Clausuren les Carpes Drinkking Lemon

L’empresa Reostat acumulava un deute de 4,5 milions d’euros de cànon per l’ús de terrenys municipals

per Jordi Pascual Mollá

Drets, Política

Execució del desnonament a les Carpes Drinkking Lemon
Execució del desnonament a les Carpes Drinkking Lemon | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Aquest dijous al matí s’ha produït el desnonament de les Carpes Drinkking Lemon de la carretera de Rubi pels impagaments de l’empresa Reostat SA a l’Ajuntament. Segons informen fonts municipals, l’empresa devia 4,5 milions d’euros en concepte de cànon per l’ús de terrenys municipals, un deute que es va començar a acumular l’any 2006.

Reostat, però, no és l’empresa que gestiona directament la discoteca ni tampoc la titular de la llicència d’activitats. Discolímpic, de la mateixa propietat, és la titular de la llicència i relloga l’espai a l’empresa Nitsab que, segons el seu administrador, Dani Pérez, no ha estat notificada en cap moment i ha sabut la notícia del desnonament poques hores abans de l’execució.

100 treballadors directes i indirectes, segons l’empresa

Això ha provocat que molts treballadors, prop d’un centenar entre directes i indirectes segons els propis treballadors i l’empresa, s’hagin vist abocats a l’atur gairebé d’un dia per l’altre. L’empresa ja havia preparat i anunciat les festes del proper cap de setmana i havia comprat tot el gènere. “Ens vam assabentar ahir i hem vingut per intentar que ajornin el llançament com a mínim una setmana”, explica Sergio Pereira, cambrer de la discoteca, “molts hi treballem compaginant-ho amb altres feines per poder pagar el lloguer, els consums, el cotxe...” Tot i això, no tenen previst emprendre una via legal ni sindical.

Qui sí que ha anunciat aquesta via, encara sense concreció, és el gerent de l’empresa subarrendada. Pérez considera que la no notificació del desnonament tot i ser una part afectada suposa una vulneració de drets en el marc del procediment judicial. L’empresari recorda que han estat al corrent de pagaments en tot moment i que l’impagament és de Reostat amb l’Ajuntament: “No ens volien aquí i ho han fet perquè marxem”.

Els treballadors han protestat durant l'execució del desnonament | Jordi Pascual Mollá

La Federació Catalana d’Associacions d’Activitats de Restauració i Musicals (FECASARM), la patronal catalana de l’oci nocturn, és l’encarregada de portar la vessant judicial d’aquest cas per a l’empresa Nitsab. L’advocat Joaquim Boadas, secretari general de FECASARM, defensa que l’Ajuntament tenia constància de l’activitat subarrendada i que, per tant, tots els passos s’haurien d’haver notificat a l’empresa. “Quan ens vam assabentar, vam presentar diversos documents al jutjat dient que no teníem coneixement del desnonament i que l’Ajuntament sabia que exercíem l’activitat”, argumenta, esperant que un recurs pugui declarar l’execució de la sentència nul·la de ple dret, “tot i això, el dany seria irreparable perquè hauríem perdut la temporada d’estiu”.

En aquest context, desenes de treballadors han acudit a les carpes aquest dijous al matí per pressionar la comitiva judicial i els representants de l’Ajuntament al crit de “volem treballar”. La concentració no ha servit per aturar l’execució ja que la comitiva judicial i els advocats de les parts s’han centrat a fer l’inventari per permetre que l’empresa accedeixi més endavant a recollir els objectes que no ha pogut retirar a temps. Finalment la Policia Local i els Mossos d’Esquadra els han tret del recinte sense cap incidència.

Una persona es queda sense casa

El desallotjament d’aquest dijous al matí ha tingut un altre efecte col·lateral. Anthoni, que vivia a la parcel·la com a vigilant i també treballava a la discoteca, s’ha quedat sense casa. Segons l’afectat feia més de sis anys que hi vivia i, per tant, aquest espai era el seu domicili. Això no s’ha tingut en compte al procés judicial ja que, segons l’alcaldessa, Mireia Ingla, l’Ajuntament no tenia constància d’aquesta situació. Tot i això, el govern pren el compromís d’estudiar el cas per, si s’escau, proporcionar una alternativa habitacional al jove.

