Sani Ladan: “L’activisme ambiental s’ha de deslliurar del colonialisme verd”

El president de l’Asociación Elín i educador social Sani Ladan ha visitat Sant Cugat en el marc del curs d’estiu de la Unipau

per Jordi Pascual Mollá

Ecologia, Drets

Sani Ladan a la conferència del curs d'estiu de la Unipau
Sani Ladan a la conferència del curs d'estiu de la Unipau | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El president de l’Asociación Elín i educador social Sani Ladan ha visitat Sant Cugat en el marc del curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) per parlar de l’explotació de les matèries primeres del Sahel per part de grans empreses, una situació que beneficia els països occidentals i deixa empobriment i conseqüències ambientals desastroses als països africans.

Com pot afectar al Sahel que Europa hagi decidit aprovar l’energia com a energia verda?

– Afectarà de forma directa tenint en compte el volum d’extracció de l’urani per part de França, que no només produeix energia sinó que també en distribueix. Es farà a mines que ja estan sobreexplotades i, per tant, no serà sostenible. La degradació de la relació d’Europa amb Rússia és clau perquè és una relació clau per l’abastiment d’energia i matèries primeres per a Europa.

Però no només hem de fixar-nos en l’energia nuclear. També han incorporat el gas com a energia neta i això té unes connotacions evidents a Níger i a Nigèria, des d’on es preveu crear un gran gasoducte travessant els països del Sahel fins al Marroc per acabar distribuint-lo a Europa. Això ens pot portar desestabilitzacions dels estats de la zona.

En el cas de França, deies a la conferència, hi ha una empresa de control públic que actua a la zona. Quin és el paper dels estats europeus en la lògica extractivista al Sahel?

– El govern francès no va directament a actuar, ho fa a través de les empreses. Ara bé, la vessant diplomàtica que permet acabar signant els contractes es fa des de l’Estat. Quan la delegació francesa viatja a Níger, ho fa acompanyada d’empresaris que volen signar els contractes. Tots els contractes d’extractivisme a l’Àfrica són de domini exclusiu del cap d’estat a la majoria de països. Això significa que tot sovint no hi ha control parlamentari ni judicial.

Es pot solucionar amb un canvi de líders?

– De fet, ja hi ha canvis. A Mali es reestructuren tots els contractes amb França. Es tornen a independitzar i són sobirans per escollir els seus socis. Clar que Rússia també és a Mali però quin és el problema? Ho ha decidit sobiranament! No crec que hi hagi cap país capacitat per dir a un altre el que ha de fer.

L’extractivisme d’urani té impacte sobre la salut de les poblacions de l’entorn de les mines. Com es pot reduir aquest impacte?

– Cal fer cementiris nuclears com els que hi ha a Europa. Hi ha molts informes a propòsit de la salut però no s’ha avançat en aquest sentit, no només per la pressió de França, també per la manca de marge per al govern de Níger. Els governs africans haurien d’imposar clàusules perquè els residus tinguin un tractament correcte.

S’han de crear mecanismes de control, llavors.

– Exacte. No només per part del govern. Cal formalitzar els mecanismes que ja existeixen. Com quan es posa un ascensor a una comunitat de veïns: instal·lar-lo seguint uns criteris i tenir revisions.

Ladan veu en la Unió Africana una esperança per al Sahel i per al conjunt del continent | Jordi Pascual Mollá

La nova lògica colonial està marcada, dius, per la revolució digital. Poses el focus en els cotxes elèctrics.

– És una amenaça que inquieta molt la població africana. Hi ha activistes ecologistes europeus que demanen que es deixin d’utilitzar els cotxes de combustió i passar a l’elèctric. Penso que haurien de revisar el model alternatiu. Als mandataris ja els està bé aquesta mirada perquè passa per mantenir l’extracció a altres països. L’activisme ambiental s’ha de lliurar del colonialisme verd.

La primera base militar xinesa fora del país va ser a l’Àfrica. Respon al control dels recursos?

– És a l’estret que permet entrar al Mar Roig per anar a buscar el Canal de Suez. Qui és allà, controla l’estret i aconsegueix un control geopolític i geoestratègic. Xina hi és perquè bona part del comerç mundial està controlat per ells.

Tot i això, a diferència d’altres països, quan Xina arriba a l’Àfrica no només es queda matèries primeres sinó que també fa infaestructures. Què en penses?

– Xina no és una santa però segurament és la menys dolenta. Durant molts anys hem tingut una relació tòxica basada en la imposició i ara, en canvi, Xina dona marge de negociació. Segurament el que ens ofereixen no és bo però és menys dolent que el que teníem anteriorment i això fa que molta gent ho vegi amb bons ulls. També hi ha moltes persones que insisteixen perquè Xina entengui que no és un xec en blanc.

Dius que la Unió Africana és una esperança. En quin sentit?

– Al principi va haver un fracàs perquè una part dels impulsors buscaven uns Estats Units d’Àfrica i d’altres apostaven per una federació que ni tan sols precisava de les independències. Va guanyar la segona facció. A poc a poc han sorgit noves agendes de la Unió Africana que trenquen amb la dependència econòmica de la Unió Europea i del Fons Monetari Internacional. L’esperança és que hi ha veus que s’aixequen per demanar una nova mirada de la Unió Africana que passa per entendre Àfrica com un tot. S’impulsa la zona de lliure comerç a Àfrica, una fita que és una esperança perquè és un mercat de més de 1.200 milions de persones, la zona de lliure comerç més gran del món.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article