per assumir el mandat tot i que encara falta una mica, el 2025. Ens ha d’ajudar a crear més sentiment d’entitat i pertinença, i alhora també és una oportunitat per aconseguir finançament.

Fa uns mesos explicàveu que a la Festa Major presentaríeu l’espectacle Traspàs.

– El farem l’1 de juliol a les 22h. a la plaça de l’Om però ha canviat de nom. Ara es diu El Cos que ens fa. Vam rebre una ajuda del pla d’impuls que ens ha permès incorporar una persona de suport a la dramatúrgia. Amb ella hem pogut repensar la proposta tot i que la idea és la mateixa: recuperar l’essència de tots els coreògrafs que han passat per l’Esbart.

També teniu el repte de recuperar el Ballem perquè ens mirin al Teatre-Auditori, moment en què tots els alumnes de l’Esbart poden mostrar què fan.

– El farem a la primavera de l’any vinent. És un esdeveniment molt important per a l’Esbart però fa quatre anys que no el podem fer. Estem lluitant perquè els infants i les famílies el gaudeixin.

I heu pogut recuperar l’Andança a Plaça.

– Va ser molt bonic. Com a professora omple molt veure la felicitat que suposa per als alumnes, les famílies i l’entitat. Durant els mesos previs havíem pogut sortir a ballar puntualment i per grups. L’Andança a Plaça ens ha permès fer-ho conjuntament. La plaça estava plena tota l’estona. Fa molta comunitat.

L’Esbart com a escola?

– L’Esbart com a entitat i l’Andança com a escola. És a dir, l’Esbart és una entitat de cultura popular que està dividida en diversos àmbits. L’Andança n’és un, l’escola de dansa; un dels pilars més importants. També hi ha el cos de dansa i l’escola d’adults, que està vinculada a l’Andança però amb un funcionament diferent, més horitzontal. L’Esbart té presència a molts altres llocs i l’Andança és el que es viu al local al dia a dia, el que es porta a les escoles...

Durant els darrers anys hem tingut canvis a la direcció d’Andança. Hem de veure i cuidar quines tasques fa cadascú, què pot assumir la junta... Hem d’aprofitar que som una junta de moltes persones per assumir tasques per alliberar-los de feina i garantir-los unes condicions dignes. És un eix de treball i també ho hem incorporat amb el càrrec de cures a la junta, una figura de referència a la qual els treballadors es puguin dirigir perquè la seva opinió sigui escoltada.

Amb perfils diversos: professors, famílies, balladors...

– És una característica important de la junta, que representem tots els tipus de socis i persones vinculades a l’entitat. Rebem veus de tot arreu.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article