Raimon Roda: “La Torre Negra ha de ser una porta d’entrada a Collserola? Pot ser una finestra des d’on mirar”

El gerent del Parc Natural de Collserola té el repte de gestionar un massís condicionat pel canvi climàtic

per Jordi Pascual Mollá

Ecologia

Raimon Roda és el gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
Raimon Roda és el gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, Raimon Roda, té el repte d’implementar el pla especial de protecció del massís (PEPNat) aprovat fa un any i de fer front a un canvi climàtic que provoca un estrès hídric al bosc i incrementa el risc i la virulència dels incendis. Atén elCugatenc per tractar alguns dels reptes del Parc Natural.

L’estiu passat el Consorci advertia que el bosc estava molt sec i que fins i tot s’havia assecat l’aigua de la riera de Vallvidrera i del pantà de Can Borrell. Quina és la situació enguany?

– És un moment delicat per parlar de sequera en relació amb els incendis perquè la prevenció es fa durant la resta de l’any. Després d’un any de sequera, poques pluges i altes temperatures seguim tenint un bosc estressat i sec. En global estem més ben preparats pel que fa a prevenció dels incendis però també és cert que els incendis actuals són diferents als de dècades enrere. Ara ja portem 10 dies en nivell Alfa 3 de risc d’incendi [l’entrevista es va fer el 20 de juliol]. No és que ho descobrim ara però cada cop hi ha més consciència.

El canvi climàtic obliga el bosc a regenerar-se i adaptar-se a les noves condicions climàtiques. S’està donant aquest procés o Collserola té tanta massa forestal antiga que no deixa espai al nou bosc?

– Marc Castellnou, cap del Grup d’Actuació Forestal (GRAF), diu que un bosc és com una universitat: no pot entrar un nou catedràtic fins que no marxa un d’anterior. La natura normalment fa lloc al bosc amb episodis traumàtics com un incendi, una nevada, una ventada... Els pins que van néixer de l’abandonament forestal ara cauen per aquests episodis. Per tant, sí que hi ha un canvi al bosc. Ara bé, la qüestió és a quina velocitat i com l’acompanyem. Es tracta de fer anar més de pressa els canvis. Podem acompanyar el procés amb treballs forestals, gestió, fomentant el mosaic agroforestal...

Tot i això, el canvi climàtic encara no es nota pel que fa a les espècies existents al territori. Els mamífers i les aus no han experimentat cap tipus de canvi que puguem imputar al canvi climàtic. Sí que hi ha alteracions de comportament i de demografia d’algunes espècies en base al canvi global: si el bosc es tanca, si hi ha pressió humana, si hi ha més o menys activitat agrícola...

En una entrevista a aquest mitjà, la presidenta de l’Associació de Veïns i Propietaris de les Planes es mostrava molt preocupada per la periodicitat de la neteja de franges per part de l’Ajuntament. Com és la relació amb els ens locals?

– Els responsables de mantenir les franges de protecció són els veïns i, si no ho fan, actuen els ajuntaments. A Collserola només el de Barcelona té un conveni amb el Parc per fer-ho. La resta d’ajuntaments actuen amb personal propi o fent contractes per al seu municipi. Les franges estan marcades per decret.

Entenc la percepció dels veïns però si la neteja de franges és un cop l’any o cada dos anys depèn de cada espai, del tipus de vegetació, de la planificació... Si tallem molts arbres i deixem el sòl nu podem tenir un problema d’erosió i a l’any següent hi haurà una brolla molt alta. Potser no cal que es talli tant i podem fomentar que hi hagi ombra perquè el sotabosc no creixi tant.

A més, són treballs que no es poden fer des del març fins a l’octubre per afavorir la nidificació i minimitzar el risc d’incendi. Els treballs sobre matollars es fan a principis d’any i el treball sobre l’arbrat a la tardor. Per tant, és possible que algú al mes de juny tingui la sensació que ningú hi ha treballat des de fa mesos. Alhora, hi ha zones on es deixen les restes vegetals perquè el bosc les incorpori, el que es pot percebre com una deixadesa. Es tracta de tenir una perspectiva temporal, no la foto del moment de la sega.

Quan hi ha un risc d’incendi elevat, es limita l’accés. Com es controla?

– En el cas d’Alfa 3 hi ha unes mesures genèriques i els agents rurals poden decidir tancar un massís, prohibir-ne la circulació. En canvi, no podem tallar carreteres ni camins sense un decret dels ajuntaments. Cal tenir en compte que l’accés motoritzat a Collserola està molt limitat durant tot l’any. L’accés de vianants és més complex perquè és impossible tancar tots els corriols.

