De la Tierra de Fuego a Alaska, un continent en lluita pel dret a l’avortament

Els avenços en els drets reproductius de les dones a Amèrica Llatina, propulsats per un ampli moviment feminista, contrasta amb la reorganització de l'extrema dreta

per Susanna de Guio

Drets

Miles de mujeres se concentraron junto al Congreso y celebraron el resultado de la votación sobre derechos reproductivos
Miles de mujeres se concentraron junto al Congreso y celebraron el resultado de la votación sobre derechos reproductivos | lavaca.org
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

FINESTRA AL MÓN. La decisió del Tribunal Suprem d'anul·lar la històrica sentència Roe contra Wade, que havia protegit el dret a l'avortament durant 50 anys als Estats Units, va provocar reaccions a tot el món.

A les principals ciutats, les organitzacions feministes van sortir al carrer amb milers de dones i dissidències sexuals per oposar-se a aquesta enorme reculada en la llibertat de decidir sobre el propi cos. Ho van fer amb megàfons, tambors, i també amb pancartes i samarretes verdes, que recorden l'històric mocador utilitzat per la Campanya Nacional pel Dret a l'Avortament Legal, Segur i Gratuït creada a Argentina gairebé dues dècades enrere.

Martha Rosenberg és una de les fundadores d'aquesta organització que va lluitar durant 16 anys per aconseguir, el desembre del 2020, la llei d'interrupció voluntària de l'embaràs. “El moviment feminista dels Estats Units ha estat sempre una referència internacional, a partir de les pioneres que es van organitzar després de la II Guerra Mundial”, recorda. A Buenos Aires, les dones es van manifestar immediatament davant de l'ambaixada dels Estats Units, en solidaritat amb les companyes que, a l'altra punta del continent, “continuen posant de manifest el caràcter emancipador del feminisme davant la forma d'organització capitalista i neoliberal de la societat nord-americana”.

Un moment de la performance "El violador ets tu" a Santiago de Xile

La marea verda avança

Mentre que als Estats Units es reprèn la lluita per un dret conquerit fa dècades, a Amèrica Llatina s'avança a grans passos per aconseguir per primera vegada una legislació sobre l'avortament. Les argentines són reconegudes com a exemple per la seva força a instal·lar l'agenda feminista a nivell mundial els últims anys, i el símbol representat pel mocador verd n'és un clar exemple.

També a Xile el moviment feminista va guanyar protagonisme creixent a partir del 2018, fins a arribar a instal·lar el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs a la nova Constitució que el país votarà el proper 4 de setembre. “L'article 61 és un dels punts programàtics que decidim disputar a la redacció de la nova Carta Magna”, confirma Alondra Carrillo, constituent i referent de la Coordinadora Feminista 8M.

A Colòmbia, el 21 de febrer passat les dones van celebrar la modificació de la Constitució que elimina el delicte d'avortament fins a la setmana 24. “Els nombrosos intents de legislar al Congrés mai no havien tingut èxit”, explica Laura Vázquez Roa, integrant de la Campanya pel Dret a l'Avortament Legal, que forma part de la xarxa Causa Justa per l'Avortament. Aquesta és l'organització que va tirar endavant la demanda per eliminar l'avortament del Codi Penal i va obtenir en el pla judicial la primera victòria.

L'any passat, a l'Equador es va aconseguir permetre l'avortament en els casos de violació, mentre que a Mèxic una històrica sentència de la Cort Suprema va decretar la despenalització a tot el país, i va obligar els diferents Estats federals a revisar les seves normatives. Fins i tot a països on la prohibició és total, com El Salvador o la República Dominicana, s'ha aixecat un activisme feminista que intercanvia i comparteix experiències a nivell llatinoamericà.

L'acceptació social de l'avortament

"A Mèxic hi va haver un canvi rellevant quan les noies, les noies més joves, van començar a expressar-se i a manifestar-se", diu Patricia Ortega, de la Xarxa pels Drets Sexuals i Reproductius de l'Estat de Jalisco.

A tots els països on avança la batalla pel dret a l'avortament es reconeix un salt qualitatiu a partir del 2015, quan a Argentina va sorgir el moviment Ni una menos contra la violència cap a les dones i els feminicidis, al que van seguir les convocatòries internacionals de la vaga feminista. “Es va estendre ràpidament de forma massiva”, explica Yanina Waldhorn, de la campanya argentina, “les més joves s'han sumat a una genealogia feminista que té la seva trajectòria de lluita, i aquest canvi va massificar el nostre panorama, això va passar a la majoria dels territoris d'Amèrica Llatina i el Carib, són moltes joves les que són al carrer”.

