Executen el desnonament d’una família vulnerable amb dos menors a Valldoreix

La defensa de la família presenta una querella contra la jutgessa per haver fet cas omís a l’informe de vulnerabilitat

per Jordi Pascual Mollá

Barris i EMD, Drets

Execució del desnonament a Valldoreix
Execució del desnonament a Valldoreix | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Sis furgons dels Mossos d’Esquadra han acudit aquest migdia al carrer Antoni Caballé de Valldoreix per executar el desnonament de Núria Falcón i els seus dos fills menors d’edat. Tot i la presència de prop d’una cinquantena de persones entre les concentrades al carrer i les que han resistit a dins de l’immoble, els agents han executat la sentència del jutjat d’instrucció número 4 de Rubí i han identificat desenes de persones després d’apartar-les una a una a l’altra banda del cordó policial, on també han ubicat la premsa i les treballadores socials.

La família ha rebutjat l’aparthotel que els serveis socials li han oferit com a alternativa provisional puntual i el Sindicat de Llogaterxs de la Floresta, les Planes, Valldoreix i Vallvidrera els ha oferit un pis ocupat. Falcón, quan ha atès als mitjans al final del desnonament, encara no havia previst on passarien la nit ni quan podrien recollir les pertinences que han quedat a dins de l’habitatge perquè no esperava que “la jutgessa se saltés totes les lleis i els Mossos li fessin cas”.

Mira la galeria d’imatges del desnonament.

“La jutgessa del procediment ha estat querellada perquè, existint un informe de vulnerabilitat que estableix clarament que la senyora Núria Falcón està en una situació de vulnerabilitat sense alternativa habitacional, ha desestimat la sol·licitud extraordinària de suspensió del llançament”, argumenta l’advocat de la família, Xavier Asensio, tot dient que la interposició de la querella criminal hauria d’haver suposat que la jutgessa s’apartés del cas, “és una actuació clarament prevaricadora i no ha donat arguments nous en contra de la situació de vulnerabilitat”.

L’advocat denuncia que tampoc s’ha tingut en compte que hi ha dos menors al nucli familiar, que en el moment del desnonament estaven acompanyats de dos menors més així com de familiars, membres del Sindicat i veïns del barri. Asensio considera que la querella criminal pot ser la via per declarar el llançament nul de ple dret i, per tant, obrir la porta perquè la família recuperi el seu domicili. Aquesta era la primera ordre de llançament.

El desenvolupament del desnonament

Pocs minuts abans de les 12 del migdia, hora prevista del llançament, han acudit els primers agents dels Mossos d’Esquadra, que han parlat amb els concentrats a la porta de l’immoble. Els manifestants els han ofert aigua i, en toc de broma, també dinar plegats. Un dels concentrats ha seguit amb la broma dient que no els convidarien a dinar. És a partir d’aquest fet que un dels agents ha demanat identificar aquest manifestant que, segons fonts del Sindicat, ha estat identificat i advertit que rebria una multa. També una persona ha estat citada a declarar per una causa anterior que, segons diu, ja havia caducat.

Poc abans de la una, sis furgons dels Mossos d’Esquadra i una ambulància han arribat al carrer i, posteriorment s’ha acordonat la zona. A poc a poc han fet fora els manifestants i la gent concentrada a dins de l’immoble, amb una persona lligada a la porta i quatre menors. Segons el Sindicat, han identificat totes les persones, també moltes de les que s’han apartat abans d’iniciar-se l’actuació, quan els agents havien donat cinc minuts per desallotjar la zona.

Els manifestants s’han quedat a l’altra banda del cordó policial amb crits en contra de l’actuació i aplaudiments de suport a les persones que treien de l’immoble, especialment als quatre menors. En un moment donat han intervingut els serveis sanitaris. Poc més d’una hora més tard d’haver iniciat l’operació, el desnonament s’havia executat. Ha estat llavors quan l’advocat de la família ha denunciat davant la premsa que ha estat apartat de l’immoble tot i que la seva representada seguia a dins recollint les seves pertinences.

Durant el desplegament policial també ha estat present Lluïsa Muñoz, vocal de Serveis Socials de l’EMD de Valldoreix: “Les competències són de l’Ajuntament però som aquí per fer suport a la família, que se la desnona de manera molt injusta. Sabem que des de Sant Cugat s’ha fet tot el possible per aturar el desnonament, amb un informe de vulnerabilitat al qual la jutgessa no ha fet cas”. La vocal també critica que s’hagi executat el desnonament tot i el decret antidesnonaments.

Saiko Allende, membre del Sindicat, ha denunciat la inoperància de l’EMD i l’Ajuntament per no haver aconseguit aturar el desnonament. Tot i això, mostren esperança: “Hem guanyat que totes aquestes famílies han vist clarament qui és l'enemic que ha vingut amb un ariet, ha fet passar por als nens i ha provocat un atac d'ansietat”.

Les claus del cas

Segons la informació facilitada pel Sindicat, Falcón i els seus fills viuen a l’immoble de Valldoreix construït pels seus pares però escripturada a nom d’una tieta (germana del pare), la filla de la qual és la que ha iniciat el procés judicial: “Totes dues, àvia i tieta, estigueren d’acord en cedir part del terreny per tal que els pares de la Núria poguessin fer-se casa seva. La intenció era regularitzar la propietat de la casa en el futur, cosa que mai es va fer. Per tant, va ser un pacte no escrit però sí expressat verbalment, el que és un contracte verbal totalment vàlid i legal, el que va permetre la construcció de la casa familiar”.

Falcón ha recordat davant dels mitjans que la voluntat de la seva àvia i la seva tieta era que els seus pares es fessin la casa a Valldoreix amb l’ampliació de l’edifici annex del pati, pagades pel seu pare. Ella posteriorment, diu, també ha pagat les obres de manteniment. El problema és que l’immoble mai es va escripturar a nom dels seus pares o seu i, per tant, la propietària seguia sent la seva tieta. Tot i que ha presentat les factures vinculades a l’habitatge, aquests documents no han estat suficients per aturar el desnonament. Ara denuncia com ha quedat la situació: “Ells s'han quedat amb les dues cases i nosaltres a zero. Ells no la faran servir com a primera residència, per a nosaltres era el nostre domicili”.

elCugatenc ha contactar amb la propietat, que hores d’ara no ha respost la petició d’aquest mitjà.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article