El col·lectiu SOS Bosc de Volpelleres, nascut arran de la modificació urbanística que ha de permetre fer l’escola la Mirada al bosc de Volpelleres, ha assolit la fita mínima de la campanya de micromecenatge per presentar un segon contenciós administratiu en contra d’aquest projecte. Després d’haver recorregut la modificació urbanística, ara presenten –i ja els han admès a tràmit– un recurs en contra de l’aprovació del projecte executiu. Mentre avancen els tràmits administratius per fer l’escola i resten a l’espera de la via judicial, fan tot el possible per conscienciar la ciutadania i pressionar els polítics per cercar un emplaçament alternatiu per al centre. En parlem amb Lurdes Marimon i Xavier Bona.

– Un cop assolit el mínim del micromecenatge, quins són els passos a seguir?

– Xavier Bona [XP]: En aquest moment tenim en curs tres recursos. L’inicial és de la modificació urbanística. És el més important i es troba al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Està basat en l’informe desfavorable de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental (OTAAA). La decisió de l’emplaçament va ser política perquè a nivell tècnic l’informe és totalment desfavorable i només es va presentar un paperet per dir que no hi ha alternatives sense cap informe tècnic que ho acrediti. És inaudit que la decisió ambiental depengui de l’Ajuntament només, més encara en el cas d’una escola en què ha de participar el Departament d’Educació.

– Però la modificació urbanística és competència de l’Ajuntament.

– XB: Sí però tenen informes ambientals contraris. Alhora, la Generalitat també va dir la seva, que és quan va sorgir l’informe de l’OTAAA. Podrien haver rectificat però no ho van fer perquè hi va haver una reunió entre polítics. També van desistir d’enviar a l’Oficina Antifrau la gestió de Damià Calvet com a exregidor d’Urbanisme.

– Vau presentar un recurs al Tribunal Català de Contractes que no vau guanyar.

– XB: Sí, aquest és el segon. Quan el vam presentar ja sabíem que no el guanyaríem però el vam fer amb la intenció de donar-nos temps per preparar el tercer recurs, al jutjat contenciós administratiu número 8 de Barcelona en contra de l’aprovació del projecte executiu per a la construcció de l’edifici de la Mirada.

– En un principi el volíeu sumar-ho a la primera causa i, quan no vos ho van acceptar, vau impulsar la campanya de micromecenatge per poder obrir una nova via judicial.

– XB: Hem tingut el marge de temps per presentar-ho independentment, sí. Tots els recursos costen diners. Comptem amb la col·laboració del grup d’advocats vinculat a DEPANA (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural), especialitzats en temes ambientals. Al darrer recurs hem demanat mesures cautelars, que és la forma que tenim d’aturar la destrucció irremeiable de la parcel·la i indirectament de la resta del bosc.

Pocs dies després d'haver fet aquesta entrevista però abans de publicar-la, el jutjat ha anunciat que rebutja les mesures cautelars, motiu pel qual els col·lectius ecologistes han dit que presentaran un recurs d'apel·lació en contra d'aquesta decisió.

– Al primer recurs també vau demanar mesures cautelars...

– XB: Però no eren útils perquè només afectava a la modificació, no a la construcció de l’edifici.

– Si s’haguessin acceptat les mesures cautelars i, per tant, la modificació no fos vigent, potser sí que s’hagués aturat la construcció de l’escola. No pots fer un equipament a una parcel·la que no només no està qualificada com a equipament sinó que, a més, és zona verda.

– XB: Però l’Ajuntament ja tenia el projecte aprovat i el podria tirar endavant. L’Ajuntament ha fet una fragmentació del contracte més enllà dels quatre lots del concurs perquè hi ha un projecte addicional de trasplantament i tala. La memòria d’aquest projecte es va adjudicar a dit i ara adjudicaran l’actuació. S’hi ha presentat una sola empresa. Això sí que ho ens han acceptat com a ampliació del primer recurs.

Alhora, també hem presentat un altre recurs al Tribunal Català de Contractes per aquesta licitació. En el tràmit de licitació d’aquest projecte l’Ajuntament no va informar que hi havia el recurs en marxa i, per tant, els contractistes no sabien que tenien un risc.

– Lurdes Marimon (LM): Aquest darrer sembla que és més defensable perquè no poden excloure l’Associació de Defensa i Estudi de la Natura (ADENC) com van fer a l’altre recurs al Tribunal Català de Contractes. En aquest cas, l’ADENC sí que és clarament una entitat interessada perquè entre els objectius té la defensa ambiental.

– Quan s’adjudicarà aquest contracte?

– XB: Sembla ser que és qüestió de dies i ens preocupa perquè no és la primera vegada que l’Ajuntament fa actuacions al bosc aprofitant l’agost. És el que van fer quan van instal·lar el ciment als camins. Això és el que volem evitar mentre es resolen les cautelars.

– Us heu reunit amb el govern arran de la presentació dels recursos?

