A les portes del curs polític de les eleccions municipals del 2023

Anàlisi de les coordenades polítiques del darrer curs del mandat, que estarà carregat de moviments en clau electoral

per Jordi Pascual Mollá

Barris i EMD, Política

Un home vota a les darreres eleccions municipals
Un home vota a les darreres eleccions municipals | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

ANÀLISI. L’inici de setembre és també l’inici del darrer curs polític del mandat, el que inclou les eleccions municipals que se celebraran al maig. Ja durant els darrers mesos del curs passat els moviments polítics han estat evidents, tant pel que fa a la configuració de candidatures com a la situació de temes polítics sobre la taula per guanyar presència.

El tripartit assumeix el darrer curs del mandat amb reptes pendents sobre la taula: la presentació del Pla d’Habitatge Assequible a la Taula d’Habitatge i l’inici de la seva implementació –la crisi habitacional era el primer punt de l’acord de govern–, el segon conveni per al traspàs de la competència del transport urbà a l’Àrea Metropolitana (AMB), la municipalització de serveis –per ara, la grua municipal– mentre segueix encallada la de l’aigua a l’AMB, la liquidació de l’Organisme Autònom Municipal del Centre Cultural, la primera Assemblea Ciutadana vinculada al Consell de Ciutat i la regularització de contractes tant pel que fa a pagaments fora de contracte com a la contractació menor que excedeix el límit anual, entre d’altres.

Tot i la percepció ciutadana que totes les obres públiques es fan quan arriben les eleccions com una forma d’acontentar i captar vots, la tramitació de projectes que s’inicien a principis del mandat tot sovint s’allarga durant anys i acaba provocant aquesta coincidència. No ens ha d’estranyar, per tant, que durant els propers mesos es comencin les obres de projectes com el camí escolar de la Floresta, l’escola la Mirada o una nova fase de l’arranjament de l’estanyol de la Guinardera, entre d’altres. Potser també alguna acció inicial a la Torre Negra després de la compra, un dels grans llegats de l’alcaldia de Mireia Ingla a la ciutat.

ERC-MES, PSC i CUP-PC assumeixen la recta final del mandat amb una nota baixa (5,5 per al govern i 5,4 per a l’alcaldessa) en comparació amb la valoració dels governs precedents, segons les dades de l’Observatori Sociològic Municipal. Ho fa també amb l’alcaldessa Ingla com la segona líder política municipal més ben valorada després de Carmela Fortuny (Junts), que obté un 6,06 però queda fora de la cursa per l’alcaldia després d’apartar-se d’unes primàries que van acabar en empat i van forçar una negociació.

Sobre la taula la ciutadania col·loca temes com els canvis de mobilitat, que la divideixen ja que apareix amb valoració positiva i negativa a les preguntes de l’Observatori. Tot i això, la mobilitat es percep com el principal problema de la ciutat –segurament, veient l’enquesta, per motius molt diferents en funció de la persona enquestada–, seguit de la neteja dels carrers, la seguretat ciutadana i l’habitatge.

L’oposició n’és conscient i les crítiques per la manca de manteniment, de neteja i la petició de tenir més operatius de la Policia Local són força comunes entre els partits amb i sense representació que ara no toquen poder. Tot i que Junts per Sant Cugat se centra més en la defensa del “model de ciutat” sense menystenir la proposta de transformació feta pel Consell de Ciutat però apuntant –i denunciant a la justícia– el Ragull Centre com una amenaça per al model vigent. L’espai exconvergent també ha estat capaç d’aprofitar altres temes polèmics com la Zona de Baixes Emissions (ZBE), de la qual no renega totalment però posa en dubte la forma com s’ha implementat.

Ple de constitució d'aquest mandat | Jordi Pascual Mollá

Junts ha hagut de compaginar aquesta projecció de temes amb la solució de les diferències internes evidenciades a les primàries. Va ser trigar molt a decidir un candidat després de l’empat entre Carles Brugarolas i Josep Maria Vallès. Finalment Josep Maria Vallès ha estat l’escollit. Alhora cal esperar a veure quina relació tenen amb el PDeCAT, un partit que no s’ha amagat en la voluntat de seguir treballant plegats tal com va quedar palès amb la incorporació de Lluïsa Muñoz com a vocal del grup municipal de Junts per Valldoreix a l’EMD al juliol. Bona mostra de l’entesa també és el suport explícit de l’exalcaldessa Mercè Conesa a Vallès a les primàries. El PDeCAT confirma que es negocia però encara no hi ha acord.

