Sandra Sotelo: “L’art té la capacitat de desbordar límits disciplinaris als processos de construcció comunitària”

L’experta temàtica en justícia de gènere i resiliència climàtica membre d’Oxfam Intermón ha visitat Sant Cugat en el marc del curs d’estiu de la Unipau

per Jordi Pascual Mollá

Drets

Sandra Sotelo a la conferència del curs d'estiu de la Unipau
Sandra Sotelo a la conferència del curs d'estiu de la Unipau | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L’experta temàtica en justícia de gènere i resiliència climàtica membre d’Oxfam Intermón ha visitat Sant Cugat en el marc del curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) per parlar dels processos de documentació sobre el territori indispensables per desenvolupar projectes que enforteixin les comunitats. Just al final de la seva conferència ha atès elCugatenc.

Has fet molt èmfasi en analitzar les vulnerabilitats en totes les seves magnituds. No val centrar-se només en una d’elles perquè s’interrelaciona amb les altres. No es té en compte?

– En general la representativitat no és tan habitual com ens sembla. Les discriminacions invisibles són presents a tots els contextos. És important ser-ne conscients especialment a aquells contextos que estan travessats per més crisis, conflictes, vectors de pobresa... En aquests contextos és més greu que la foto de partida no contempli la diversitat de la població.

Normalment es convoca a “experts” perquè es legitima la seva veu i les dades acadèmiques i d’informes. Són perfils similars: homes d’una edat semblant. En canvi, s’obvien les dades qualitatives de les persones que normalment no formen part d’aquests estudis. Es deixa fora de la foto molta informació fonamental per fer la foto de partida. Si no ets un d’aquests experts, no se’t té en compte.

Es cau en una informació parcial que no interessa perquè la diagnosi serà fluixa.

Això per a la foto inicial. Després cal aplicar accions en conseqüència.

– Exacte, tot està relacionat, però se l’anàlisi de base és parcial, tot s’estructurarà malament i se seguiran legitimant les relacions de poder. Per exemple, si no es recull l’experiència d’una població desplaçada a un territori, seguiran tenint els mateixos problemes. També costa que es tingui en compte la veu de les dones però és clau perquè representen més del 50% de la població. No incloure-les és un atemptat als drets i és poc interessant perquè no permet afrontar els reptes que tenen.

Sotelo reivindica que les anàlisis que permeten impulsar projectes i plans al Sahel han de tenir en compte la diversitat de la comunitat | Jordi Pascual Mollá

Qui té la responsabilitat de vetllar perquè la foto inicial estigui ben feta i els plans que se’n deriven s’apliquin correctament?

– La comunitat sencera. Tots els membres de la comunitat s’han de sentir i ser actors del procés comunitari. Des d’un punt de vista administratiu hi ha les administracions locals i altres grups de poder que potser no són reconeguts però que han d’ocupar el seu lloc: grups de dones, per exemple. Cada membre de la comunitat té un rol i és així com les metodologies representatives han d’actuar.

Que vingui un blanc de fora a fer-te un procés així, per molt bon intencionat que sigui, potser deslegitima l’acció.

– Sí per això nosaltres treballem amb equips dels països on actuem o del seu entorn. Puntualment ens reunim per compartir la metodologia. Ara bé, si al territori hi ha organitzacions internacionals, també han de ser en aquests processos. Hi han de ser tots els actors.

Quins són els principals reptes a assumir al Sahel mitjançant processos com aquests?

– Conec sobretot la realitat de Txad. Són reptes canviants però el més important segurament és la crisi climàtica, que se suma a d’altres més tradicionals: mitjans de vida, activitats generadores d’ingressos, accés a vides de qualitat, la migració dels jove, la violència cap a les dones, tensions entre grups socioprofessionals per l’accés a terra fèrtil...

Reivindiques que l’art i la creativitat han de ser presents en aquests processos. Per què?

– Els agents culturals formen part de la vida i de la seva forma de relacionar-se. Des d’aquests llocs es poden generar processos de cohesió social i qüestionar creences discriminadores. Les persones que tenen la visió de l’art com un lloc de saber tenen la capacitat de desbordar límits disciplinaris per obrir nous espais de coneixement. Hi ha moltes iniciatives que proposen treballar amb els agents culturals perquè són persones que s’atreveixen a pensar i proposar des de llocs poc habituals.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article