Lluitant al Sàhara amb el cos i les paraules per combatre una ocupació militar i la desídia internacional

Aminatou Haidar o Sultana Khaya, entre moltíssimes activistes més, són mostra de la resistència sahrauí a l’ocupació marroquina

per Joan Cabasés Vega, Andrea López-Tomàs

Drets, Política

Manifestants que fan suport al moviment d’independència del Front Polisari participen d’una protesta a Tuníssia amb una pancarta amb el missatge “Totes per Palestina, totes pel Sàhara Occidnetal”
Manifestants que fan suport al moviment d’independència del Front Polisari participen d’una protesta a Tuníssia amb una pancarta amb el missatge “Totes per Palestina, totes pel Sàhara Occidnetal” | AFP
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Aquest article forma part d’una col·laboració entre elCugatenc i zaura podcast, un projecte periodístic sobre les lluites socials que tenen lloc a l’Orient Mitjà produït des de Beirut per les periodistes santcugatenques Andrea López-Tomàs i Joan Cabasés Vega.

FINESTRA AL MÓN. El cos i les paraules com a armes de guerra. Contra una ocupació militar de desenes d'anys i contra la desídia internacional, reben cops per defensar el territori de la invasió estrangera i ofereixen les seves paraules com a lideratge involuntari entre la seva comunitat.

Gairebé mig segle després que el Marroc s'apoderés il·legalment de bona part del Sàhara Occidental, el món continua parlant d'aquesta causa injusta gràcies a la lluita de dones com Aminatou Haidar o Sultana Khaya, entre moltíssimes més. Són la cara de la resistència civil i pacífica que moltes sahrauís plantegen contra l'ocupació militar marroquina, i són un motiu de vergonya per a les inversions milionàries amb què el rei marroquí Mohammad VI, i abans el seu pare Hassan II, intenten reprimir i dominar la població i el territori sahrauí.

“Qui reivindica els drets humans al territori ocupat pel Marroc s'enfronta a la presó i al setge policial”, relata Haidar en declaracions a /zaura/: “La família ho pateix amb nosaltres. Algunes han estat deportades al Marroc, que ni tan sols és la seva terra, i d'altres han perdut la feina, com jo”, lamenta la reconeguda activista. La ferotge repressió marroquina a què s'enfronten no deixa respir. Rabat té sobre el terreny 100.000 policies i soldats encarregats d'eliminar qualsevol intent de manifestació, o d'aturar a qualsevol que s'expressi de manera contrària a l'ocupació.

Hi ha desenes d'activistes amb penes de 25 anys o en cadena perpètua per haver-se atrevit a protestar als carrers de l'Al-Aaiun, la ciutat més important del Sàhara amb gairebé 200.000 habitants. Hi ha ciutadanes patint anys de presó per haver mostrat una bandera sahrauí. La mateixa bandera que, malgrat tot, Sultana Khaya puja cada dia al seu terrat.

Khaya va decidir tornar al Bojador, la seva ciutat al Sàhara Occidental, per estar a prop de la seva gent quan el novembre del 2020 es va trencar l'alto el foc. El Marroc i el Front Polisario havien mantingut una pau tensa des del 1991, l'any en què l'ONU va anunciar un referèndum d'autodeterminació que mai no arribaria. En arribar a Bojador, Khaya es va trobar un contingent de les forces d'ocupació marroquines, que l'esperaven. Se la van endur, la van assetjar, i la van tancar a casa seva obligant-la a fer arrest domiciliari durant més d'un any i mig.

Durant aquest temps, Khaya denuncia que li han tallat la llum de casa, que les forces marroquines les han violat múltiples vegades a ella, a la seva germana i a la seva mare, i que les han enverinat la casa perquè emmalalteixin sense atenció mèdica. En una de les agressions la van deixar sense visió a l'ull esquerre. En una altra, li van omplir el braç de blaus. A les que intentaven alliberar-la també les apallissaven. Quan Haidar i altres activistes s'acostaven al domicili per intentar trencar el setge, les forces ocupants es llançaven contra elles. A Haidar li van desplaçar diverses vèrtebres de la columna vertebral i ha hagut de ser intervinguda quirúrgicament.

Però Khaya, que aquest mes de juny va aconseguir sortir de l'arrest, sempre va continuar protestant a través de cada esquerda. Pujava cada dia al terrat amb banderes sahrauís, passant a través d'un forat que ella mateixa va fer a la paret per esquivar la porta que les forces ocupants havien soldat des de fora. També baixava sovint al carrer, des d'on llançava alguna consigna de protesta fins que de seguida la detenien de nou els policies de paisà que assetjaven el seu domicili.

I a internet, on Khaya es feia més forta, penjava vídeos i concedia entrevistes per denunciar la seva situació i la del tot el seu país. “Sí, realment tinc esperança!”, contestava en una d’elles. “Crec que el silenci de la comunitat internacional no durarà per sempre”, concloïa Khaya optimista.

La tenacitat de dones com Haidar i Khaya trunca els plans del monarca multimilionari Mohammad VI, que les observa en directe des del tron. Serveixi com a exemple el que va passar el setembre de 2020. Elles dues, juntament amb altres persones, van crear la Instància Sahrauí Contra l'Ocupació Marroquina (ISACOM), un grup defensor dels drets humans que reivindica que s'apliqui la legalitat internacional al territori sahrauí, i que pretén donar veu a la ciutadania.

Haidar explica que "només 9 dies després de la formació de l'organització, el mateix rei del Marroc va anunciar que investigaria la constitució del grup". “Va assegurar que l’entitat atemptava contra la integritat territorial del Marroc i que en perseguiria les fundadores”, recorda la sahrauí. El llarg arrest domiciliari contra Khaya es pot interpretar com un càstig per la creació del grup. Va ser precisament al mes següent de la seva creació, coincidint amb el retorn de l'activista a Bojador, quan la van tancar a casa seva.

"Els sahrauís no acceptaran cap solució al conflicte que no sigui un referèndum que respecti el seu dret a l'autodeterminació", explica convençuda Haidar, que afegeix que prefereixen viure sense pàtria que ser marroquines. Li canvia la veu quan assegura que no és capaç d'imaginar-se un Sàhara marroquí, i reivindica que el Marroc no ha tingut mai sobirania sobre el territori. “Com tots els pobles, tenim tot el dret del món de tenir la nostra pàtria”, defensa amb fermesa. Haidar i Khaya ho continuaran lluitant. Amb el cos i les paraules.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article