Collserola Paisatge Viu exigeix la creació de plans d’autoprotecció per als barris que no en tenen. L’Ajuntament ha pres el compromís de crear-los.

– En alguns casos no hi ha plans de protecció i n’hi ha d’altres que sí però el veïnat no els coneix. A Barcelona, per exemple, existeix el pla però hi ha queixa per falta de coneixement, per falta d’informació o per no haver-se fet simulacres. El mateix passa amb el programa de franges de protecció, obligatori des dels anys 90. Per sort, durant els darrers anys s’ha guanyat consciència.

La sort de Collserola és que som un Consorci, una bona figura de govern que permet que ens repartim les responsabilitats. Els plans d’autoprotecció són clarament una responsabilitat dels ajuntaments.

El canvi climàtic ha provocat que Collserola estigui més seca i amb el bosc estressat tot i que encara no ha provat un canvi d'espècies | Jordi Pascual Mollá

Per prevenir els incendis de sisena generació, una de les propostes del PEPNat és crear un mosaic agroforestal. Hi ha el programa Alimentem Collserola com a pas previ. Ha aconseguit unir i fer créixer les iniciatives agroecològiques existents però non’han nascut de noves. Per què?

– No tenim gaire superfície disponible i hi ha productors que ja els agradaria tenir-ne més. Actualment són 25 iniciatives d’agricultura al massís que necessiten millors condicions del sòl i més terreny. Els primers anys d’Alimentem Collserola havien de cohesionar el sector, incentivar-lo, assessorar-lo... Una de les grans apostes és el contracte agrari, que comença aquest any. Ha de permetre consolidar les empreses existents i potser pot servir per aconseguir nous productors.

Pel que fa al contracte agrari, la pagesia critica la lentitud en la implementació de la proposta.

– Els processos participatius són lents i topen amb la manera de fer de l’administració. La idea inicial era fer una prova pilot l’any passat. Amb el canvi de gerència, vam decidir no fer cap prova pilot i incorporar-ho com a subvenció pròpia del Consorci, és a dir, amb pressupost propi. Es preveuen 75.000 euros per al 2022, 75.000 més per al 2023 i 125.000 euros per al 2024.

Inicialment es preveien menys fons l’any d’arrencada.

– Sí perquè era com funcionava la prova pilot, que no permetia la participació de tota la pagesia. Hem decidit impulsar-ho per complet i mobilitzar recursos propis. Es preveu incrementar la partida al tercer any per poder reconèixer més serveis prestats per la pagesia i arribar també a les possibles noves iniciatives agrícoles que sorgeixin.

Per què vas decidir canviar el rumb?

– Perquè la gestió d’un espai natural protegit ha de passar per la relació amb el privat. Per ara no hem previst una línia d’ajuts per a la gestió forestal però hem de tenir en ment com ens relacionem amb els actors i com invertim al territori.

La pagesia esperava que l’ajut per instal·lar tanques cinegètiques anés al marge del contracte agrari. Per què s’hi ha inclòs?

– Tot i que formen part de la mateixa convocatòria, és una línia separada. Tenen raó perquè el contracte agrari pretén reconèixer els serveis ecosistèmics. Alhora, no som l’única administració actuant al territori i alguns ajuntaments i la Generalitat tenen ajuts específics per als tancaments cinegètics. Hem d’anar amb cura per complementar ajuts i no suplir-los.

La Rural de Collserola denuncia que no poden accedir als ajuts del Departament d’Agricultura de la Generalitat.

– Depèn. És cert que hi ha ajuts per a espais rurals que tenen unes condicions que no compleix l’àrea metropolitana. Ara bé, n’hi ha d’altres que sí, en tot cas el problema és si compleixen els mínims fixats a la convocatòria.

El PEPNat fa un càlcul d’hectàrees agrícoles existents i les que es podrien recuperar. A quines zones es pot recuperar l’activitat agrícola?

– El document no ho limita però no permet carregar-se hàbitats de la Xarxa Natura 2000 ni les Reserves Naturals. Un dels primers passos és donar ús als espais agrícoles existents però que no tenen activitat, com s’ha fet a Can Farriol o Can Monmany. Alhora, això es relaciona amb els Perímetres de Protecció Prioritària (PPP) per a la prevenció de grans incendis, on es preveu que algunes zones estratègiques coincideixin amb zones agrícoles. A les peces agrícoles públiques s’ha de fomentar la recuperació de l’activitat agrícola.

És un repte pressupostari. Sempre aneu justos de diners...

– És una qüestió de prioritats. No són anys fàcils perquè s’apropen eleccions i alhora hi ha una crisi econòmica i social que pot fer que algunes administracions que fan aportacions directes al Consorci tinguin altres prioritats. L’emergència climàtica és ben present però també n’hi ha d’altres.

