Oriol Puig: “Dir que tota l’Àfrica subsahariana vol venir a Europa és un discurs eurocèntric que les xifres desmenteixen”

L’investigador sobre migracions al Sahel ha participat al curs d’estiu de la Unipau per parlar de les migracions internes i les polítiques per dificultar el trànsit de persones

per Jordi Pascual Mollá

Drets

Oriol Puig al curs d'estiu de la Unipau
Oriol Puig al curs d'estiu de la Unipau | Pau Vázquez - Unipau
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L’investigador sobre migracions al Sahel associat al CIDOB i membre de diversos grups d’estudi, a més de professor associat a la UAB i a la UOC especialitzat en migracions al Sahel, entre d’altres, Oriol Puig, ha participat al curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) per parlar de les migracions del Sahel. Aquesta regió, tot i ser part de la ruta de les migracions que van direcció a Europa, registra moltíssima més migracions internes que externes. Aquesta és una de les grans reivindicacions de Puig, que ha atès elCugatenc després de la conferència al curs d’estiu.

Al Sahel hi ha més migracions internes que cap a Europa però des d’Europa no es concep així.

– Dir que tota l’Àfrica subsahariana vol venir a Europa és un discurs eurocèntric que les xifres desmenteixen. El 75% de les migracions del sud del Sàhara són internes i el 25% restant es diversifica entre Amèrica, Europa i Àsia. A l’Àfrica occidental la diferència és encara major: un 90% de les migracions són internes i el 10% externes. Al Sahel les migracions generalment són cap al sud, cap a les potències regionals del Golf de Guinea.

Des de la segona meitat del segle XX han crescut les migracions a Algèria i a Líbia per part de persones que preveien quedar-se allà, no venir a Europa. La meva tesi doctoral es titula Libya Kaman Turaï, Líbia com Europa, perquè es concebia Líbia com una mena del Dorado africà. Això no treu que les persones negres siguin maltractades a aquests països, on hi ha una xenofòbia i un racisme creixents.

Tot i això, el tancament de fronteres entre els països del Sahel està marcat per la voluntat dels països del nord global.

– Bé, és un intent de tancament. És impossible tancar aquest tipus de fronteres poroses a un desert com el Sàhara. La Unió Europea intenta posar portes al camp però és una estratègia fallida. Tot i això, hi ha una obstaculització de les rutes migratòries que també afecta a les mobilitats internes. És un intent que té un efecte contraproduent per a les comunitats, que a una zona semiàrida majoritàriament són nòmades. Hi ha una voluntat de sedentarització que no s’acaba d’aconseguir. És una mirada neocolonial.

Quan la Unió Europa actua així no ho fa per obstaculitzar les migracions internes sinó les que venen a Europa.

– Completament. La limitació de la mobilitat interna és un efecte col·lateral que la Unió Europea no analitza. És una política ineficaç. La Unió Europea hauria de fer més cas als informes i als experts que clamen en contra de l’externalització de fronteres perquè no només vulnera drets humans sinó que a més és una mesura ineficaç.

Quan s’obstaculitzen les mobilitats internes, també hi ha poblacions que cada vegada tenen més dificultats per migrar als països veïns i acaben optant per venir a Europa. És a dir, les polítiques de la Unió Europea que pretenen aturar el flux migratori fan que algunes persones que mai s’havien plantejat venir a Europa ara s’ho plantegin. Per exemple, abans els nigerins gairebé no migraven a Europa. Ara tampoc ho fa gaire gent però hi ha persones que s’ho plantegen perquè els suposa les mateixes dificultats que anar a Costa d’Ivori o a Ghana.

Has denunciat que la cooperació internacional també cau en aquest intent de limitar la mobilitat mitjançant el Fons Fiduciari Emergència Àfrica.