El resultat més disruptiu d’aquesta nova etapa ha estat la progressiva despenalització social de l’avortament, amb una ampliació del ventall de reivindicacions feministes, que van dels múltiples àmbits d’autonomia de les dones a les identitats de gènere, dels drets sexuals reproductius i no reproductius a l'educació sexual integral a les escoles. “També construïm formes creatives de lluita, noves estratègies”, afegeix Yanina, pensant en símbols i performances com Un violador al teu camí, del col·lectiu xilè Las Tesis, que ràpidament es va convertir en un poderós codi internacional.

“El debat ja ha entrat a les llars”, assenyala també Patricia Ortega, “quan una adolescent amarra el seu mocador verd a la motxilla, el tema s'aborda a la casa i això és un gran pas, no hi ha marxa enrere”. Jalisco és un dels estats més conservadors de Mèxic, on l'església i els sectors antidrets són actius, tenen finançament i vincles amb el poder institucional. Fora de la zona metropolitana de Guadalajara, fins fa poc era el capellà qui decidia allò que era pecat. “Hem començat a acompanyar avortaments on les noies vénen amb la mama, la cosina, l'àvia, amb la família que abans més aviat li donaria l'esquena, la criminalitzaria, la jutjaria”, explica.

Si bé en alguns casos els drets de les dones poden ser utilitzats com a moneda de canvi en les negociacions entre partits —com succeeix en alguns Estats mexicans—, o com a capital polític que atrau vots a les campanyes electorals —com es reporta a Argentina i Colòmbia —, això també significa que el tema ha deixat de ser secundari: “S'ha incorporat a l'agenda política, ja no es pot defugir”, diu Martha Rosenberg, que recorda els temps en què fins i tot les diputades que signaven el projecte d'interrupció voluntària de l'embaràs per presentar-lo al Congrés, després no el votaven. “La relació entre el dret a l'avortament i el reclam a l'Estat és complexa”, continua la reflexió, alimentada per una llarga història de militància feminista, “i forma part de la lluita per un Estat democràtic que protegeixi la vida de les dones i la lliure decisió sobre els nostres cossos i projectes de vida, identitats, destins”.

La victòria de França Márquez i Gustavo Petro obre la porta a una aplicació real de les lleis que permeten l'avortament | Robert Bonet

Mai abaixem la guàrdia

Tot i això, queda molta feina per fer, coincideixen totes les dones entrevistades. A Argentina, com a Colòmbia, el dret a l'avortament és una conquesta tan recent que no s'imagina una reculada brusca, a diferència del que va passar als Estats Units. “Però és un exemple ben concret que tenir una llei no significa que es respecti el dret, cal continuar reclamant-ho com a moviment organitzat”, recorda Yanina Waldhorn. “Amb l'avenç dels governs de dreta, les condicions empitjoren, com s'observa al Brasil. La justícia continua sent patriarcal, colonial i classista als nostres països”, continua, i indica com a exemple el cas de Miranda Ruíz, una metgessa que va ser acusada d'autoritzar un avortament tot i que la llei ho permet. La fiscalia de Salta, al nord de l'Argentina, està perseguint una de les poques professionals que fan avortaments en aquesta província, entre les més conservadores del país.

En definitiva, la Campanya per l'Avortament no ha deixat de funcionar perquè encara hi ha diversos obstacles per a l'accés concret a aquest dret adquirit. “Acumulem 40 denúncies dels sectors antidrets —continua Yanina—, encara que no són un obstacle real, perquè la llei no les empara, han tingut molt enrenou”. D'altra banda, les dones que necessiten avortar encara tenen poca informació. Segons Amnistia Internacional, a un any de l'entrada en vigor de la Llei 27.160 a Argentina, ni les institucions nacionals ni les provincials van llançar campanyes de difusió. Segons informa el monitoreig del Proyecto Mirar, l'accés a l'avortament segur també és desigual als diferents territoris del país, la mortalitat de les dones continua sent superior a la mitjana a províncies del nord, com Formosa, Salta, Chaco i Tucumán, encara que accés al medicament abortiu Misoprostol ha augmentat a nivell nacional.

