El principi de la fi del conflicte urbanístic de Torre Negra?: Quatre sentències avalen el sòl no urbanitzable

L’associació de propietaris prepara una demanda per aconseguir indemnitzacions i Núñez i Navarro recorre al Tribunal Suprem

per Jordi Pascual Mollá

Ecologia

El Pi d'en Xandri és un dels símbols de la protecció de l'àmbit de la Torre Negra
El Pi d'en Xandri és un dels símbols de la protecció de l'àmbit de la Torre Negra | Albert Canalejo - Ajuntament de Sant Cugat
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Els darrers recursos en contra de la modificació de planejament per declarar bona part de l’àmbit de la Torre Negra com a sòl no urbanitzable han estat resolts pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que dona la raó a l’Ajuntament i manté la qualificació vigent aprovada al 2018. Si aquesta sentència esdevé ferma, podria suposar la fi del conflicte urbanístic que es remunta més de tres dècades enrere.

Tot i la importància d’aquesta resolució, que ja albirava l’arquitecte municipal Josep Tarragó a les jornades organitzades per la Comissió Pi d’en Xandri +25 al març –quan havien rebut tres de les quatre sentències–, el consistori encara no pot cantar victòria. El propietari principal, el grup Núñez i Navarro, ha anunciat la presentació d’un recurs davant del Tribunal Suprem, que s’haurà de pronunciar novament sobre aquest afer. El govern confia que aquest recurs no progressarà i la sentència actual esdevindrà ferma.

La sentència del recurs presentat pel grup immobiliari és la més extensa i repeteix molts dels arguments apuntats a les tres anteriors arran dels recursos de l’Associació de Propietaris de Torre Negra, l’empresa JOASER 2008 SL i una propietària a títol individual. El tribunal desestima tots els arguments exposats pels demandants i fa un repàs al reguitzell de sentències que hi ha hagut d’ençà de l’inici del conflicte urbanístic.

“És un tema que ha generat consens per part de la ciutadania i de totes les forces polítiques”, ha reivindicat l’alcaldessa, Mireia Ingla, que ha intervingut en roda de premsa aquest divendres acompanyada dels portaveus de tots els partits amb representació al Ple i del tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch, “fem un pas de gegant per preservar aquest entorn”. També la resta de portaveus s’han mostrat satisfets amb la sentència.

Representants de tots els grups municipals presenten la darrera sentència favorable a l'Ajuntament | Raquel Pérez - Ajuntament de Sant Cugat

Sòl no urbanitzable discrecional, motiu dels petits propietaris per demanar indemnitzacions

Les sentències donen per vàlids els arguments emprats per l’Ajuntament en la modificació per dir que hi ha una motivació adequada de la modificació. El consistori argumentava, entre d’altres, que el canvi de qualificació havia de permetre “preservar aquest àmbit del desenvolupament urbà, tot mantenint el seu caràcter rural actual i configurant-lo com un espai de delimitació i finalització de la ciutat i de transició al Parc de Collserola”.

Però, a diferència de les modificacions anteriors anul·lades, la del 2018 no feia referència a cap valor natural. Es tracta, per tant, de sòl no urbanitzable discrecional. El TSJC reconeix la capacitat de l’Ajuntament de decidir a quins llocs s’ha de definir sòl urbanitzable i no urbanitzable més enllà de si hi ha valors naturals o no.

Pere Feliu, president de l’Associació de Propietaris de Torre Negra, s’acull a aquesta paraula –“discrecional”– per anunciar la presentació d’una demanda que, tenint en compte l’evolució història i els diferents canvis de qualificació, demani una indemnització per la impossibilitat de fer cap desenvolupament urbanístic a una zona que en diverses ocasions ha tingut la qualificació de sòl urbanitzable –programat al 1976 i no programat a partir de les revisions del 1984.

L’entitat encara estudia la quantificació de la possible indemnització, conscients que la xifra de 400 milions d’euros que havien calculat anys enrere s’ha d’actualitzar. Feliu lamenta que en desenvolupaments propers, com el del Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional de Cerdanyola sí que es compensés l’edificabilitat i que en el cas de la Torre Negra no s’hagin fet permutes de terrenys ni indemnitzacions econòmiques: “Durant tots aquests anys han canviat les regles del joc”. L’agrupació de petits propietaris renuncia a presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem, com sí que ha anunciat Núñez i Navarro, i centrarà la seva estratègia en aconseguir aquestes indemnitzacions.

Ingla ha dit que per ara cal centrar-se en l’estadi actual del procés i que per parlar de possibles indemnitzacions s’hauria d’admetre el recurs de l’entitat. En les jornades de la Comissió Pi d’en Xandri +25, l’arquitecte municipal ja va advertir que l’Ajuntament no considera que els propietaris tinguin dret a indemnització: “En l’estadi en què hem aconseguit no es generen drets a ser indemnitzats si no es desenvolupen perquè els drets es generen quan l’àmbit es delimita i es tramita a un pla parcial. Penso que els drets indemnitzatoris no existiran però, com s’ha fet amb la finca de la Torre Negra, si el govern ho vol es poden anar adquirint terrenys de l’àmbit” (el vídeo es reprodueix des del moment de la pregunta sobre aquesta qüestió).

