Reivindicació lingüística en l'arribada de la Flama del Canigó

El fill d’Eliseu Climent, autor del manifest d’enguany, n’ha fet la lectura a la plaça d’Octavià

per Jordi Pascual Mollá

Cultura

La foguera de Sant Joan a la plaça d'Octavià
La foguera de Sant Joan a la plaça d'Octavià | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Sant Cugat ha rebut la Flama del Canigó, com cada any portada per la Unió Ciclista, en un gran acte cívic organitzat per Òmnium Cultural i amb els Caparrots com a entitat protagonista. Centenars de persones s’han trobat aquest dijous per la tarda a la plaça d’Octavià per rebre la flama vinguda dels Pirineus i que s’ha d’estendre per tots els Països Catalans per celebrar la revetlla de Sant Joan. Aquest any amb una reivindicació lingüística evident.

El manifest d’enguany, escrit per Eliseu Climent, expresident d’Acció Cultural del País Valencià, amb motiu de l’any Joan Fuster, és una reivindicació del foc com a símbol d’unió dels Països Catalans. Els països de parla catalana han estat reivindicats també per Jaume Angerri, president d’Òmnium Sant Cugat, i per l’alcaldessa, Mireia Ingla, que ha parlat “d’atacs de la justícia espanyola a la nostra llengua” i ha reivindicat el català com a llengua de cohesió del país.

Mira la galeria d’imatges.

El fill d’Eliseu Climent, homònim i resident a Sant Cugat, ha fet lectura del manifest del seu pare, on es reivindica no només la llengua i la unitat cultural dels Països Catalans sinó també l’anhel de llibertat: “Caminar ha esdevingut un signe d'identitat propi, un gest de llibertat en el procés cap a la sobirania nacional. Recordeu les Marxes per la Llibertat, aquelles columnes humanes que entraren a Barcelona l'octubre del 2019. Aquesta imatge ho digué tot de nosaltres”.

Els Caparrots, com a entitat encarregada de portar la Flama del Canigó al cercavila previ pels carrers de la ciutat, han incorporat altres reivindicacions amb una crida a convertir en fum tots aquells que es beneficien del canvi climàtic, afavoreixen els interessos dels poderosos, prohibeixen l’exercici de la condició de gènere i bloquegen el pas de persones migrades, entre d’altres. L’entitat ha recuperat la tradició de dansar al voltant de la foguera com a símbol de la nit de Sant Joan, una tradició que només es conserva als pobles del Pirineu.

Com cada any, la recepció de la Flama del Canigó i la posterior encesa de la foguera ha estat una festa de la cultura popular, amb la participació de l’Entitat Sardanista, els Caparrots, els Geganters i els Diables, aquests darrers encarregats de l’encesa de la foguera. Enguany l’alcaldessa ha fet una advertència especial a la prudència davant del risc d’incendi.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article