Repressió anti-feminista a Turquia

La violència masclista mata a almenys una dona al dia al país, mentre el govern tendeix cap a més autoritarisme i polítiques conservadores

per Joan Cabasés Vega, Andrea López-Tomàs

Drets

Protesta a Istanbul contra la retirada turca del conveni contra la violència masclista, el juliol de 2021
Protesta a Istanbul contra la retirada turca del conveni contra la violència masclista, el juliol de 2021 | UMIT BEKTAS (REUTERS)
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Aquest article forma part d’una col·laboració entre elCugatenc i zaura podcast, un projecte periodístic sobre les lluites socials que tenen lloc a l’Orient Mitjà produït des de Beirut per les periodistes santcugatenques Andrea López-Tomàs i Joan Cabasés Vega.

Zaura treu un nou episodi de podcast sobre l’ofensiva del govern turc, que ataca els progressos dels drets de les dones i de la comunitat LGTBIQ+ mentre múltiples grups sobre el terreny lluiten per fer resistència

FINESTRA AL MÓN. Saben que protestar els pot implicar la detenció, però no per això deixen de posar el crit al cel. Milers de dones a Turquia s'uneixen en la indignació i el dolor per apuntar contra el president del país, Recep Tayyip Erdogan, a qui acusen d'haver-les donat l'esquena davant del perill.

A Turquia, la violència masclista mata a almenys una dona al dia, però el govern pren el camí contrari i no només s'allunya de les mesures per combatre les agressions per raó de gènere, sinó que reprimeix qui s'atreveix a alçar la veu per denunciar-ho.

L'actual tendència regressiva del país s'endú per endavant els progressos dels darrers anys. La primavera del 2011, la Turquia d'Erdogan s'unia a un tractat internacional que reconeixia importants reivindicacions feministes. La convenció, promoguda pel Consell d'Europa, reconeix l'existència de la violència de gènere i obliga les autoritats dels estats signants –que en són 45– a impulsar marcs legals per eradicar-la. Dit d'una altra manera, signar aquesta convenció obliga l'estat a protegir de la violència masclista a les dones i a la comunitat LGTBIQ+.

Turquia no només es convertia en el primer país del món a unir-se al conveni, sinó que va acollir la seva firma, motiu pel qual tractat es coneix internacionalment com la Convenció d'Istanbul. Encara que la seva aplicació al país turc fos imperfecta, de sobte dones, lesbianes, gais i trans, entre d'altres, veien com l'estat els feia suport en situacions en què abans es veien abandonades. La nova llei 6284 els donava protecció legal en cas que fossin víctimes de violència física, però també psicològica o fins i tot econòmica.

En un país on moltes parelles heterosexuals estan formades per un home que treballa i una dona que no forma part del mercat laboral, la nova legislació planteja un petit subsidi que el membre amb més recursos de la parella ha d'enviar periòdicament a l'altra persona en cas de divorci. També pot ser a la inversa: si la dona té recursos i ell no en té, el tribunal sentenciarà que sigui ella qui envii suport al seu exmarit. Tal i com diuen activistes feministes sobre el terreny, la Convenció d'Istanbul feia que ja no haguessis de lluitar contra el sistema, sinó que el sistema et feia costat.

Però amb el temps, el Partit pel Desenvolupament i la Justícia capitanejat per Erdogan va abandonar el camí de l'obertura política i va optar per llençar una ofensiva conservadora. Encara que fos per la mínima, va guanyar un referèndum perquè Turquia deixés enrere el sistema parlamentari i n’adoptés un de presidencial, que amplaiva els seus poders. I més tard, el 2021, Erdogan va treure Turquia de la convenció d'Istanbul. Moltes veus al país denuncien que va ser una decisió d’un sol home, atès que només el 7% de la població s’oposava al contingut de la convenció.

L'abandonament de les polítiques per combatre la violència per motius de gènere va provocar protestes a tot el país, que van ser replicades amb la repressió sistemàtica de les forces de seguretat. Des d’aleshores, les autoritats del país afirmen que la xifra de feminicidis va a la baixa, però grups de dones porten la contrària al relat oficial. La Plataforma Acabarem amb els Feminicidis assegura que 280 dones van morir assassinades per feminicidi durant el 2021. La majoria d’elles, afirmen, van ser assassinades a casa seva, i almenys 33 haurien demanat protecció a l'estat per mantenir-se segures davant l'amenaça dels seus agressors.

Per si no n'hi hagués prou, encara hi hauria 217 dones més que van morir sota causes sospitoses. Oficialment, no se sap si les seves morts són per causa natural, per suïcidi o per assassinat, però la Plataforma denuncia un increment preocupant en aquest tipus de morts, i les vincula a la suposada intenció dels perpetradors d'encobrir feminicidis, aprofitant-se així dels escassos esforços que les autoritats invertirien en investigar-les.

Al nou podcast de zaura parlem sobre el gir a la dreta d'Erdogan, sobre la pèrdua de drets tant de les dones com de la comunitat LGTBIQ+ i, sobretot, de la Turquia que resisteix, amb múltiples grups civils que segueixen defensant els drets de les minories sexuals. Ho fem de la mà de Nilgün Yilmazarslan, activista pels drets de les dones resident a la ciutat de Gaziantep.

Pots escoltar aquest nou episodi del podcast a la teva plataforma de podcasts preferida: Apple Podcasts, Spotify, Google Podcasts o Ivoox. A Anchor hi trobareu altres aplicacions on el programa de podcast Zaura està disponible.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article