Simona Cerri: “El gran repte és cooperativitzar la societat”

La membre de la cooperativa santcugatenca Arqbag ha estat escollida per formar part del consell rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

per Jordi Pascual Mollá

Economia social i solidària

Simona Cerri ha estat escollida membre del consell rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya
Simona Cerri ha estat escollida membre del consell rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Membre de la cooperativa d’arquitectura santcugatenca Arqbag i implicada en diversos espais de l’economia social i solidària en clau local i comarcal com la Xarxa d’Economia Solidària, l’Ateneu Cooperatiu i la Politja, Simona Cerri ha estat escollida com a membre del consell rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, esdevenint la segona santcugatenca al consell, on ja hi havia i segueix Nino Ramírez, de la cooperativa Doble Via. Aprofitem l’avinentesa per parlar dels reptes de la federació i de l’economia social i solidària.

Us marqueu el repte d’arribar a 1.000 cooperatives federades però no només és una qüestió numèrica. També cal la implicació d’iniciatives diverses i de mides molt diferents.

– El nostre lema principal és cooperativitzar la federació, una tasca que es va iniciar el mandat passat. Volem que l’organització sigui més democràtica, horitzontal i diversa. Ara som unes 660 cooperatives federades, 400 de les quals són actives, i tenim l’objectiu d’arribar a 1.000 perquè a Catalunya hi ha unes 3.000 cooperatives de treball censades. Així que el repte és que la gent que s’incorpori també sigui activa a les comissions de treball i a espais que donin resposta a les seves necessitats.

Us marqueu el repte detenir més incidència. El cooperativisme té més veu que mai però encara costa molt influir en la presa de decisions polítiques.

– Per això, fent pinya amb altres entitats representatives de l’economia social i solidària, hem de fer incidència i reivindicació. També en el marc de la confederació amb altres models de cooperatives. Hem de poder incidir en la redacció de la nova llei de l’economia social i solidària amb esmenes, propostes i integrant valor. A nivell de representativitat, ens hem enxarxat amb altres entitats del sector però també hem de ser capaços d’incidir a nivell municipal.

El gran repte del cooperativisme és l’econòmic. Ha de ser suport de l’administració i, per tant, a través de la incidència que ara comentàvem o hi ha altres vies per enfortir-se?

– A la federació fem programes de formació per a l’enfortiment i la consolidació de les cooperatives existents. Això poden ser programes d’acompanyament, apadrinament de cooperatives més joves, formacions específiques, suport a la digitalització... Ara també hem de poder canalitzar els fons NextGeneration a través del Ministeri amb subvencions a PIMEs. Les cooperatives hi hem de poder accedir.

Us marqueu el repte de la visibilitat. Segurament el cooperativisme és més reconegut que anys enrere però molta gent i també algunes administracions no el coneixen bé. Què falla?

– El repte és cooperativitzar la societat. És a dir, fer un replantejament de la comunicació interna i externa de la federació. D’una banda, hem de desenstitucionalitzar la nostra comunicació. D’altra, un dels reptes és la difusió i l’explicació del model cooperatiu a l’educació. Explicar-lo durant la formació professional perquè la gent tingui en compte el model, també l’administració pública, que generalment no es planteja el model cooperatiu a les àrees de promoció econòmica i d’ocupació.

Cerri defensa que la presència territorial de la federació ha d'anar de la mà de les entitats ja existents arreu del país | Jordi Pascual Mollá

Voleu ser presents arreu del país però ja hi ha altres entitats de l’economia social i solidària que tenen un abast molt més ampli: les XES locals, els Ateneus Cooperatius, els pols cooperatius... Ho fareu relacionant-vos amb elles?

– Fins fa tres o quatre anys la federació era poc present fora de Barcelona. Ara al consell rector hi ha moltes iniciatives de fora de la ciutat. Alhora, hem de visibilitzar les cooperatives federades al territori, així com convidar les existents a federar-se. Això ens ha de permetre fer un mapeig de necessitats i veure on podem afavorir la relació amb els Ateneus Cooperatius, la XES... Això depèn de la situació de cada territori. Hem de poder generar sinergies.

Els límits entre entitats de vegades són difusos.

– Sí, perquè moltes persones tenim barrets diversos, el que té aspectes positius i negatius. Per a mi és una oportunitat. Si es despleguen els pols cooperatius, és molt interessant tenir els Ateneus Cooperatius fent acompanyament a la intercooperació i que detecti mancances en la cadena de valor de sectors estratègics. I que paral·lelament hi hagi municipis fent suport a aquest moviment amb ajuts econòmics, facilitant espais físics... és molt positiu. També la federació hi pot ser partícip desplegant un programa d’ajuts econòmics, per exemple. La suma de recursos és una oportunitat d’enfortiment i consolidació. S’ha de fer de forma coordinada, com una suma d’engranatges.

En l’eix de feminismes dieu que heu de fer “accions concretes de transformació real i efectiva”. Què significa?

– Són accions internes i de cara a la societat. Hem fet campanyes i hem participat a espais de lluita feminista. També impulsem formacions en aquest sentit. Totes les empreses han de tenir protocol contra l’assetjament fets de forma participada i la igualtat ha de ser extensiva a nivell de números, sous, representativitat...