És obvi que necessitem més recursos i també fem un esforç per racionalitzar la despesa però també és important que passin altres coses al territori. Que la Generalitat enguany faci una inversió d’un milió d’euros en infraestructures forestals és positiu, com ho és que aconseguim fons mitjançant els fons europeus.

El nou pla especial ha estat recorregut per desenes d'actors però el gerent celebra que cap qüestiona la totalitat del document | Jordi Pascual Mollá

Heu rebut molts recursos judicials en contra del PEPNat i de la modificació urbanística que l’acompanya. En quin punt es troben?

– Trigarem a tenir sentències. Per ara només tenim la no acceptació de les mesures cautelars que haguessin anul·lat l’aprovació. Els recursos són en contra de l’ens que els aprova: la Generalitat i en alguns casos l’Àrea Metropolitana, la Diputació i alguns ajuntaments. Per això com a Consorci ens hem personat a tots per tenir la informació.

Des del recurs dels ciclistes fins a particulars. Fan referència a temes molt diversos?

– Tres grans blocs. El primer, d’entitats privades que defensen drets concrets, com els ciclistes. El segon, empreses vinculades les activitats extractives dins del parc. El tercer, entitats i associacions vinculats a temes urbanístics, com els Espais de Regulació Especial (ERE). Crec que no hi ha cap entitat que qüestioni el conjunt del document.

Un dels ERE és Sol i Aire. Segons publica Cugat Mèdia, l’Ajuntament ha encarregat un estudi tècnic per poder declarar el barri com a enclavament i així evitar-se la qualificació d’ERE que suposa l’extinció dels habitatges existents.

– És una informació recent que surt d’unes declaracions de l’alcaldessa i no en tinc més detalls. No sé quina és la via per passar d’una qualificació de sòl no urbanitzable a enclavament.

Perquè si es manté com a ERE, el futur és necessàriament l’extinció?

– Sí. El PEPNat estableix que la iniciativa per tirar-ho endavant passa als municipis. El redactat sempre ha tingut aquesta voluntat, diguem-li extinció o retorn a l’estat inicial.

El PEPNat preveu la connectivitat interna i amb altres zones naturals amb un àmbit funcional que supera els límits del parc. Aquí entra l’àmbit de la Torre Negra i del Centre Direccional de Cerdanyola. Quina capacitat té d’incidir sobre documents com el Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional?

– El nostre límit és el que estableix el PEPNat i hem de tenir en compte que tot sovint ens fixem amb els colls d’ampolla de fora del parc natural però també en tenim a dins. L’àmbit funcional serveix per delimitar quins espais no formen part del pla especial i, per tant, on urbanísticament només podem incidir mitjançant informes o en col·laboració amb els ajuntaments.

En el cas de la finca de la Torre Negra comprada recentment per l’Ajuntament de Sant Cugat hi ha una part que forma part del parc i una altra que no, on s’ha de veure quina capacitat d’incidència tenim. Hi ha hagut una aposta perquè el sòl públic sigui adscrit a la gestió del Consorci, el que està bé mentre tinguem el pressupost i els projectes compartits amb els ajuntaments per fer-ho. Torre Negra és una oportunitat perquè s’ha obert la participació per plantejar el model.

Reduir la presència d'humans a algunes zones de Collserola és clau per preservar l'ecosistema | Jordi Pascual Mollá

Un dels ítems polítics inicialment i ara assumit al procés participatiu és dir que Torre Negra és “una porta d’entrada a Collserola”. El Consorci precisament dieu el contrari: “Per favor, no entreu tant!”

– No entreu tant i, sobretot, si ho feu, sabeu on entreu. Si no expliquem bé què és aquest territori, la gent té unes expectatives equivocades. Collserola no és un gran parc urbà de l’Àrea Metropolitana, és un parc natural amb figura de protecció des del 2010 i part de la Xarxa Natura 2000. Una de les claus és aconseguir que les portes d’entrada estiguin més allunyades. Aquesta és la voluntat de l’espai funcional: que puguis pensar que entres al parc natural una mica abans del seu límit.

La Torre Negra ha de ser una porta d’entrada a Collserola? Pot ser una finestra des d’on mirar. Potser no cal entrar-hi o tenir-la en compte com a espai per fer franges de protecció fora de la zona reconeguda com a parc natural. No es tracta de tenir un espai funcional a mode de tallafocs però també estaria bé resoldre aquesta tensió del límit del parc cap a fora.

En canvi, el PDU del Centre Direccional preveu edificacions on el PEPNat dibuixa l’espai funcional.