En la cursa per escollir candidat, ERC ha estat la clara guanyadora, revalidant una Mireia Ingla que compta amb el suport local i nacional, tal com es va demostrar amb la visita del president Aragonès a un acte d’ostentació de la candidata. No tan clar però força tancat està per als seus companys de govern. Al PSC Pere Soler és hores d’ara l’únic precandidat i, per tant, només falta la formalització. La CUP-PC encara no s’hi ha pronunciat però el moviment per situar Marco Simarro a una tinença d’alcaldia més visible amb la marxa de Núria Gibert deixa entreveure que té totes les paperetes de la rifa.

Dels partits amb representació hi ha un altre candidat clar: Aldo Ciprian. L’actual portaveu de Ciutadans pren la responsabilitat en un moment molt complicat per al partit, amb una regidora no adscrita i una davallada de suports generalitzada a tota Espanya. Més policia, menys impostos, revertir alguns canvis de mobilitat aplicats pel tripartit i la confrontació a l’independentisme són alguns dels seus ítems més forts però compartits per altres partits amb qui es disputaran un espai polític estret –la dreta favorable a la unitat d’Espanya normalment es reparteix entre tres i quatre regidories.

El PP és segurament el principal competidor de Ciutadans, amb un Álvaro Benejam pendent de ser formalitzat definitivament com a candidat però amb el suport de l’agrupació i del partit a nivell nacional. Ciutadans i PP tenen dos competidors forts. D’una banda, l’extrema dreta de Vox, que per ara ha jugat a rebentar les Audiències públiques per victimitzar-se. D’altra, Valents, un nou partit liberal i favorable a la Unitat d’Espanya carregat d’exmilitants de Ciutadans; també la seva presidenta local. Si bé, ni l’extrema dreta ni aquest nou espai polític que es reivindica com a català com a tret diferenciador amb Ciutadans, PP i Vox han formalitzat la seva llista ni la seva proposta.

En paral·lel, pel camí de l’esperança avancen Sant Cugat en Comú i Podem després d’haver apartat les diferències que els van portar a presentar-se per separat al 2019 i, en conseqüència, quedar-se sense representació. Amb una candidatura conjunta i la marca d’En Comú Podem, Ramon Gutiérrez –que va ser el candidat de Sant Cugat en Comú al 2019– encapçala una llista encara pendent de definir i que té l’objectiu de recuperar la representació i ser clau per a la governabilitat. És l’únic espai polític capaç de fer una crítica des de l’esquerra a un govern tripartit amb el qual s’han mostrat comprensius per les dificultats de canvi però també crítics pels retards en la tramitació del pressupost o per no haver aprofitat l’oportunitat per municipalitzar més serveis, entre d’altres.

Votació amb l'urna per escollir la presidència de l'EMD de Valldoreix | Jordi Pascual Mollá

Un canvi a Valldoreix?

La cursa a l’EMD també és interessant. Mentre sobre la taula segueixen havent grans temes recurrents com la urbanització de l’avinguda Baixador, la modificació urbanística de la Colònia Montserrat, el debat sobre si el nou edifici de l’Escola de Música ha de ser més polivalent o si es renova per fi el conveni competencial, els partits ja han fet moviments polítics clau, sobretot a l’esquerra, amb una candidatura conjunta que pretén canviar el color polític de l’EMD.

L’historiador Juanjo Cortés ha esdevingut l’home de consens per a ERC-MES, PSC, En Comú Podem i les entitats veïnals Gent per Valldoreix i l’Associació de Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix. És un home conegut i reconegut a la vila, coneixedor de l’EMD com a treballador de la casa i capaç d’aglutinar les esquerres, per ara a l’espera d’una CUP que no li ha fet suport explícit com a mostra del descontent per com va anar la negociació entre els partits –amb la crítica que s’ha esborrat de cop el treball conjunt fet a la candidatura anterior, Guanyem Valldoreix. Tot i això, els cupaires no tenen la intenció de presentar un candidat alternatiu. Falta saber si faran suport explícit a Cortés i quan.

Paral·lelament el desencallament de la situació de Junts ha suposat situar l’actual sotspresidenta, Susana Herrada, com a candidata mentre el president actual, Josep Puig, no s’acaba de definir perquè en la darrera entrevista atorgada al mitjà públic Cugat Mèdia va dir que no seria presidenciable “però encara queda un any”. Ni Ciutadans, ni PP, ni Valents ni cap altra formació ha dit res sobre una EMD que saben que estarà disputada entre Junts –que Herrada diu que té el suport de PDeCAT tot i que encara no s'ha formalitzat– i la candidatura de Cortés.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article