L’Ajuntament ha pagat 1,5 milions en contractes menors que freguen el límit legal des del principi del mandat

Diverses empreses acumulen pagaments durant un exercici i acaben excedint l’import màxim anual permès en contractació menor

per Jordi Pascual Mollá

Economia, Política

Pere Soler, Mireia Ingla i Núria Gibert a una roda de premsa
Pere Soler, Mireia Ingla i Núria Gibert a una roda de premsa | Lali Puig
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Des del principi del mandat, l’Ajuntament, l’EPEL Cugat.cat i el Patronat Municipal d’Educació han formalitzat 94 contractes menors que es trobaven a prop del límit econòmic màxim estipulat per llei per poder optar per aquest tipus de contractacions a dit. En total representen 1,5 milions d’euros en pagaments: 1,1 milions per contractes de serveis i 0,4 per obres. Aquestes són les dades dels contractes menors recollits al Registre públic de contractació de la Generalitat de Catalunya.

Els contractes públics d’obra es poden formalitzar a dit sempre que no superin els 40.000 euros. Els contractes de serveis poden seguir el mateix procediment sempre que no superin els 15.000 euros. Les dades exposades anteriorment són la suma dels contractes fets des del maig del 2019 fins al juliol del 2022 amb un cost d’entre 13.500 i 15.000 euros en el cas dels serveis i d’entre 38.500 i 40.000 en els d’obra. Fent una anàlisi dels pagaments recollits al Registre, elCugatenc també ha detectat diversos proveïdors que han superat amb escreix els límits anuals per fer contractes menors.

A l’Organisme Autònom Municipal del Centre Cultural (OAMCC), del qual depenen les biblioteques municipals i el Teatre-Auditori, no consta cap contracte menor. De fet, només hi ha registrats vuit expedients de contractacions, tots ells amb procediment obert. La contractació menor és un procediment regulat i utilitzat de forma habitual per l’administració ja que permet contractar obres i serveis amb un cost baix sense haver de passar pels mecanismes de licitació pública. Pots veure el llistat de contractes que freguen el límit legal a continuació:

La contractació menor, al punt de mira pel fraccionament de contractes

Tot i la legalitat de la fórmula de contractació, aquest mecanisme acostuma a generar recel tant per la quantitat de contractes que l’utilitzen com, sobretot, per la recurrència d’algunes empreses. La normativa vigent limita l’abús d’aquesta fórmula ja que si es contracta de forma recurrent una mateixa empresa es considera que pot haver un fraccionament de contractes amb la voluntat d’encarregar a una mateixa empresa un contracte sense passar pel procediment de licitació pública, el que permet crear xarxes clientelars i ser una porta d’entrada a la corrupció.

No és d’estranyar que els ajuntaments preparin licitacions que posin solució a la contractació recurrent. És el que va passar a Sant Cugat amb el contracte de publicitat institucional i més recentment amb el d’esterilitzacions i atencions veterinàries a gats de colònies, dos serveis que fins el mandat passat es prestaven mitjançant contractes menors. També alguns dels pagaments fora de contracte apuntats per la intervenció municipal a finals del mandat passat –i que se segueixen produint a l’actualitat– feien referència a l’abús de la contractació menor.

Un dels casos de presumpte fraccionament de contractes més sonat a Catalunya és el que apunta a l’actual presidenta del Parlament, Laura Borràs, per la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Precisament per aquesta etapa Sant Cugat també va rebre un informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya referent al 2018 (any en què va deixar el càrrec tot i que el funcionament era el mateix que els anys precedents) en què s'apuntava que la ILC com a organitzadora del Festival Nacional de Poesia havia atorgat subvencions directes a l’Ajuntament que podien considerar-se fraccionaments. Per això, des des del 2020 el funcionament d’aquestes subvencions és mitjançant la concurrència competitiva.

Pagaments que superen el límit anual

D’entre els pagaments que freguen el límit legal anual destaca la contractació dels serveis veterinaris per a l’esterilització, desparasitació i control sanitari dels gats de colònies a la veterinària M. Eulàlia Curt del Pardo. És l’única contractació que, tot i ajustar al màxim el preu (14.999,99 euros), es va fer dos cops durant el 2021 i, per tant, s’excedia el límit de 15.000 euros dels contractes menor. Un dels pagaments apareix duplicat al registre –també passa amb altres contractes– però només s’ha efectuat un pagament ja que és el mateix expedient.

Però no només les empreses que han ajustat les factures excedeixen el límit anual. Al Registre hi ha més d’una quinzena d’empreses i entitats que, amb molts pagaments petits per separat, acaben superant el llindar de 15.000 euros en contractes de serveis. Algunes ho fan de forma sistemàtica. És el cas de:

– Criteri Cultura SCP (22.413 euros al 2019, 57.054 al 2020 i 57.302,40 al 2021)

– Doble Via (17.721,21 al 2020 i 31.556,15 al 2021)

– Expoevent Cultura (20.878,24 al 20219, 52.364,87 euros al 2020 i 50.611 al 2021)

– Gestió Cultural (21.986,20 al 2019, 75.709,54 al 2020 i 57.792,58 al 2021)

– IdeaPrint (31.357,05 al 2020, 34.254,83 al 2021 i 15.212,37 al que portem de 2022)

– Z1 Cultura i Gestió (24.497,23 al 2019, 55.792 al 2020 i 61.340,95 al 2021)

A més, puntualment hi ha empreses que excedeixen el límit en un any concret però no en els posteriors. Una d’elles és l’Associació dels Amics dels Veterans i la Regalèssia, que sempre rep els diners de producció de la cavalcada de reis en forma de contracte menor i al 2020 es van disparar les despeses per les activitats en línia i una part de la preproducció de les activitats del 2021. No és l’única entitat afectada. També Axioma, encarregada de la prevenció en l’oci nocturn i altres espais, va superar el llindar màxim dels contractes menors al 2020.

Cal tenir en compte que el control i solució d’aquesta situació depèn exclusivament de l’Ajuntament, no de les empreses i entitats contractades. És el consistori el que, mitjançant els mecanismes de control intern, ha de detectar l’abús de la contractació menor i posar-hi solució ja sigui deixant de contractar les empreses quan s’apropin al llindar o bé preparant una licitació per als serveis recurrents.

En alguns casos el control és més complex ja que algunes de les empreses que tenen contractes menors puntuals també tenen un contracte públic al qual han accedit a través d’una licitació pública. Tot sovint fan referència a complements puntuals que no justifiquen una modificació del contracte. Per això al llistat també hi ha empreses com Clece, encarregada de la neteja dels equipaments públics en continuïtat de servei fins que s’adjudiqui el nou contracte. Això significa que Clece no només rep reconeixements extrajudicials de crèdit –el pagament de factures fora de contracte per garantir la continuïtat del servei amb els criteris establerts al contracte vençut– sinó també altres pagaments puntuals en forma de contractació menor.

A continuació pots veure el llistat de tots els contractes menors de l’Ajuntament, l’EPEL i l’OAMCC recollits al Registre públic de contractació de la Generalitat de Catalunya entre l’1 de maig del 2019 i el 7 de juliol del 2022:

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article