– Clar... L’espai funcional en alguns casos ha servit per canviar claus urbanístiques i en d’altres no. Tindrem limitacions, sí.

El Consorci ha donat molta importància al tractament de les rieres com a connectors naturals. Per què?

– Perquè a la modificació urbanística s’ha emprat una clau que fins el moment no s’havia fet servir i que suposa reconèixer-les com a sistema hídric. Però el tractament depèn de cada riera. En el cas de la de Vallvidrera, per exemple, apostem per un Pla de Conca per tenir una gestió integral de tota la riera. En alguns casos són projectes més petits de renaturalització i construcció de passeres, com a Can Badal. Hem de ser molt curosos amb els boscos de riera, com ho hem de ser també a les illes de tranquil·litat, els espais on definim que s’ha de reduir la interferència humana amb l’entorn.

A les illes de tranquil·litat no preveieu tancar camins però sí prendre mesures per reduir l’afluència de persones, com ara canviant la senyalització. Què més preveieu?

– Analitzem totes les entrades del parc per poder revisar la senyalització i fer tancaments, si cal. També hem fet un encàrrec per, a través de les xarxes en obert com Wikiloc, saber per on passa la gent i així poder controlar o redirigir els fluxos.

I les activitats grans com la Marxa Infantil?

– El PEPNat no preveu canvis perquè són activitats regulades i han de ser autoritzades. Les illes de tranquil·litat serviran també per evitar que les activitats amb més afluència passin per aquests espais. Altres parcs com el Montseny ho han fet. Aquí tenim el repte de sis milions de visites a l’any i més de tres milions de persones vivint a l’entorn.

El nou gerent considera que els errors en la selecció del gerent que van provocar la renúncia d'un dels candidats no han afectat a la imatge del Consorci | Jordi Pascual Mollá

Segons va publicar Nació Sant Cugat, Junts per Sant Cugat no va parlar amb el Consorci abans de presentar una moció sobre Collserola en què feia èmfasi en moltes mesures ja recollides al PEPNat. N’heu pogut parlar després?

– No van parlar amb nosaltres prèviament però quan va sortir publicat ja havia contactat amb ells i pocs dies després vam fer la reunió. Els vam poder explicar el que fèiem i resoldre dubtes. Posteriorment la moció s’ha replicat a altres ajuntaments. En la majoria dels casos també insten els ajuntaments a fer actuacions, no només al Consorci. Des de l’aprovació de les mocions no hem tingut cap consell executiu i encara no ho hem pogut posar en comú.

L’avantatge d’aquestes mocions és que el compromís és de tot el Ple. Tot i que els ajuntaments formen part del Consoci, la relació directa és amb els governs. Està bé que es comprometi tot el Ple perquè fins i tot pot justificar les aportacions econòmiques que fa cada ajuntament a projectes com Alimentem Collserola.

Una aportació que durant molts anys ha estat més gran per part de Sant Cugat que per part de Barcelona, segons fonts de l’Ajuntament de Sant Cugat.

– És una discussió entre els municipis perquè Barcelona fa aportacions més enllà de la general i de la d’Alimentem Collserola. Per això des de l’última reunió executiva donem veu a cada ajuntament perquè expliqui què fa dins de Collserola, de manera que tothom vegi què es fa més enllà de les aportacions.

També Nació Sant Cugat va destapar la irregularitat en el procés de selecció de la gerència del Consorci, el que va provocar que el candidat escollit es fes enrere i que finalment tu assumissis el càrrec. Com ho vas viure?

– Ho vaig viure com un candidat que estava a l’expectativa. No sé si és un tema gaire transcendent per encarar tota la feina que tenim per davant.

Ha afectat negativament a la imatge del Consorci?

– No ho he percebut. Són uns fets als quals només se’ls dona molta importància en alguns cercles. El Departament d’Agricultura, per exemple, no ens veu diferent.

És una qüestió de pugna entre partits?

– Sí... O fins i tot de visió sobre què ha de ser el gerent d’un consorci, més enllà de la bona execució del procés reglat. Per tant, quin és el consens per escollir-lo i quin és el perfil de la persona.

L’EMD de Valldoreix entra a ser membre de ple dret del Consorci. Què suposa?

– Quan acabi el procés d’exposició pública ho serà de ple dret. Inicialment, ha calgut modificar els estatuts. Està molt bé tenir una administració amb identitat pròpia que participi en les decisions comunes. El model d’un consorci pot semblar més complicat perquè cal l’acord de moltes administracions però és positiu. A més, en els darrers temps l’EMD ja participava amb aportacions a Alimentem Collserola. El canvi és que ara té veu i vot.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article