– Aquest fons no pretén tancar fronteres però sí reduir els fluxos. La cimera de la Valletta al 2015 va institucionalitzar la voluntat política de la Unió Europea d’obstaculitzar els fluxos migratoris de l’Àfrica subsahariana cap a Europa. Llavors es va posar en marxa el fons, que pretén invertir als països en origen i en trànsit perquè les persones no vinguin. És un relat comprable per tot l’arc ideològic europeu perquè es té una mirada economicista de la migració. És un argument fal·laç perquè la qüestió material és només un dels motius de les migracions però n’hi ha molts més.

De fet, a més desenvolupament hi ha més migracions a curt i mig termini. Quan tens més diners i formació, tens més possibilitats de viatjar. És a dir, les migracions necessiten recursos i per això la població del Níger, el país més empobrit del món, gairebé no migra.

Puig destaca que el percentatge de migracions africanes que tenen Europa com a destí és mínim | Pau Vázquez - Unipau

A la conferència has dit que la Policia Nacional espanyola participa directament a programes per limitar les migracions. Quina és la implicació directa dels organismes d’estats europeus en aquestes iniciatives?

– Els serveis d’intel·ligència espanyols també estan molt presents al Sahel. També hi ha projectes i programes de la Guàrdia Civil, a Mauritània sobretot, esdevenint un dels principals estats encarregat de l’externalització de fronteres. Es fa mitjançant acords bilaterals entre els estats. A Mauritània, els Grups d’Acció Ràpida (GAR), que es van encarregar de la batalla contra ETA al País Basc, participen en projectes de securitització i de lluita directa contra la migració.

Ho fan sota el precepte d’aturar les màfies, que és un concepte imprecís perquè hi cap tot. Al Sahel no podem parlar de màfies sinó d’estructures poc organitzades i de dinàmiques de persones migrants que intenten avançar a través de les rutes. Al Sahel no hi ha una organització jeràrquica consolidada que opera com una màfia.

Tot sovint són dinàmiques superficials. De vegades són exmigrants que no han aconseguit avançar en la migració i intenten conduir els seus companys d’un lloc a un altre per treure’n rèdit econòmic. És molt dur considerar que això és una màfia. A més, si ho fem, caiem en el relat que vol el govern, que diu que tot és culpa de les màfies com una forma de desresponsabilitzar-se i criminalitzar la migració.

Sota aquesta perspectiva, la gent que va agafar el cotxe i va anar a la frontera d’Ucraïna per recollir persones migrades, podria ser una màfia?

– Tot podria ser-ho. Els governs ho utilitzen per etiquetar tot el que no poden controlar. En anglès ho tenen més ben diferenciat: smmuggling, que suposa una voluntat expressa de les persones que migren,i trafficking. Generalment hi ha la voluntat d’accedir als serveis de les malanomenades màfies per part de les persones que migren. Hi han d’accedir perquè cada vegada la migració s’ha de fer de forma més clandestina per les polítiques existents.

Has criticat que la Unió Europea finança investigacions que critiquen la seva política fronterera i, en canvi, segueix securititzant les fronteres. Què es pot fer per canviar la mirada?

– Els investigadors, periodistes i militants hem de ser oberts de mires per ampliar el focus més enllà de la frontera sud, on s’hi ha de seguir per tenir la radiografia completa. Hem d’intentar canviar les narratives davant d’uns discursos oficials que estan molt ben construïts. Això passa per desconstruir l’eurocentrisme i qüestionar paradigmes. És molt complicat trencar el discurs hegemònic des d’un discurs que explica la complexitat.

I certament, la Unió Europea finança projectes que després obvia. Per què ho fa? És una bona pregunta. Té molts investigadors que es mostren crítics amb la política migratòria europea i, en canvi, no fa servir aquesta massa crítica. Els investigadors ho denunciem i demanem a la Unió Europea que atengui els resultats de les seves investigacions. També és veritat que comencen a obrir línies d’investigació amb finançament europeu que parteixen d’una lògica més securititzadora.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article