Un curs pacifista amb el Sahel com a protagonista en plena cursa armamentística

La Unipau celebra un curs d’estiu en què pretén parlar dels conflictes del Sahel més enllà de ser zona de pas de les migracions

per Jordi Pascual Mollá

Drets

Inauguració del curs d'estiu de la Unipau
Inauguració del curs d'estiu de la Unipau | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Més enllà de ser zona de pas per a les persones que migren des de l’Àfrica subsahariana cap a Europa, el Sahel representa una regió carregada de conflictes que responen a grups polítics i armats diferents però també a una lògica extractivista com a zona rica en matèries primeres com l’or o l’urani. A més, el canvi climàtic dificulta la supervivència de les persones que viuen a uns països que històricament havien estat sotmesos a una climatologia seca que dificulta l’extensió de l’agricultura i la ramaderia.

Aquesta és la mirada que el curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) pretén aportar fins el dimecres de la setmana vinent. Sota el títol Sahel, frontera imposada, el curs ha començat aquest dijous a la tarda amb una conferència inaugural a càrrec de l’historiador Dagauh Komenan, que s’ha centrat en la situació de Mali, Burkina Faso i Níger, tres països que sumen més 65 milions d’habitants, amb una edat mitjana de16,23 anys i 2,6 milions de persones refugiades. Representen 3 milions de quilòmetres quadrats de la franja desèrtica que travessa Àfrica des de l’Atlàntic fins el Mar Roig.

La cursa armamentística

“Aquesta és la segona edició de la nova etapa de la Unipau, després de la mort d’Arcadi Oliveres i la renovació del patronat i de l’aturada de la pandèmia”, ha defensat Neus Sotomayor, presidenta de l’entitat, que també ha fet esment a l’escalada militarista, “la guerra d’Ucraïna crea un discurs de la por que fa que es justifiqui el creixement de la despesa militar i de l’OTAN”. Per a la presidenta, el món s’aboca a una cursa armamentística i a una nova confrontació entre blocs –Orient - Occident. La clau i objectiu de la Unipau és trobar les raons i les solucions dels conflictes.

La presentació ha comptat amb la participació de Xavier Masllorens, president de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), que també ha posat l’accent en el discurs pacifista en un moment en què la lògica bèl·lica esdevé hegemònica. “Ens ha agafat una ànsia militarista que ha deixat el món pacifista consternat”, ha lamentat, “les noves amenaces en forma de ciberatacs i petits grups armats fan que sigui inútil la lògica de grans exèrcits”.

Davant d’una part de l’opinió pública que apunta el pacifisme com a ingeni, babau i cec, Masllorens defensa la necessitat de conèixer les detalls dels conflictes i les oportunitats de construir la pau, amb el Sahel com a espai “on conflueixen les contradiccions del sistema i del món on vivim”: pobresa, corrupció, desigualtat de rendes, interessos en matèries primeres estratègiques, interessos dels colonitzadors, climatologia difícil per conrear, guanyar diners i viure, desídia dels països enriquits...

L’alcaldessa, Mireia Ingla, com a representant de l’Ajuntament, administració clau perquè la Unipau segueixi existint, i el president de la Unió Santcugatenca, David Pujol, com a entitat que acull el curs d’estiu a la seva seu, han fet una breu intervenció posant en valor la tasca de l’entitat. El curs preveu 16 xerrades més i dos tallers, activitats que acabaran el 13 de juliol amb la sessió de cloenda.

Dagauh Komenan a la conferència inaugural del curs d'estiu | Jordi Pascual Mollá

Inestabilitat i atemptats a una regió en conflicte

Koneman ha fet la primera aproximació al Sahel amb una conferència inaugural en què ha estat clar: “No és una regió senzilla i l’operació militar no pot resoldre per ella mateixa els problemes. Potser sí que cal una intervenció militar per aturar els radicals i alhora canvis polítics que ajuden a millorar el dia a dia de la gent”.

Mali, Burkina Faso i Níger sumen 13 cops d’estat durant les darreres dècades i dues guerres entre Mali i Burkina Faso als anys 70 i 80. La presència de grups islamistes des del 2003, alguns d’ells adscrits a Al-Qaida i d’altres a Estat Islàmic, han portat més inestabilitat a la regió. Segons l’expert, la presència estrangera de països membres de l’OTAN no ha servit per reduir la virulència dels atacs, que fins i tot han crescut perquè en lloc de protegir la població s’ha prioritzat la protecció de les matèries primeres.

La resposta d’una part de la ciutadania, adverteix, ha estat acceptar la política de blocs i posicionar-se al costat de Putin prenent com a referència el suport que va fer a Baixar al-Àssad a Síria per fer retrocedir el jihadisme. El jihadisme de la regió, a més, és de segona o tercera generació, l’evolució d’aquell que va lluitar a l’Afganistan i a Iugoslàvia.

L’especial d’elCugatenc

Com cada any, elCugatenc fa un especial pel curs d’estiu de la Unipau. Fins el proper dimecres publicarem entrevistes a diversos dels ponents que participaran a les conferències. Clourem l’especial amb una crònica de les conferències del dia de cloenda.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article