L’Ajuntament punxa en els ingressos vinculats a la construcció mentre segueix incrementant la recaptació d’IBI

Al 2021 el govern va recaptar menys diners dels pressupostats però va aconseguir fer superàvit

per Jordi Pascual Mollá

Economia

Els ingressos vinculats a la construcció van tenir un creixement exponencial a partir del 2016
Els ingressos vinculats a la construcció van tenir un creixement exponencial a partir del 2016 | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Els ingressos de l’Ajuntament per l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) van caure al 2021 (2,9 milions d’euros) amb la pitjor recaptació des del 2015 (1 milió). No només suposa la consolidació de la davallada que es va iniciar al 2019 després del màxim històric del 2018 (6,2 milions) sinó que suposa un daltabaix a les previsions que el govern tripartit havia fet a al pressupost aprovat definitivament al maig del 2021, on es preveia una recaptació per ICIO de 4,7 milions d’euros. Tot i la davallada, al 2022 s’ha pressupostat de nou 4,7 milions de recaptació d’ICIO.

No és l’únic ingrés vinculat a la construcció i al sector immobiliari que manté una tendència a la baixa. La recaptació per llicències urbanístiques va tornar a nivells del 2016 amb 1,3 milions d’euros després de dos anys consecutius de baixada. També en aquesta partida l’Ajuntament havia previst més ingrés: 2 milions d’euros. Al 2022 s’ha fixat en 1,3 milions. Cal tenir en compte, a més, que Sant Cugat és el municipi català que més triga a atorgar aquestes llicències, el que ha generat una onada d’indignació i la creació d’un pla per agilitzar l’atorgament de llicències que hores d’ara no ha tingut resultats.

També les plusvàlues (l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, IIVTNU), l’impost que es paga quan es ven o es dena un immoble urbà, registra una davallada tot i que molt petita, el que suposa gairebé un estancament dels ingressos. De fet, el govern havia previst un ingrés de 16,7 milions d’euros i finalment n’ha recaptat 17. Al 2022 s’han previst 16,35 milions.

De l’IIVTNU cal tenir en compte dos aspectes. D’una banda, és la sentència del 2021 que, basant-se en sentències anteriors, obliga a recalcular l’impost si no hi ha hagut un increment real del valor dels terrenys. Això va obligar el govern estatal a estudiar un nou sistema de càlcul presentat a finals del 2021 i, per tant, amb impacte sobre el 2022 –l’abast real no es coneixerà fins que es liquidi el pressupost vigent. El tinent d’alcaldia d’Hisenda, Pere Soler, no preveu un daltabaix perquè preveien un increment de la recaptació –tot i l’estancament del 2021– i compten amb ajuts extraordinaris de l’Estat.

D’altra, l’IIVTNU va estar afectat al 2016 per l’aprovació de la reducció de la base liquidable en un 18%, afectant tant a l’IIVTNU com a l’Impost sobre Béns Immobles (IBI). La davallada de recaptació es va fer evident en tots dos impostos tot i que, com va explicar aquest diari, els ingressos vinculats a la construcció van compensar la davallada de la recaptació. Les plusvàlues no han arribat mai als nivells del 2015 –l’any previ a la reducció– mentre l’IBI s’hi apropa any a any, al 2021 a només un milió d’euros de la recaptació d’ara fa set anys. Al pressupost del 2022 es preveu superar de nou els 50 milions d’euros de recaptació d’IBI.

L’IBI, la principal font de recaptació directa de l’Ajuntament segueix la tendència a l’alça, una evolució que inevitablement va en paral·lel al creixement poblacional de la ciutat, que al 2021 se situava en 94.012 habitats, un creixement exponencial marcat per un saldo migratori positiu que situa Sant Cugat com la ciutat que més creix a Catalunya, segons la taxa bruta de creixement recollida a l’Institut d’Estadística de Catalunya.

No és l’únic impost que manté un creixement continuat. També l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), que paguen les empreses que facturen més d’un milió d’euros anuals –estan exemptes durant els dos primers anys d’activitat–, registra un increment continuat i al 2021, per primera vegada, va superar la xifra de 5 milions d’euros. És una recaptació significativa no només per l’increment continuat sinó també perquè el govern havia pressupostat ingressar 4,8 milions d’euros. Al 2022 s’han previst 5,1 milions.

Un context econòmic inestable i una recaptació més baixa que la prevista

Totes aquestes dades s’extreuen de la liquidació del pressupost del 2021, aprovada al Ple de març però encara no feta pública als espais de transparència del web municipal. elCugatenc ha tingut accés al document i ha fet l’anàlisi dels ingressos que elabora anualment per fer seguiment de les tendències. Aquest any, però, la liquidació no incorpora les entitats bancàries amb qui l’Ajuntament té préstecs.

Amb la liquidació d’aquest 2021 s’evidencia que la recuperació dels ingressos de construcció i mercat immobiliari (ICIO, llicències i plusvàlues) del 2016 va tenir un primer moment d’eclosió i una posterior davallada de recaptació que no arriba als nivells més durs de la crisi iniciada al 2008. Caldrà esperar a la liquidació del 2022 i del 2023 per veure si la davallada dels dos darrers anys ha estat marcada per les limitacions de l’administració local per la pandèmia.

És possible que els exercicis postpandèmics tinguin una recuperació dels ingressos vinculats a la construcció però també que es mantingui la tendència a la baixa, agreujada o no per una situació econòmica inestable marcada per la inflació i l’encariment de les matèries primeres, un context econòmic global que pot tenir afectacions greus sobre algunes de les principals fonts d’ingressos de l’Ajuntament.

Cal tenir en compte que els impostos analitzats a aquest article (IBI, plusvàlues, IAE, ICIO i llicències urbanístiques) representen més d’un 50% dels ingressos que l’Ajuntament va tenir al 2021. En termes globals, la liquidació suposa una davallada d’ingressos respecte al pressupost inicial, passant de 152 milions d’euros pressupostats a prop de 140 milions. Tot i la davallada de la recaptació, durant l’exercici es van aplicar diverses modificacions pressupostàries que suposaven incrementar la previsió d’ingressos a 211 milions.

Un resultat positiu posat en dubte per l’oposició

El govern tampoc va executar totes les despeses previstes i va aconseguir un resultat pressupostari de l’exercici positiu de 2,7 milions d’euros. Aquesta ha estat, precisament, una de les crítiques de l’oposició (Junts per Sant Cugat i Ciutadans), que a la liquidació del març van dir que el tripartit no havia ajustat el pressupost als condicionants de la Covid-19 i que, amb l’ús del romanent de tresoreria desbloquejat, no s’hauria d’haver fet un resultat positiu i, fins i tot, es podria haver assolit un resultat negatiu finançant la despesa extraordinària per la pandèmia amb el romanent acumulat.

El govern, però, ha defensat en tot moment la seva aposta econòmica davant la pandèmia, tant per la reducció de taxes –275.262,30 euros que s’han deixat d’ingressar, segons la dada facilitada pel govern al darrer Ple ordinari– com pel paquet de mesures –generals i econòmiques–, el grau d’execució del qual encara no s’ha fet públic. Cal tenir en compte que en els mesos més durs de la pandèmia es van contractar desenes de serveis mitjançant un mecanisme d’emergència que permetia fer adjudicacions a dit, amb més d’un milió d’euros de pagaments mitjançant aquesta fórmula.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article