Vázquez Roa coincideix amb aquesta anàlisi: “No abaixem la guàrdia, perquè sabem que els drets de les dones mai no estan del tot garantits”. A Colòmbia, per exemple, la llei recentment aprovada “cal defensar-la i aplicar-la, cal difondre-la, sobretot entre els sectors socials més vulnerables, capacitar el personal de salut, aprofundir l'acceptació social”. La campanya de què forma part ofereix suport a les dones que necessiten avortar: “El nombre de sol·licituds no ha variat amb la nova normativa, ens pregunten com fer-ho, això significa que hi ha manca d'informació”, explica Laura, que també denuncia molta confusió als centres de salut on hauria d'estar garantit l'accés a l'avortament.

No obstant això,amb la victòria de Gustavo Petro i Francia Márquez a les darreres eleccions, s'obre un nou espai d'acció a Colòmbia, on els governs han estat històricament sempre de dreta i propers a l'església. "La propera ministra de Salut va donar suport a la causa de l'avortament, esperem que pugui facilitar l'aplicació de la llei, perquè no serveix de res tenir-la només en paper", conclou Laura.

L'avenç de la dreta

Segons Alondra Carrillo, vivim en un context històric en què “d'una banda es veuen els girs autoritaris a les democràcies contemporànies, amb la possibilitat de l'afirmació de l'extrema dreta i dels sectors fonamentalistes, mentre que per altra banda s'obre un futur alternatiu amb les lluites feministes, socioambientals i dels pobles originaris a Amèrica Llatina”. En aquest context, Alosa assenyala la reacció dels sectors conservadors xilens que estan recorrent a les mentides més grolleres per intentar frenar l'aprovació de la nova Constitució. "Han estat incapaços de confrontar directament el text i han arribat a declarar, per exemple, que la norma constitucional permetria l'avortament fins als nou mesos", explica. Fins i tot a Argentina, "els moviments fonamentalistes antiavortistes s'han reorganitzat", recorda Martha Rosenberg: va passar en particular el 2018, quan la possibilitat d'una llei d'interrupció voluntària de l'embaràs va ser frenada al Senat per uns quants vots.

És clar, en definitiva, que la batalla pels drets de les dones és un exercici constant: “El poder de l'església i de la dreta es veu a cada lluita, a nivell de diputats, de centres de salut, de cada estat federal ”, confirma Patricia Ortega, “el tema de l'avortament toca les fibres més sensibles del patriarcat perquè considera intolerable la idea que la vida depèn de la decisió de les dones”.

Vázquez Roa també assenyala que els moviments antidrets a Colòmbia han estat finançats per les esglésies nord-americanes durant molts anys.

Com assenyalen totes les entrevistades, l'atac de la Cort Suprema al dret a l'avortament als Estats Units no va sorgir del no-res. Es tracta més aviat d'una estratègia que el Partit Republicà i el seu sector més conservador han dut a terme durant dècades i que s‟ha vist reforçada amb l’arribada d’una figura com Donald Trump a la Casa Blanca. “És un procés que ve de lluny, el que ha passat amb Trump és que s'ha proposat l'objectiu concret de canviar els jutges de la Cort perquè estiguin a favor de retrocedir a l'avortament, i ara el pla avança fins i tot sense que ell estigui al poder”, aclareix Patricia Ortega. Alhora, està segura que les forces feministes als Estats Units s'estan reorganitzant i aixecant, i la solidaritat de les companyes llatinoamericanes va en aquesta direcció.

L'articulació del feminisme

“Si alguna cosa hem après dels continus intercanvis amb organitzacions feministes de tota Amèrica Llatina –diu Yanina– és que a cada país aquesta lluita s'organitza de manera diferent, depèn de les característiques de cada territori”. Per exemple, en alguns llocs com l'Argentina el dret a l'avortament s'ha conquerit a través d'una llei nacional, mentre que en altres casos cal reformar la Constitució i la batalla es lliura a l'àmbit judicial.

“La nostra primera reacció a la sentència als Estats Units va ser activar la solidaritat —segueix Yanina— perquè la van tenir totes les feministes del món amb nosaltres el 2018 i el 2020 quan la llei era al Congrés”.

La xarxa internacional es teixeix contínuament, a través d'algunes dates comunes, com el 28 de setembre, dia mundial de la despenalització de l'avortament, però també a través de trobades virtuals i viatges, assemblees, reunions de formació, intercanvi de materials, estratègies, experiències.

“No hi ha una recepta, hi ha història, la que hem construït amb una llarga experiència”, somriu Martha. "El moviment feminista és internacional i transversal, mostra una solidesa i un horitzó comú en diferents situacions que van més enllà de l´opressió patriarcal de la dona, que és trans històrica".

Aquest article ha estat cedit pel diari El Salto.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article