Josep Maria Vallès, portaveu de Junts per Sant Cugat, i Aldo Ciprian, de Ciutadans, consideren que les possibles indemnitzacions a pagar pels propietaris són un aspecte tècnic però que no s’ha de descartar. Per ara ni l’entitat de propietaris ni l’Ajuntament han fet cap quantificació al respecte.

Els arguments

Els demandants consideraven que la modificació s’hauria d’haver tramitat com una revisió del conjunt del Pla General Metropolità (PGM) però el tribunal considera que la modificació seria significativa només si l’Ajuntament tingués un Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) propi. En aquest cas, la modificació afectava a 165 hectàrees de les 62.428 del PGM, motiu pel qual el tribunal conclou: “No es veu amb les proves pericials que es disposen que s’hagi efectuat un replantejament global i substancial a nivell de PGM”.

En conseqüència, el TSJC argumenta, en resposta a un dels motius apuntats per diversos dels denunciants, que “tampoc era obligat el programa de participació ciutadana que es troba previst per a la revisió però no per a la modificació del plantejament general”. És a dir, la fase prèvia de participació hagués estat obligatòria en el cas d’una revisió global però no d’una modificació com la realitzada.

Finalment, tant els petits propietaris com Núñez i Navarro argumentaven que era millor mantenir la qualificació de sòl urbanitzable, apuntat a un possible traspàs dels límits de l’ús del sòl no urbanitzable discrecional. La sentència, però, és clara en aquest aspecte tot dient que no hi ha elements o motius per pensar que s’han traspassat aquests límits.

Només una de les quatre sentències tracta una temàtica clarament diferent. És la d’una particular la finca de la qual queda dividida dins i fora de l’àmbit. El TSJC també dona la raó a l’Ajuntament i condemna la propietat a pagar les costes. També la sentència en contra del recurs de JOASER 2008 SL ordena el pagament de costes. Ni Núñez i Navarro ni l’entitat de propietaris hauran de pagar costes pel procediment judicial.

Classificació del sòl vigent des del 2018 i refermada amb la darrera sentència. SU: sòl urbà / SNU: Sòl no urbanitzable | Registre Urbanístic de Catalunya

La reivindicació de la compra de la finca

El govern treu pit també de la compra de la finca de la Torre Negra, tres hectàrees de la qual es troben dins de l’àmbit afectat per la modificació, el que representa un 1,8% de l’àmbit de la disputa urbanística. Les 83 restants estan incloses dins del Parc Natural de la Serra de Collserola i, per tant, ja estaven protegides davant de qualsevol operació urbanística. Ingla, però, defensa que la compra ajudava a la protecció de l’àmbit tot i que per ara el govern no té previst adquirir més terrenys.

Apunts històrics del litigi

Tot i que els petits propietaris fan referència a documentació anterior per parlar dels drets edificatoris que defensen que tenen i que se’ls ha de compensar, el planejament actual neix el 1976 amb l’aprovació de la primera versió del PGM. Llavors l’àmbit de la Torre Negra estava qualificat de sòl urbanitzable programat. Amb les revisions que es van fer entre el 1984 i el 1992, l’àmbit passava a ser sòl urbanitzable no programat i, per tant, per desenvolupar-lo calia desenvolupar dues figures: el Programa d’Actuació Urbanística (PAU) i el Pla Parcial d’Ordenació (PPO). Mai s’han arribat a tramitar perquè, quan n’ha rebut, l’Ajuntament els ha suspès en el marc de la tramitació d’una modificació del PGM per declarar el sòl no urbanitzable. Les desestimacions d’aquests plans han obert la porta a molts altres recursos paral·lels.

L’origen real del conflicte és al 1985, quan el grup Núñez i Navarro comença a adquirir terrenys i esdevé el propietari majoritari de l’àmbit. La reivindicació social va començar al 1993, en el marc d’una Festa de Tardor en què es defensava la Torre Negra com un àmbit forestal. Un any després naixia la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodalies, la lluita de la qual segueix mitjançant la Comissió Pi d’en Xandri +25. L’esclat de la reivindicació es va produir el 1997 amb l’atac al Pi d’en Xandri i una gran protesta ciutadana de resposta.

Va ser un any després que l’Ajuntament va aprovar la primera modificació del PGM per declarar el sòl com a no urbanitzable, una aprovació que es fa efectiva al 2003, anul·lada al 2009 tot considerant que el paratge no té els valors naturals suficients argumentats a la requalificació. Un any més tard, el Ple va aprovar una modificació del PGM per declarar de nou el sòl com a no urbanitzable ja que l’àmbit estava inclòs al Parc Natural de la Serra de Collserola. A 2014, però, una sentència va deixar l’àmbit fora del parc natural i dos anys més tard, al 2016, es tomba la requalificació com a sòl no urbanitzable.

Va ser llavors quan es va començar a preparar la darrera modificació, amb Damià Calvet com a tinent d’alcaldia d’Urbanisme i preveient que els equipaments de la zona –l’Avenç, el Club Tennis Natació– serien considerats sòl urbà i la urbanització del carrer d’en Gordi també. Al juny del 2018 la Generalitat va donar el vistiplau definitiu a aquesta aprovació, moment en què els propietaris van anunciar la presentació dels recursos resolts provisionalment amb les darreres sentències.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article