– XB: Hem fet algunes reunions. A l’abril ens van convocar a una reunió amb el tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch, i amb el seu assessor, Oriol Cisteró. No hi va haver cap acta. Ens va servir per confirmar que hi ha alternatives viables però que l’Ajuntament tira endavant sense canviar res. Des d’aquesta no hi ha hagut més reunions.

– LM: A la darrera reunió de la taula d’emergència climàtica, vaig exposar la informació i vaig dir que les alternatives que vam presentar eren viables. La regidora de Sostenibilitat, Alba Gordó, va prendre el compromís de fer una nova reunió per parlar-ne. Va dir coses imprecises com que és un bosc de 20 anys o que l’escola només afecta el 5% del bosc. En qualsevol cas, encara no ens han convocat.

– El govern ha dit al darrer Ple que mai han dit que les altres ubicacions fossin viables i, a més, un dels arguments és que canviar el lloc suposaria un nou retard i un sobrecost.

– LM: Nosaltres vam prioritzar tornar a l’emplaçament original, al costat de l’institut. Ens vam reunir amb Protecció Civil per saber si era viable.

– XB: Ens van deixar clar que el canvi és una decisió política, com també ho va ser no demanar mesures de protecció addicionals com la cobertura de la via. L’Ajuntament no va presentar cap mesura addicional de protecció. Si ara hi ha un projecte de cobriment de vies associat a l’intercanviador entre Renfe i FGC, l’Ajuntament podria demanar una reavaluació. És viable perquè l’objectiu és que l’intercanviador es pugui fer abans del 2026, una obra a càrrec d’Adif. Tampoc s’ha facilitat la feina a Adif preparant un estudi de viabilitat des de Sant Cugat.

L’altra alternativa més interessant i fàcil és utilitzar la parcel·la que ara tenen reservada per a una futura residència d’avis, que no cal que sigui al mig de cap barri, al costat de l’emplaçament provisional amb mòduls. És una parcel·la que ja està qualificada d’equipaments, pot aprofitar la zona de l’aparcament existent i no perjudicaria als mòduls mentre es prepara. Només caldria fer un nou projecte, per 280.000 euros perquè ja direcció d’obres va a banda. A més, seria un projecte millor perquè es podria posar la pista esportiva al pati i no a la coberta, i aprofitar la coberta per posar plaques.

– Els infants porten des del 2016 als mòduls. Un nou emplaçament no suposaria més retard?

– LM: Bé, si s’accepten les mesures cautelars, el tràmit judicial pot suposar encara més retard.

– XB: L’escola no pot seguir en mòduls. Per això no entenem per què s’ha pres una requalificació que va retardar el projecte i, a més, suposava un sobrecost perquè calia fer de nou el projecte. No entenem per què les famílies van acceptar dos anys més de retard. Si s’accepten les mesures cautelars, el retard serà major i l’Ajuntament no tindrà més remei que estudiar les alternatives.

– Per tant, proposeu actualitzar el projecte per portar-lo a una altra parcel·la?

– XB: Que en facin un de nou, són dos mesos! A més, són 280.000 euros pel projecte. Les obres seran més barates que fer l’escola al mig del bosc perquè no cal talar, trasplantar ni ajustar el projecte a l’entorn boscós. Tot ho justifiquen amb el projecte pedagògic.

A més, una de les al·legacions de la Generalitat al projecte és que el projecte tenia un 40% més de superfície construïda de la necessària i, per tant, té més cost. Va en contra de les bones pràctiques en sostenibilitat perquè suposa tenir més emissions. L’Ajuntament va desistir del reaprofitament d’aigües pluvials perquè no es podia assegurar el tractament per reutilitzar-les. Tot el que diuen són mitges veritats perquè un projecte nou seria més sostenible i econòmic.

– LM: És que fer-la al bosc són dos milions d’euros més! Es preveu trasplantament, zona antiincendis, estructura de fusta... La resposta de Duch va ser que a les empreses no els hi interessava perquè era com oferir un Porsche i acabar donant un altre cotxe. No interessa un estalvi per a l’Ajuntament?!

– Canviar l’estructura de fusta per un altre material també es podria fer a la parcel·la del bosc...

– XB: Que l’edificació sigui de fusta reutilitzada em sembla perfecte. I si és més car, es paga. És així per protegir el clima. El que no m’agrada, en canvi, és que no s’utilitzi la coberta per tenir plaques fotovoltaiques, que no es reaprofiti l’aigua de pluja... Al projecte actual es preveu reaprofitar una part de la fusta talada però és molt difícil perquè no és el tipus de fusta més apropiada. És una forma de quedar bé de cara a la galeria.

– Només queda la via judicial, doncs?

– XB: Bé, nosaltres volem que el govern escolti els ciutadans per avaluar de veritat una alternativa viable perquè serà necessària. Serà beneficiosa i útil no només per l’escola sinó per al conjunt de la ciutadania.