L’Stanbrook rescata 3.000 refugiats espanyols a la plaça Magí Bartralot

Les Lectures a la Fresca fan un exercici de memòria històrica amb la representació del rescat dels republicans espanyols atrapats al port d’Alacant a les darreries de la Guerra Civil

per Jordi Pascual Mollá

Cultura

Representació d'Stanbrook a la plaça Magí Bartralot
Representació d'Stanbrook a la plaça Magí Bartralot | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El vaixell carboner britànic Stanbrook va salvar milers de persones que fugien del franquisme que era a punt de vèncer la Guerra Civil al port d’Alacant, el darrer port lliure de l’Estat, un dels fets més significatius del final del conflicte bèl·lic al País Valencià. Alacant, una ciutat resistent quan la República ja no tenia res a fer, va ser assetjada pels sublevats amb escenes de pànic com el sagnant bombardeig al mercat.

Actualment hi ha mostres de record d’aquell temps de motors dels Savoia italians i d’una fugida que va ser possible gràcies a la valentia d’un capità que va decidir posar el seu vaixell al servei de la vida dels republicans que fugien. A pocs metres de l’Esplanada, el passeig més icònic de la ciutat, i de la Casa Carbonell, un dels edificis modernistes més simbòlics, actualment llueix una placa en homenatge al capità d’aquell vaixell, el senyor Dickson, que va poder portar fins a Orà (Algèria) 3.000 refugiats republicans.

Aquest homenatge ha arribat a Sant Cugat en forma de representació d’Stanbrook, una odissea de la Guerra Civil, una adaptació teatral d’aquell esdeveniment històric a càrrec d’Ignasi Roda en el marc de les Lectures a la Fresca. Com és habitual en les representacions dirigides per Roda, la música ha estat ben present, aquesta vegada en forma de cor, amb els integrants del cor de Pedra i Sang sota la direcció d’Albert Santiago, mentre a la pantalla del fons de l’escenari s’han projectat imatges històriques de l’Stanbrook i altres símbols de la Gerra Civil a Alacant, com el diari Liberación.

Aquesta representació de les Lectures a la Fresca ha tornat al model més similar a una lectura, amb menys interpretació que a la primera de les obres d’aquest cicle dedicat a la guerra, una resposta evident al conflicte bèl·lic a Ucraïna. Pere Codó, Montse Delgado, Sònia Guimerà, Nil Roda i Montse Serra han estat els protagonistes, llegint el text de diversos personatges –canviants en funció de l’emplaçament del vaixell–, custodiats pel cor situat en segona fila.

Però la representació no només s’ha centrat en els esdeveniment de la ciutat valenciana sinó que ha seguit el trajecte d’aquells 3.000 refugiats fins a Orà, on finalment molts d’ells també es van veure obligats a fer treballs forçats o allistar-se a la legió francesa. L’obra també ha recordat que, després de la caiguda del darrer port republicà, la repressió es va estendre per tot el país, en el cas d’Alacant amb el camp de concentració d’Ametlers. Tot i que no era l’únic. Uns quants quilòmetres més al sud es trobava un altre dels més significatius, el d’Albatera.

Però de persones que fugen de les guerres encara en tenim. De refugiades, també. És per això que Roda ha tingut la sensibilitat d’afegir un petit cant que ha recordat totes les persones que fugen de la guerra en l’actualitat i que busquen refugi a altres països. I, entre el cant, l’Stanbrook del segle XXI: l’Open Arms. I una imatge icònica, la pastera travessant el mar fotografiada per Massimo Sestini, una de les guardonades al prestigiós premi de fotoperiodisme World Press Photo 2015.

La representació s’ha fet a la plaça Magí Bartralot, la plaça dels pintors, espai de l’Espai Lluís Ribas, artista amics dels Amics de Pedra i Sang, entitat organitzadora de les Lectures a la Fresca, que ha cedit el seu espai d’art perquè els actors es preparessin. Aquesta plaça ha esdevingut un símbol de les Lectures fins al nivell que, un cop transformat el Mesón, la presentació d’enguany es va fer a aquest emplaçament i no a la terrassa del restaurant com s’havia fet fins l’any passat.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article