Pérez, adminsitrador de Nitsab, diu que el jove no tenia cap contracte de lloguer amb la seva empresa perquè hi vivia abans que la subarrendessin: “Vam decidir mantenir-ho tot igual perquè ell també s’encarregava de controlar altres espais de la parcel·la sobre els quals no treballem”. Els treballadors també han explicat que el desnonament ha deixat sense espai de taller a un dels empleats.

Anthoni, el noi que vivia a les carpes, parlant amb dos agents de la Policia Local | Jordi Pascual Mollá

El procés judicial i el debat entre les parts

Segons ha explicat Ingla, el procés judicial va començar al 2010 pels impagaments del cànon per part de Reostat, l’empresa que té el conveni per l’ús dels terrenys. És per aquest motiu que el govern llavors capitanejat per Mercè Conesa (CiU) va emprendre la via judicial. Eduard Torres, advocat de Reostat i de Discolimpic, reconeix aquest deute però diu que l’Ajuntament no va acceptar cap contraproposta d’ús que servís per redefinir l’espai i eixugar el deute, amb propostes com un parc aquàtic o una zona de restauració.

“No hem arribat mai a cap acord amb l’Ajuntament perquè sembla que la voluntat municipal és resoldre la concessió administrativa”, apunta l’advocat, que considera que l’activitat estava consolidada i que l’endeutament s’ha produït com a conseqüència d’un canon que qualificava d’abusiu, “el govern té unes aspiracions urbanístiques legítimes per a aquesta zona”. Si bé, l’alcaldessa no s’ha pronunciat sobre el possible ús ni sobre el procés de participació per crear un nou barri a Ca n’Ametller, que abasta també aquests terrenys (16.000 metres quadrats).

El conveni es va signar al 2003 per un període de 40 anys com a conseqüència de la reorganització de l’antiga discoteca Chic. L’advocat adverteix, per tant, que l’empresa té uns drets reconeguts en aquest sentit. Preguntada per aquest afer, Ingla defensa que els drets a reivindicar són els de l’Ajuntament després de 16 anys d’impagaments del cànon. L’alcaldessa no s’ha pronunciat sobre la llicència d’activitats que encara és vigent en mans de Discolimpic.

Mireia Ingla ha atès els mitjans al final de l'execució del desnonament | Albert Canalejo - Ajuntament de Sant Cugat

El govern celebra l’execució de la sentència

Ingla ha fet una valoració eminentment positiva del desnonament d’aquest dijous: “Després de 16 anys de no pagar el cànon acordat i d’un procediment judicial, l’Ajuntament recupera aquest espai municipal i es tanca una discoteca que ha comportat molts problemes de soroll, seguretat i civisme. Sant Cugat guanya un espai i ara estudiarem i valorarem quins són els millors usos que li podrem donar”.

Davant de les queixes de les empreses afectades, Ingla ha dit que “l’única mala fe és d’una empresa que no ho ha comunicat als treballadors i que ha publicitat les entrades d’aquest cap de setmana”. És per això que ha anunciat el preparatiu d’un desplegament policial a l’entorn de la discoteca per evitar problemes i aglomeracions de les persones que no s’hagin assabentat del tancament del recinte. No ha entrat a valorar el possible recurs de l’empresa subarrendada ni les contraofertes explicades per l’advocat de Reostat.

L’alcaldessa ha posat l’accent també en les problemàtiques derivades de l’oci nocturn i, especialment a aquest espai, on, entre d’altres, l’octubre passat va haver una allau humana amb sis persones ferides. Preguntada per aquest diari, no ha concretat si Sant Cugat té els espais d’oci nocturn suficients per absorbir totes les persones que acudien a l’espai clausurat.

Un desenvolupament urbanístic per fer habitatge?

Al rerefons de tot plegat, tal com ha apuntat Torres, hi ha la possibilitat de canviar els usos del sòl en el marc de la creació de l’anomenat ecobarri de Ca n’Ametller. Aquesta operació, que tot just es troba en fase de participació ciutadana, preveu aconseguir que més d’un 50% dels habitatges que es construeixin siguin de protecció oficial. Tot i que en un primer moment no es va anunciar el nombre total, el Pla d’Habitatge Assequible presentat inicialment al desembre contempla uns 2.000 habitatges.

Ingla no ha concretat si el desnonament també respon a aquesta voluntat que, en qualsevol cas, precisarà d’una modificació del Pla General Metropolità (PGM) i posteriorment d’un o més plans parcials. La tramitació també es podria fer amb un document únic, un Pla Director Urbanístic que el tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch, per ara ha descartat.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article