També teniu un eix per potenciar els sectors estratègics. Quins són, qui ho decideix i per què?

– L’objectiu és promoure trobades sectorials i plans de treball. Pel context actual, la transició energètica és clau, amb l’aposta per comunitats energètiques locals. El considerem un sector estratègic i per això ja hi ha un grup de treball. Amb la mateixa mirada de transició ecosocial, hi ha altres sectors clau com l’agroecologia, el comerç, la logística, la mobilitat, el tèxtil, l’habitatge... En definitiva, sectors que donen resposta a necessitats bàsiques.

Què ha de passar per considerar que s’estan articulant aquests sectors?

– És una qüestió de recursos i de relació entre les cooperatives i els sectors. Per exemple, al sector tèxtil hi ha moltes persones que treballen com a autònomes i alhora estan mancades de producció local. Articular el disseny i la producció és una oportunitat. En definitiva, hem d’articular experteses i experiències diferents per donar resposta a les necessitats dels sectors.

A les propostes de la candidatura al consell rector fèieu dos apunts sobre la sectorial d’iniciativa social i la Fundació Seira.

– La sectorial agrupa les cooperatives d’iniciativa social. Proposem enfortir-la repensant l’organització, la forma de relacionar-se amb els òrgans de la federació i executar els plans de treball. És una sectorial molt grossa perquè hi ha les cooperatives d’atenció a les persones, algunes de les quals són molt grans.

La fundació, per la seva banda, ha de convertir-se en una gestora referent de gestió de fons per a l’economia social i solidària. Hem de visibilitzar les seves activitats, consolidar els fons que ja estan en marxa, potenciar un fons per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i estudiar la possibilitat de fer un fons per al relleu cooperatiu d’empreses que tanquen. La Fundació Seira ha fet un procés de reconversió durant els darrers anys per portar els recursos a banques ètiques i potenciar fons que serveixin a projectes de l’economia social i solidària.

Cerri posa en valor la vitalitat de l'economia social i solidària santcugatenca demostrada durant el darrer any | Jordi Pascual Mollá

Com valores el moment actual de l’economia social i solidària a Sant Cugat?

– Durant el darrer any hi ha hagut un bullici molt interessant. Abans a la XES local érem poques persones, algunes de les quals participaven a títol individual. Hi ha hagut l’articulació d’empreses i una força que fa tres anys era impensable tot i que hi havia cooperatives referents com Doble Via i Jeroni de Moragas.

Abans la XES es va reforçar, va sorgir l’Ateneu Cooperatiu, es va començar a constituir la Politja... Molt de treball previ.

– Ha ajudat molt. També gràcies a la descentralització des de Barcelona, que ha servit per estendre les polítiques públiques arreu del país. Les XES locals han servit per crear una massa social als municipis que ha permès fer fires i tot tipus d’activitats. D’aquí va acabar sorgint la intercooperació que potencia les entitats. Ara tenim ciutats referents al territori, al Vallès Occidental: Sabadell, Terrassa i Sant Cugat.

Sabadell i Terrassa com a cocapitals potser és obvi però Sant Cugat sempre ha estat una pota important tant per als Ateneus Cooperatius com ara que sorgeixen els pols cooperatius. Podrien haver-ho estat Rubí o Cerdanyola però ho ha estat la nostra ciutat.

– Perquè la XES local havia fet molta feina i també teníem entitats històriques. No hem de menystenir el treball amb les institucions mitjançant la col·laboració publicocooperativa. A Sant Cugat també tenim la gran oportunitat de tenir l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) com a entrada de moltes persones al mercat laboral mitjançant el model cooperatiu. Al Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia (CRITT) de l’ETSAV som quatre cooperatives d’arquitectura i dues de l’àmbit de la comunicació i l’edició.

A nivell institucional local, ara s’ha obert una nova oportunitat amb un nou Pla Director d’Economia Social i Solidària.

– No em vaig assabentar del grau d’execució del pla anterior tot i que s’ha de reconèixer que el concurs d’emprenedoria social va ser una gran acció. Anteriorment la col·laboració era molt lenta. El pla actual encara s’ha de desplegar però per ara celebro que hi hagi una recepció més propositiva per part de l’administració. Segurament també és gràcies al suport de les persones tècniques de l’Ajuntament, que han facilitat el diàleg amb les entitats. Tinc l’esperança que sigui un pla més eficaç i transparent en l’execució.

Tot i això, em preocupa la disponibilitat de recursos. Alhora, el pla no hauria d’incloure només promoció econòmica, hauria de ser transversal a tot l’Ajuntament. Difícilment des d’una sola àrea es pot desplegar un pla perquè sigui realment transformador, més tenint en compte que el teixit de l’economia social i solidària a Sant Cugat té iniciatives de sectors molt diversos.

Precisament per aquesta diversitat costa imaginar com es teixeixen aliances entre iniciatives de sectors molt diferents o amb dimensions també diferents.

– Confio plenament en la intercooperació territorial i no només sectorial. L’experiència ens ha demostrat que podem trobar encaixos. La Politja és una oportunitat i ara està pendent d’una subvenció que ha de permetre desplegar un projecte d’assessorament a comunitats en la transició ecosocial des de les nostres experiències professionals.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article