Roger Roca: “El Victòria dels Àngels és un conservatori jove i per als joves”

El conservatori celebra enguany el desè aniversari tot i que en fa gairebé 45 que va sorgir com a escola de música

per Clàudia Arrufat Serrano

Cultura

Roger Roca al concert de celebració del 10è aniversari del conservatori
Roger Roca al concert de celebració del 10è aniversari del conservatori | Ajuntament de Sant Cugat
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Aquest any, el conservatori Victòria dels Àngels de Sant Cugat ha celebrat el seu desè aniversari. La celebració va constar d’un gran esdeveniment, un concert en què hi van participar més de 100 músics i que va omplir el Teatre Auditori de la ciutat. Ja fa gairebé 45 anys que s’ensenya música a Victòria dels Àngels i enguany han volgut celebrar els 10 anys de conservatori de grau mitjà.

El director del centre, Roger Roca, ha parlat amb nosaltres per fer un balanç de quasi mig segle formant músics, 10 anys creant grans professionals i un èxit com el concert del passat 3 de maig.

Vau fer un concert que va tenir molt èxit. Sala plena i més d’un centenar de músics, com va anar l’esdeveniment?

– Va ser un esdeveniment molt bonic, un èxit en tots els sentits. Feia molt temps que esperàvem un concert gran al Teatre Auditori, ja que feia uns cursos que teníem dificultats a nivell d’aforament.

Quan fem concerts així volem posar l’alumne al centre, ens preguntem què vol l’alumne i què és el que necessita, a partir d’aquí construïm l’activitat en qüestió. Al cap i a la fi, la celebració dels 10 anys no deixa de ser una excusa per celebrar el fet que el nostre projecte continua viu i fort.

L’objectiu d’aquestes actuacions és congregar i donar força a l’alumne, que la seva activitat sigui reconeguda i pública per la ciutat. Això ens nodreix com a centre, són activitats positives a nivell social tant per nosaltres com per la població i per l’ajuntament, que és qui aposta pel conservatori.

45 anys fent música i 10 formant nous músics. Quina ha estat la trajectòria del conservatori?

– Bé, des del 77 som escola de música municipal i des del 88 es va convertir en conservatori de grau elemental. Després de la nova llei de la LOGSE van fer desaparèixer els graus elementals i només van deixar els de grau mig i superior, aleshores a partir del 2012 es va optar per oferir grau mig. Fa 10 anys d’aquesta última oficialització i per això ho vam celebrar.

Tens raó [riu], l’any vinent farà 45 anys que fem música.

Nova excusa per fer un altre gran concert a la ciutat.

– Als 45 potser seria apretar massa, no és fàcil preparar concerts així de multitudinaris cada any. A més, és interessant que hi hagi intervals de temps perquè tots els alumnes puguin gaudir de l’experiència. Podríem fer-ho més aviat pels 50 anys.

Concert de celebració dels 10 anys del conservatori | Ajuntament de Sant Cugat

Què ofereix i quin tipus de músic surt del conservatori Victòria dels Àngels?

– Les especialitats que oferim al conservatori són el quintet de vent, quartet de corda, piano, cant i percussió. Hi ha altres conservatoris que també ofereixen guitarra elèctrica, baix, bateria… Nosaltres oferim la part més clàssica. Això pel que considera al conservatori, la part d’escola de música és més comuna oferim tant modalitats modernes com clàssiques.

En termes generals, aquest centre és de tradició clàssica, estem en un registre de conservatori d’especialitats de música clàssica i contemporània. De totes maneres, en dir música clàssica, no vol dir que només toquem Beethoven sinó que també tractem un registre contemporani. També toquem música actual, començant pel músic Raimon Romaní que és compositor de música i director d’orquestra.

Quin és el grau/especialitat que té més èxit? Quin volum d’alumnat té?

– En nombre, el departament de piano. Som un centre en el qual el departament de piano ha tingut molta rellevància. Si considerem èxit en nombre de persones graduades, podríem dir piano, flauta travessera, cant o guitarra. N’entren molts de pianistes i tenim molts professors d’aquest instrument, cal considerar que a Sant Cugat pel tipus de teixit cultural i social el piano és un instrument bastant sol·licitat, alhora també és un dels més complicats en el grau professional.

Què diferencia el Conservatori Victòria dels Àngels a la resta de la xarxa de conservatoris de Catalunya?

– Podria dir que tot, ja que no hi ha res igual. Primer de tot cal destacar que és un conservatori d’una sola línia, bascula al voltant dels 100 estudiants anuals. Sabadell té 3 línies i Barcelona en té 4, hi ha conservatoris molt més grans pel que fa a nombre d’estudiants perquè tenen més línies autoritzades pel departament d’ensenyament.

Personalment, diria que som un conservatori jove i dels joves, d’una sola línia i on hi ha molt bon ambient, més que què ens diferencia és el que ens identifica. A més, el fet d’haver sigut prèviament un conservatori de grau elemental fa que conservi molta tradició, és un conservatori jove que conserva molta experiència.

També cal destacar la seva ubicació, ens trobem entre el Barcelonès i el Vallès, això fa que sigui un conservatori a tenir en compte geogràficament. Sant Cugat té una centralitat que agrupa persones de Barcelona, Cerdanyola, Castellbisbal, prop de Terrassa i Sabadell, és a dir, un centre neuràlgic de trobada entre diferents zones de la província. A més, a la ciutat hi ha molta tradició musical, la gent té ganes de formar-se i la música és un element demostradament enriquidor per l’aprenentatge, hi ha ganes de fer música i de compartir-la.

Com a director del conservatori, què creus que aporta la música a la societat actual?

– El millor de la música, com a fet artístic, és que no serveix de res. L’art no té cap utilitat a nivell material o ideològic, però, en canvi, està estretament lligat a la creativitat humana. Per a mi la música és una eina que proporciona creativitat a les persones, i que es desmarca del sentit més útil de la vida i per això es converteix en una cosa màgica. A més té el gran poder de ser compartida, els músics no són només els que fan la música sinó els que l’escolten, l’oient és tan músic com el que la produeix o la compon, músics ho som tots, ho som per naturalesa.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article